Abella (Apis mellifera)

Abundant a parcs i jardins, l'abella europea, domèstica o melífera, una de les moltes espècies d'abelles distribuïdes arreu del món, ha tingut sempre una gran consideració per part de l'home: des de convertir-la en un símbol, fins a convertir el seu aprofitament en un art, l'apicultura, per obtenir, com productes principals, la mel, la cera i la gelea reial.

Insecte que té la característica d'estar distribuït en castes, les obreres, els abegots i les abelles reina, s'agrupen en superoganismes, els ruscs, que, de fet, tenen entitat i vida pròpia. Cada casta té la seva funció especial i desenvolupen uns teballs ben diferenciats a la colònia: la reina i les obreres són femelles i els abegots els mascles. Cada casta té un temps o cicle de desenvolupament diferent propi de cada espècie. El període de desenvolupament de l'abella reina en el cas de l'Apis mellifera és de 16 dies, les obreres 21 dies i els abegots 23. Les abelles mengen gelea reial per esdevenir reines.

En els textos de l'antic Egipte, les abelles varen néixer de les llàgrimes del déu del Sol Ra; quan varen caure a terra, es tranformaren en abelles, que després construïrien ruscs i fabricarien mel. A la mitologia grega, les sacerdoteses verges d'Artemisa eren anomenades melisai, abelles, i eren tingudes per símbols de la supervivència i la resurreció després de la mort, pels mesos d'hivern durant els que desapareixen. Les abelles simbolitzen també l'eloqüència, la paraula i la intel·ligència. En hebreu el nom de l'abella Dbure ve de l'arrel Dbr, paraula.

Detall del jeroglific de l'abella del prenomen de Senusret I, de la dinastia XII (2000-1800 aC), al seu complex funerari. (Wikipèdia)




Back