Imatge base: Wikipèdia

Una nova porta medieval al call

Destapen la porta i l'interior d'una casa medieval que pertanyia al metge jueu Astruc Abraham des Portal

La descoberta s'ha produït al Museu dels Jueus mentre feien uns lavabos que no s'acabaran per museïtzar les restes.

El call de Girona no deixa de donar sorpreses. L'Ajuntament de Girona va convocar ahir una roda de premsa d'urgència per comunicar que durant unes obres de rehabilitació efectuades a l'espai interior de la planta baixa del Museu d'Història dels Jueus –on es tenia previst fer uns lavabos públics– s'han posat de manifest nous vestigis medievals de gran rellevància. Concretament, es tracta d'una habitació interna delimitada per l'est per un mur de basament medieval i pel sud per una porta adovellada que s'obre a l'actual carreró Hernàndez (que actualment resta amagat entre els murs del museu i la casa contigua) i de la qual es tenia constància arran d'una rehabilitació externa de la façana sud de la finca efectuada el 2008.

Les troballes, com bé va voler remarcar la directora del Museu d'Història dels Jueus de Girona, Sílvia Planas, "permetran oferir una relectura més precisa de la complexa forma urbana del vell call".

Com va informar l'alcaldessa, Anna Pagans, acompanyada per la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Isabel Salamaña, i l'arquitecta municipal, Rosa Maria Cànovas, la troballa s'ha comunicat a Patrimoni, i les obres s'han aturat perquè a partir d'ara hi intervinguin els arqueòlegs.

Primeres hipòtesis

Algunes de les primeres conclusions que es deriven d'aquesta primera intervenció d'obres, de l'informe arqueològic i de l'estudi documental és que la porta adovellada –datada a finals del segle XIII o principi del XIV– donava accés a una casa o casal particular de dimensions força importants. I el casal era, al segle XV, propietat del jueu Astruc Abraham des Portal, pertanyent a una família jueva de gran importància, molts dels membres de la qual es dedicaven a les arts i ciències mèdiques.

Així mateix, Sílvia Planas va explicar que aquest element arquitectònic està estretament lligat a un dels espais més significatius i importants del call al segle XV: la sinagoga. Aquest espai, nucli de la comunitat jueva, estava constituït per diferents elements annexionats o interrelacionats entre si, com ara l'escola dels homes, l'escola de les dones, els banys rituals, l'hospital, la carnisseria i altres espais d'ús comunitari.

Jordi Camps i Linnell
Publicat a Punt diari, 8 d'abril de 2011

Un metge del segle XV

Troben per sorpresa la casa del metge jueu gironí Astruc Abraham

La descoberta s'ha produït al Museu dels Jueus mentre feien uns lavabos que no s'acabaran per museïtzar les restes.

L'arquitecta municipal Rosa Cànovas i la directora de l'Institut d'Estudis Nahmànides i del Museu d'Història dels Jueus, Sílvia Planas, van penetrar fins les entranyes del barri vell gironí per descobrir, en una aventura digna del millor Indiana Jones, les restes del casal que al segle XV era propietat del jueu Astruc Abraham des Portal, membre d'una família jueva de Girona de gran importància, molts membres de la qual es dedicaven a les arts i les ciències mèdiques.

Si bé l'any 2008 ja s'havia trobat una porta dovellada datada d'entre els segles XIII i XIV que podia indicar l'existència de restes més importants, no ha estat fins ara, durant l'execució de les obres d'uns lavabos per al Museu d'Història dels Jueus, supervisades per Cànovas i Planas, que s'ha certificat i documentat una troballa que, segons va afirmar ahir l'alcaldessa, Anna Pagans, en roda de premsa in situ, "és important i ja ha estat comunicada a Patrimoni".

De moment ja s'ha pres la decisió de modificar el projecte dels lavabos. Ara l'obra quedarà aturada a l'espera que els estudis arqueològics i les disponibilitats pressupostàries determinin la possibilitat de museïtzar l'indret. La zona afectada és una planta baixa del carrer de la Força, exactament la finca annexa al Museu dels Jueus. A la part més fonda i fosca de la planta baixa d'aquesta finca, amb connexió amb el pati de l'esmentat museu, s'ha posat al descobert una petita estança que estava completament colgada de runes i on, possiblement, feia més de 500 anys que ningú no hi accedia. L'estança també dóna a l'antiquíssim carrer Hernández, avui cec, perquè el tapa una casa construïda fa aproximadament cent anys al carrer de la Força. La intenció és continuar excavant la misteriosa estança a l'espera de noves sorpreses.

Les investigacions dutes a terme, d'acord amb la documentació de l'Arxiu Històric de Protocols i amb els treballs dels arqueòlegs Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera, han permès saber que Astruc Abraham des Portal va vendre la casa a un jueu convers l'any 1492 arran del decret d'expulsió que el va forçar a emprendre el dolorós camí de l'exili.

"Tenim documentat el cognom des Portal des de l'any 1324 i el podem associar com a mínim a cinc generacions d'una família dedicada a la ciència mèdica", va explicar l'estudiosa Sílvia Planas.

Planas també té l'inventari de 89 llibres de ciència mèdica que un membre d'aquesta família, Mossèn Matan Des Portal, tenia a Sant Feliu de Guíxols, on va anar a viure des de Girona per exercir l'ofici de metge.

Daniel Bonaventura
Publicat a Diari de Girona, 8 d'abril de 2011

Zoom Zoom
Zoom Zoom
Zoom Zoom

Fotografies de l'article: Marc Martí

Back-Index

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés---