La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Durant molt de temps, va ser costum arrelat a Girona la cria de porcs no solament a les cases dels ravals, sinó també als pisos de la Girona vella, on servia de cort el lloc destinat a les escombraries i deixalles amb les quals se'ls alimentava. Els compraven al mercat quan encara eren porcells i eren engreixats fins als volts de Tots Sants, quan era costum a la ciutat de fer la matança, en lloc de Sant Martí que era quan es feia als pobles de la comarca.

L'escorxador. Josep Colomer Martí. 1986

(Ampliar) - L'escorxador. Josep Colomer Martí (1907-1994). 1986. Tècnica mixta sobre tela. 53 x 72 cm. Col·lecció Ajuntament de Girona.

En general, cada família gironina matava el seu porc, gros o petit, i tota la operació es feia al mig del carrer, davant la porta del propietari de l'animal. Allà mateix degollaven la bèstia, la socarraven, l'afaitaven i l'esquarteraven , després de la qual cosa anaven entrant els fragments a la casa, on la mestressa i unes amigues (però cap que estés menstruant), s'ocupaven de reduir els talls per fer-ne botifarres. Era costum durant quinze dies seguits menjar sopa amb tripes, sang i fetge amb romesco i cansalada prima.
Aquests animals eren els únics que es mataven de forma casolana i familiar, per tot el cerimonial ancestral que comportava; els altres animals eren sacrificats als escorxadors.

Vista general de l’edifici de l’escorxador municipal, a l’avinguda de Ramon Folch. Al fons a la dreta, la muntanya de Montjuïc i el pont del Ferrocarril. 1905-1911

(Ampliar) - L'escorxador. Vista general de l’edifici de l’escorxador municipal, a l’avinguda de Ramon Folch. Al fons a la dreta, la muntanya de Montjuïc i el pont del Ferrocarril. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Amb anterioritat a la construcció, iniciada el 1894, de l'escorxador municipal de la ciutat, aquest equipament estava situat en l'actual carrer de Santa Clara, ben a prop del lloc on des del 1870 fins el 1944 es trobaven les Peixateries, a l'inici del pont de ferro. Relacionat amb aquest establiment, el dia 20 d'agost de l'any 1858, la corporació municipal prengué l'acord de distribuir en diversos espais públics del nucli urbà la venda dels productes alimentaris que s'havien d'oferir als possibles compradors, unificant criteris i espais habilitats.

Vista general de l’edifici de l’escorxador municipal. 1979-1982

(Ampliar) - Vista general de l’edifici de l’escorxador municipal. 1979-1982. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

A tot Catalunya, la construcció més o menys sistemàtica d’equipaments dissenyats específicament per al sacrifici del bestiar va arrencar a mitjan segle XIX, fruit dels corrents higienistes arribats d’Europa, que van desembocar en la promulgació de la Reial ordre de 25 de febrer de 1859, que regulava el sacrifici d’animals per al consum humà. Fins aleshores la realitat que es vivia devia ser semblant a la que descrivia l’inspector de carns de l’Ajuntament de Girona l’11 de febrer de 1867 (1).
En aquest relat es descriu també l'insalubre situació en què es trobava l'establiment (2), pel que la construcció d'un de nou sota uns criteris higiènics va esdevenir fonamental.

L'escorxador i la cúpula de l'edifici de Correus. Carrer Berenguer Carnisser. 1985

(Ampliar) - L'escorxador i la cúpula de l'edifici de Correus. Carrer Berenguer Carnisser. 1985. Rafel Bosch Aragó. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'escorxador estava situat a l’illa on es troben actualment els jutjats de l’Avinguda Ramon Folch i la plaça Vicens Vives, entre els carrers Berenguer Carnicer i Real de Fontclara. Després d'abandonar l'ús original, el pavelló esquerra fou ocupat pel cos de Bombers i, el dret per la Central Lletera municipal. A partir de 1986 aquests serveis abandonen l'edifici, que fins el seu enderroc va ser usat com a dipòsit municipal de vehicles. Es coneix un projecte de Ricard Giralt de 1926 que no es va arribar a realitzar.
L'edifici central tenia dues plantes i era de secció rectangular. A la part posterior hi havia la nau. Els pavellons laterals a cada banda eren d'una sola planta i coberta de dues vessants. Les façanes eren arrebossades i pintades, el cos central d'imitació pedra i alguns trams d'obra vista. L'edifici, modernista, havia estat dissenyat per l'arquitecte municipal Martí Sureda Vila, el 1894, i ampliat el 1916 per Manuel Almeda Esteva.
L’any 1991 s’enderrocà l’edifici de l’avinguda Ramon Folch, per fer-hi els jutjats de la ciutat.

Antic escorxador municipal a l'Avinguda Ramon Folch. 1900-1910

(Ampliar) - Antic escorxador municipal a l'Avinguda Ramon Folch. 1900-1910. Joan Llinàs Badosa. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista general de l’edifici de l’escorxador municipal. Novembre 1987

(Ampliar) - Vista general de l’edifici de l’escorxador municipal. Novembre 1987. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - "Así pues una casa con dos cuadras, encerrándose en una de ellas los bueyes, las terneras y los cerdos, en la otra las reses lanares; luego una sala de matanza donde se sacrifican todas las reses escepto las de cerda; más allá un patio destinado a la vez a la matanza de los cerdos y a la limpia de los despojos de todas las reses; todo reducido, mal ordenado, con un manantial de agua que tan pronto lo inunda todo, tan pronto se queda en seco, con sus acueductos o regueras profundas, donde se detiene todo género de inmundicias, y particularmente desperdicios animales que millares de ratones arrastran al través de las grietas de las mismas regueras". Esmentat per Gemma Domènech Casadevall a "Patrimonis fràgils. Els escorxadors".
[Tornar al text]

(2) - "[...] y sobre estas mismas regueras, verdaderos focos de infección, se hallan colgadas las reses lanares desolladas durante cuatro o m&qaacute;s horas, cubiertas, particularmente en verano, de insectos, cuyo instinto los lleva a deponer sus huevos entre los pliegues del cebo de las reses colgadas, huevos cuya transformación en larvas o gusanillos se verifica en menos de una hora; el aire que allí se respira está impregnado de cuantos gases pueden desprenderse de una fermentación pútrida continua; y la hediondez de su atmósfera corresponde perfectamente al mal gusto de su construcción [...] Añádase a todo esto la gritería de los trabajadores, cubiertos de sangre y armados de su instrumento mortífero; tal es el retrato fiel y exacto del Matadero de esta Capital". Esmentat per Gemma Domènech Casadevall a "Patrimonis fràgils. Els escorxadors".
[Tornar al text]


Bibliografia

- "La venda ambulant". Enric Mirambell. Article publicat al Diari de Girona. 28 de desembre de 2008.
- "Patrimonis fràgils. Els escorxadors". Gemma Domènech Casadevall. 2009. Revista de Girona, núm 256.
- "Retalls de vida gironina". Enric Mirambell. 2007. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-039-0.

Tasques a l'antic escorxador de Girona. 1984

(Ampliar) - Tasques a l'antic escorxador de Girona. 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'antic edifici dels Bombers i l'Escorxador Municipal, seu de les brigades municipals. 13 de febrer de 1988

(Ampliar) - L'antic edifici dels Bombers i l'Escorxador Municipal, seu de les brigades municipals. 13 de febrer de 1988. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Tasques a l'antic escorxador de Girona. 1984

(Ampliar) - Tasques a l'antic escorxador de Girona. 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'antic edifici dels Bombers i l'Escorxador Municipal, seu de les brigades municipals. 13 de febrer de 1988

(Ampliar) - L'antic edifici dels Bombers i l'Escorxador Municipal, seu de les brigades municipals. 13 de febrer de 1988. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Tasques a l'antic escorxador de Girona. 1984

(Ampliar) - Tasques a l'antic escorxador de Girona. 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Pati de l'antic escorxador municipal. 1980-1985

(Ampliar) - Pati de l'antic escorxador municipal. 1980-1985. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Tasques a l'antic escorxador de Girona. 1984

(Ampliar) - Tasques a l'antic escorxador de Girona. 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.


Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés