L'arquitecta municipal Rosa Cànovas i la directora de l'Institut d'Estudis Nahmànides i del Museu d'Història dels Jueus, Sílvia Planas, van penetrar fins les entranyes del barri vell gironí per descobrir, en una aventura digna del millor Indiana Jones, les restes del casal que al segle XV era propietat del jueu Astruc Abraham des Portal, membre d'una família jueva de Girona de gran importància, molts membres de la qual es dedicaven a les arts i les ciències mèdiques.
Si bé l'any 2008 ja s'havia trobat una porta dovellada datada d'entre els segles XIII i XIV que podia indicar l'existència de restes més importants, no ha estat fins ara, durant l'execució de les obres d'uns lavabos per al Museu d'Història dels Jueus, supervisades per Cànovas i Planas, que s'ha certificat i documentat una troballa que, segons va afirmar ahir l'alcaldessa, Anna Pagans, en roda de premsa in situ, "és important i ja ha estat comunicada a Patrimoni".
De moment ja s'ha pres la decisió de modificar el projecte dels lavabos. Ara l'obra quedarà aturada a l'espera que els estudis arqueològics i les disponibilitats pressupostàries determinin la possibilitat de museïtzar l'indret.
La zona afectada és una planta baixa del carrer de la Força, exactament la finca annexa al Museu dels Jueus. A la part més fonda i fosca de la planta baixa d'aquesta finca, amb connexió amb el pati de l'esmentat museu, s'ha posat al descobert una petita estança que estava completament colgada de runes i on, possiblement, feia més de 500 anys que ningú no hi accedia. L'estança també dóna a l'antiquíssim carrer Hernández, avui cec, perquè el tapa una casa construïda fa aproximadament cent anys al carrer de la Força. La intenció és continuar excavant la misteriosa estança a l'espera de noves sorpreses.
Les investigacions dutes a terme, d'acord amb la documentació de l'Arxiu Històric de Protocols i amb els treballs dels arqueòlegs Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera, han permès saber que Astruc Abraham des Portal va vendre la casa a un jueu convers l'any 1492 arran del decret d'expulsió que el va forçar a emprendre el dolorós camí de l'exili.
"Tenim documentat el cognom des Portal des de l'any 1324 i el podem associar com a mínim a cinc generacions d'una família dedicada a la ciència mèdica", va explicar l'estudiosa Sílvia Planas.
Planas també té l'inventari de 89 llibres de ciència mèdica que un membre d'aquesta família, Mossèn Matan Des Portal, tenia a Sant Feliu de Guíxols, on va anar a viure des de Girona per exercir l'ofici de metge.
Daniel Bonaventura
Publicat a Diari de Girona, 8 d'abril de 2011
Fotografies de l'article: Marc Martí