|
|
No és una galeria d'art convencional. Ni vol ser-ho. Tampoc no és estrictament una galeria d'art. Can Pop segueix el model de les gallery shop tan característiques en barris com el Soho de Londres i el de Nova York, en què galeria d'art i botiga de decoració es fusionen per oferir al públic obres originals a preus més pop-ulars. El seu referent més proper era la barcelonina Iguapop, ara emigrada a Madrid. Com totes aquestes, la galeria gironina, situada a la concorreguda cantonada entre els carrers Mercaders i Les Olles, i regentada per Pau Ribas, ofereix una acurada i variada selecció d'obra gràfica –des d'il·lustracions a serigrafies i edicions limitades– realitzada per artistes, dissenyadors, il·lustradors, publicistes i grafiters.
Actualment, en el seu catàleg destaquen obres de Lord Dunsby, Kavel Rafferty, Judy Kauffman, Robert Lee i Bridget Riley, així com del madrileny Iván Solbes i l'eivissenc Marcos Torres. Les pintures d'aquest dos darrers artistes, concretament, van ser les protagonistes de les dues exposicions que ha organitzat la galeria des que es va inaugurar al mes d'abril passat. Ara, i fins al 17 de desembre, té lloc la tercera exposició d'aquest primer any, amb obres de Pep Pintor Pop, nom amb el qual es fa conèixer actualment Pep Pérez (Manresa, 1969). L'artista, que ja fa més d'una dècada que està allunyat dels còmics que el van convertir en un
|
|
L'obra de Pep Pintor Pop presideix aquests dies les parets de Can Pop Gallery. Foto: J.C.L. El Punt
dels il·lustradors de culte arran de les seves col·laboracions amb revistes com El Víbora i Makoke i sobretot amb la creació del seu ja mític personatge Raúl el Rude, ha desenvolupat una prolífica trajectòria com a creador pictòric. La seva pintura de gran format, de línies marcades i colors molt vius, és volgudament deutora del còmic. Talment, les seves obres són com vinyetes enquadrades.
Atesa la limitació dels metres quadrats, Can Pop Gallery amplia el seu espai expositiu amb un segon aparador (els Jardins de la Mercè pel que fa a aquesta mostra) i, com és obligat en l'era digital, amb l'abast transfronterer d'internet.
Article publicat a El Punt, dimecres 24 de novembre 2010.
(Article original)
|
|