La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L’any 1954 els Manaies de Girona varen decidir acceptar de l’Ajuntament l’encàrrec d’organitzar una arribada dels Reis digna per Girona. En aquest article es referencia la història dels anys 1954 a 1976, fent un breu esment a èpoques anteriors en que l’organització de l’arribada dels Reis anava a càrrec d’algunes associacions gironines o organismes estatals. Aquelles comparses improvisades amb vestimentes rudimentàries i amb actituds poc avinents, indignaven els gironins, i la premsa s'en feia ressò i insinuava a la Corporació Municipal el desig d’unes Cavalcades dels Reis més escaients i dignes per a la nostra ciutat.

Cavalcada dels Reis. 1957

(Ampliar) - Cavalcada dels Reis. 1957. Fotografia: Pablo Taja Bou. CRDI - Ajuntament de Girona.

1954. La proposta. La falta de base i d’intenció per unes comitives reials més apropiades, provocà que, aquell any, la mainada gironina tornés a quedar-se sense Cavalcada, amb la conseqüent desil·lusió –i indignació general– quan sentien parlar de les esplèndides arribades dels Tres Reis en altres poblacions veïnes.
S’havia de donar solució a aquest greuge perllongat en el temps i, poc abans de la Setmana Santa, el Consistori gironí va decidir donar el primer pas. L’alcalde Antoni Franquet proposava a la Confraria el compromís, amb caràcter anual, d’organitzar i portar el personal necessari per a una Cavalcada de Reis que reunís la màxima dignitat per a la nostra ciutat.
La proposta fou acceptada amb total entusiasme. Era una altra bona feina pels Manaies de Girona. Si l’any 1940 havien format un Maniple de Manaies, seriós i digne, que feia oblidar el mal record dels manaies d’abans de la Guerra Civil, ara, quinze anys després, aquella experiència els avalaria per organitzar una Cavalcada dels Reis que desbanqués aquelles inefables comparses de trista memòria.

Parades de fanals per anar a esperar els Reis d'Orient instal·lades sota les voltes de la Rambla. 1957

(Ampliar) - Parades de fanals per anar a esperar els Reis d'Orient instal·lades sota les voltes de la Rambla. 1957. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

1954. El projecte. El 25 de setembre de 1954 la Junta de la Confraria, presidida per Joaquim Pla i Dalmau, va presentar a l’Alcaldia el projecte de la futura Cavalcada de Reis. Consistia en quaranta dibuixos d’indumentària i equip per a uns 65 homes, un pressupost i una memòria que puntualitzava, especialment, que es tindria molta cura en mantenir la dignitat de la Cavalcada.
La indumentària escollida va ser la dels segles XIII i XIV, d’acord amb la clàssica representació de l’Adoració dels Reis, que s’avenia molt bé amb el caràcter històric de Girona. La comitiva del rei Melcior vestiria a l’estil napolità, el rei Gaspar a l’ús de la aristocràcia de l’Orient Mitjà i el rei Baltasar ho faria d’acord amb la vestimenta dels àrabs medievals.
La memòria establia una escala de comandament, semblant als Manaies, que encap&ccedl;alava l’Edecà seguida pels chambelans de cada comitiva reial; preveia, també, la participació de la mainada lliurant les seves lletres a un “Carter Reial” i un Magistrat que tenia cura de llegir-les.
La desfilada es concebia amb les comitives dels Reis posades segons l’ordre tradicional, i un seguici que precedia aquestes tres comitives on hi anava l’Edecà muntat a cavall, amb el seu ceptre; els tambors que donaven el so a la desfilada; els escaladors amb l’escala per arribar als balcons; el Magistrat muntat a cavall llegint les peticions dels nens amb el seu patge i guardabrides; el Carter Major amb els seus carters reials; i els torxers il·luminant la Cavalcada.
Les tres comitives dels Reis es preveien idèntiques en concepte, amb les lògiques diferències de vestuari i equip. Al davant de cada una hi anava l’estendard del Rei muntat a cavall i el Camarlenc cap de la comitiva; el seguia el cofre de l’or, la copa de l’encens o la urna de la mirra, segons corresponia, que eren portats per quatre criats a sobre un baiard; presidint el seguici hi anava el Rei muntat sobre un cavall amb picarols, amb el seu patge guardabrides i el patge del ventall. Darrere de l’última comitiva es preveien els cuiners repartint caramels i una rècula de mules amb el carregament de les joguines.Joaquim Pla, era de coloració plana i vistosa i, per tant, atractiva per la mainada. Les robes eren, bàsicament, de tapisseria, setins, feltres, velluts... Fou confeccionat per la Sra. Preckler, modista de teatre barcelonina que llavors vivia a Girona. Els capells tèxtils i els turbants eren molt variats i foren realitzats per la Sra. Maria Ribas Crehuet, de la Rambla. El components de les comitives d’avantguarda, del Rei Blanc i del Rei Ros s’equiparen amb malles de punt majorment negres i algunes grogues, i una verda i groga que era pel bufó que dirigia els tambors. La comitiva del Rei Negre es vestí amb bombatxos de setí ataronjat. Les sabates eren renaixentistes de cuir vermell i donaven un bon acabat al vestit.
També la Cavalcada comptava amb alguns elements metàl·lics de llautó daurat com els cascs d’alguns patges, així com la corona del Rei Gaspar, que les va fer Francesc Boix, del carrer Ballesteries. La corona del Rei Melcior va ser formada i repujada pel Sr. Carmaniu de Girona, així com altres complements que també va realitzar. Els elements de l’attrezzo de la Cavalcada eren de fusta, com els baiards, el cofre de l’or, i l’urna de la mirra, que les va construir els tallers Dalmau Carles Pla, així com les bústies dels carters, ventalls i vares dels cap de grup. La copa de la mirra, en canvi, es va formar de guix i se’n va fer càrrec Enguixats Pericot. Les gualdrapes previstes per a tots els cavalls de la Cavalcada, només es realitzaren les dels Heralds.
En l’aspecte del cerimonial, el projecte establia un seguit d’actuacions per la rebuda dels Reis. Els heralds de la ciutat (1) (també previstos en el projecte) i una banda de música havien de recollir la mainada amb els seus fanalets per esperar els Reis a la plaça del Marquès de Camps i marxar, després, tots junts, fins a la plaça del Vi on se celebraria l’acte final. Davant la Cavalcada es col·locarien els Heralds i la tancaria una banda de música (2) que tocaria, a cor amb la mainada, la tradicional “Visca els Tres Reis de l’Orient”.
El projecte presentat i aprovat el setembre de 1954, per dificultats d’ordre econòmic, no va ser realitat fins a finals de 1956. Per tant, l’any 1955 no va tenir Cavalcada i va servir de consolació la casualitat que en aquella vigília de Reis plogués tot el dia.

Arribada dels Reis d'Orient. Actuació d'una banda militar a la plaça del Vi. 6 de gener 1953

(Ampliar) - Arribada dels Reis d'Orient. Actuació d'una banda militar a la plaça del Vi. 6 de gener 1953. Fotografia de Martí Massafont. CRDI - Ajuntament de Girona.

1956. L'estrena. L’esperada estrena de la nova Cavalcada es produí amb un realisme tal que va sorprendre els gironins. La caravana venia de lluny: les comitives dels Reis muntats a cavall amb el dring dels picarols, el cofre de l’or, l’aroma de l’encens i de la mirra portats sobre muscles; els escaladors amb l’escala, els carters, la música i els patges il·luminant el camí... L’admiració fou general i els Manaies quedaren satisfets. La prova havia estat arriscada i un possible fracàs hauria col·locat en posició difícil el bon nom de la Confraria.
La nova Cavalcada va sortir del Quarter d’Artilleria del carrer de Barcelona per arribar a la plaça del Marquès de Camps on els Reis, com estava previst, foren rebuts per la mainada i els Heralds. Tot cantant “visca els Tres Reis”, al so de la banda de música, seguiren pel carrer Nou i Pont de Pedra. Passaren per d’avant de l’Ajuntament, desfilant tot el llarg de la plaça, van continuar per Ciutadans, Cort Reial, Quatre Cantons, Argenteria, Rambla, i van tornar, altre vegada, a la baixada del Pont de Pedra i plaça del Vi per entrar, ara sí, a l’Ajuntament per a la salutació final dels Reis des del balcó. Aquesta doble passada per la plaça del Vi permeté fer lluir la Cavalcada i mostrar reconeixement a la Corporació Municipal, en especial a l’alcalde, el Sr. Antoni Franquet.
La Cavalcada va desfilar al seu aire i en silenci, guardant la formació i sense marcar el pas, mentre els tambors repicaven el compàs de la popular cançó dels Tres Reis. La formació tenia la virtut d’estar ben estructurada, la qual cosa feia entenedora les diferents funcions del seguici, des de la comitiva d’avantguarda o de serveis (tambors, Magistrat, carters, escaladors) a les tres comitives dels Reis que eren encapçalades, cada una d’elles, pel seu propi estendard a cavall, cosa que les definia molt bé.
L’Ajuntament, conscient que el material de la Cavalcada formaria part del patrimoni municipal, destinà l’última planta dels camerinos del Teatre Municipal com a guardaroba permanent. Aquesta proximitat facilitava l’abillament de la comitiva, però era molt distant del punt de partida de la Cavalcada. La circumstància que havia de sortir del quarter d’Artilleria, determinà que tota la Comitiva s’hi hauria de traslladar, per preparar la formació i afegir-s’hi els cavalls que prestaven els artillers. Aquest salt en l’espai se solucionaria de manera inversemblant, transportant tot el contingent reial amagat dins camions tancats. A tal fi, per ocultar l’embarcament, els camions s’endinsarien al fons del pati de l’Ajuntament fins arribar a les portes del Teatre.

Els Heralds de la Ciutat i el Guia dels Reis. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau

(Ampliar) - Els Heralds de la Ciutat i el Guia dels Reis. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau.

1957 i 1958. La continuïtat. La Cavalcada de l’any 1957 va ser una repetició de l’èxit de l’anterior, amb l’ampliació de la rècula de mules d’abast que portaven les caixes de les joguines. Aquestes caixes, per fer-les més vistoses, es pintaren de blanc i la dotzena de mules es col·locaren darrere la comitiva del Rei Negre. No cal dir que eren les del Regiment d’Artilleria (3), acostumades a portar armament a llom.
Per l’any 1958 la comitiva va incorporar els cuiners previstos en el projecte de la Cavalcada (inicialment l’ajuntament els havia desestimat), destinats al repartiment de caramels. Una altra novetat que va sorprendre petits i grans va ser la presència, al final de la Cavalcada, d’uns jeeps magnífics i d’uns mastodònics camions “Canadà”, que es varen “maquillar” amb estrelles i altres atributs reials, per intentar amagar llur procedència militar.

La banda de música i els portadors de torxes i escales. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau

(Ampliar) - La banda de música i els portadors de torxes i escales. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau.

1959. Una cavalcada sense cavalcadures. La Cavalcada de l’any 1959, a excepció dels heralds, s’organitzà suprimint els cavalls i motoritzant-la totalment. El personal muntat passà a vehicles automòbils. Una nota desconcertant: els Tres Reis arribaren amb un impressionant cotxe “Cadillac” descapotable de color groc, escortats per sis patges, dos de cada comitiva, amb l’alabarda de la Guàrdia del Sant Sepulcre de la processó del Divendres Sant.
La novetat, intencionada, de l’eliminació dels cavalls i motorització general, produí comentaris en tots els sentits i la Confraria els va considerar correctes. Solament s’hagué de lamentar un desafortunat article aparegut a la premsa al qual es donà la resposta adequada que produí l’esperada reacció favorable per a la Confraria.
Anys més tard, aquesta idea de motorització general de la Cavalcada, innecessària i extremadament fantasiosa, es va considerar un “experiment” desafortunat, per apartar-se de l’esperit inicial de la Cavalcada que pregonava el bon gust i el sentit d’autenticitat que havia d’inspirar l’arribada dels Tres Reis.

El Magistrat, patges recollint cartes dels nens, i l'abanderat del Rei Melcior. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau

(Ampliar) - El Magistrat, patges recollint cartes dels nens, i l'abanderat del Rei Melcior. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau.

1960, 1961 i 1962. Els Sienants. A partir de l’any 1960 s’organitzà la Cavalcada amb l’esperit de la primera sortida; es van recuperant els cavalls i es va limitar la motorització. Solament els tres estendards dels Reis no disposaren de montura, i se’ls va col·locar sobre tres jeeps descapotats, que obrien tota la comitiva darrera els Heralds. També, a fi d’enfortir el final de la Cavalcada, s’aconseguí incorporar al seguici de les joguines un grandiós carruatge envelat de dos cavalls i quatre rodes que, més tard, fou rellevat per un altre obert, pertanyent al Regiment d’Artilleria, que anava tirat per mules. L’absència de tendall deixava a la vista les caixes i algunes joguines (cavalls de cartró, nines...).
Per a equipar degudament als conductors, normalment soldats, se’ls vestí amb una ampla casaca i uns bombatxos posats directament sobre la roba pròpia. Això permetia simplificar l’operació de vestir aquest personal. El teixit era de setí blau i la casaca, engalanada per un cordó daurat, es cenyia amb una cinta groc pàl·lid. Es completava amb un gorro rodó del mateix gènere i color. El calçat era el propi de cadascú. Foren confeccionats per la Sra. Josefina Boix, de la Pujada de les Pedreres, que havia treballat amb la Sra. Preckler.
Pel que fa a l’attrezzo, es reformaren els baiards dels símbol de l’or, l’encens i la mirra que fins aleshores s’havien portat sobre les espatlles de quatre criats. Les bateries per a la il·luminació significaven un pes afegit considerable i per a alleugerir la comesa es posaren dues rodes de bicicleta sota la plataforma que es varen amagar amb una faldilla negra.
També es va incorporar un nou element a la comitiva d’avantguarda, que no estava previst en el projecte. Van ser els “Sienants”, adoptats de la festa del Palio de Siena. Es tractava d’una còpia dels banderers d’aquesta localitat italiana que amb motiu d’aquesta celebració fan voltejar les banderes de forma malabarística i que a la Cavalcada quedaven d’allò més bé. Inicialment se’n varen preveure quatre. Per a vestir-los es feu una combinació en el vestuari. Es vestiren amb els equips dels tambors i aquests es vestiren amb els dels torxers. I els torxers entraren a les comitives de cada Rei, de les quals varen adoptar l’equip corresponent. Amb el canvi, els tambors hi sortiren guanyant. S’incrementà el seu nombre, i s’afegí uns platerets i un bombo pertanyent a l’attrezzo del Teatre Municipal.

L'ofrena del Rei Melcior, l'or, el Rei i els seus patges. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau

(Ampliar) - L'ofrena del Rei Melcior, l'or, el Rei i els seus patges. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau.

1963. Els Reis sobre carrosses. La voluntat de millora i renovació, sempre presents, va determinar situar els Reis sobre carrosses. D’aquesta manera es feia més vistosa la seva presència a la Cavalcada i, també, es simplificava el fet de cobrir les places muntades. L’exèrcit, que prestava les montures, havia dissolt l’escamot de Batidors a cavall i la Societat Hípica, que feia la prestació, no en disposava de suficients (4). Els últims anys la Cavalcada s’hagué d’enginyar-se fent una petició a la Guardia Civil que prestà un magnífic cavall negre per al Rei Baltasar.
S’introduïren les carrosses a la Cavalcada, es varen mantenir els cavalls dels Heralds, de l’Edecà i del Magistrat, i van continuar sense montura els tres estendards. Cada carrossa anava tirada per dues mules del Regiment d’Artilleria, amb els corresponents guardabrides. L’avinentesa que el servei de la Funerària es motoritzava, serví per aprofitar els cotxes dels morts com a carrosses pels Reis. Prèviament desmantellades, sobre el xassís es construí una magnífica plataforma sobre la qual es posaren uns bonics seients de fusta tornejada, amb respatller rematat amb poms d’àliga daurats, que un organisme oficial gironí va prestar. El bon treball de decoració que el pintor Castells, del carrer de les Ballesteries, va dedicar a la plataforma, i la bona il·luminació, donaren la vistositat suficient. Aquests treballs s’efectuaren a l’antiga caserna d’Artilleria de la plaça del Lleó, que llavors ja era de l’Ajuntament.
Amb aquestes carrosses, i una més per a les joguines, i la introducció de dos bonics fanals per cada comitiva de Rei, construïts per Francesc Boix, la desfilada d’aquell any guanyà amb presència i vistositat. La novetat de les carrosses tirades per mules no desvirtuà l’esperit original de la Cavalcada, i van sorprendre la mainada gironina.

Els tres estendards dels Reis Melcior, Gaspar i Baltasar

Els tres estendards dels Reis Melcior, Gaspar i Baltasar. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

1964. Les carrosses acabades. La prova de les plataformes tirades per mules havia resultat satisfactòria i ara calia acabar les carrosses construint la seva arquitectura i ornamentació. Per facilitar aquesta comesa, es traslladaren als baixos dels tallers de Dalmau Carles Pla, del carrer Joan Maragall.
La proposta es concretà en una construcció en fusta, a base de pannells de fusta aglomerada, que concedia a la pintura el gran paper protagonista de donar el relleu i el realisme necessaris als motius ornamentals.
Es varen idear tres temes ben diferents:
Per a la venerable figura del Rei Melcior, es va recórrer a la fantasia. Se’l va situar en un romàntic tron entre dos cignes blancs que sostenien l’emblema de la seva corona reial.
Pel al Rei Gaspar, la idea era més realista. Es va preveure un setial daurat d’estil romà, sense respatller, situat sobre una tarima i sota un tendall vermell.
La carrossa del Rei Baltasar va ser més oriental. Es va construir un tron egipci, amb braços i respatller decorat. El culminava un ventall posat darrere el respatller compost per la tija i les plomes que eren pintades. Les autèntiques no s’hi posaren mai.
El treball de pintura decorativa, per part de Castells, va ser determinant pel resultat final, que donava el cop d’efecte, i el relleu i la vistositat indispensables.
Els esbossos d’aquests decorats foren del propi Joaquim Pla i Dalmau que ja ha havia projectat el vestuari i l’attrezzo. Cal lamentar que a l’actualitat no es conservi cap d’aquests dibuixos.
Aquestes noves i màgiques carrosses varen embadalir a la població infantil i sorprendre, gratament, els més grans que saberen apreciar l’esforç que els Manaies hi havien dedicat. Acabada la desfilada es retiraren a un pavelló que la caserna d’Artilleria va destinar per a la seva guarda i custòdia fins el proper any.

Abanderat, patge i torxer del Rei Gaspar. La seva ofrena, l'encens. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau

(Ampliar) - Abanderat, patge i torxer del Rei Gaspar. La seva ofrena, l'encens. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau.

1965, 1966 i 1967. La continuïtat. Les noves carrosses de l’any 1964 continuaren prestant un bon servei. El pintor Castells mantingué la pintura i decoració original, i la fusteria Sureda s’encarregà, successivament, del muntatge i arranjament dels decorats, a l’igual que l’electricista Bonal que continuà amb la il·luminació.
Aquells anys no hi hagueren gaires novetats, a excepció de la confecció d’alguns equips més i la participació de la companyia Telefònica que prestà un cotxe portaescales, color gris, que anà molt bé per als escaladors.
La nova junta de la Confraria, presidida per Narcís Omedes, sabé gestionar la nombrosa participació que ara ja no es reduïa al cercle més proper als manaies.
Per l’any 1967 s’equiparen quatre carters més, confeccionats per Josefina Boix, que des de llavors seria la modista de la Cavalcada, i se suprimiren els cuiners que des de 1958 tenien la comesa de repartir caramels a la mainada. Al respecte, però, cal remarcar que aquests cuiners no gaudien d’equip adequat al càrrec. Vestien l’equip dels conductors, amb un capell de cuiner i, alguna vegada, un davantal blanc. Eren quelcom improvisat.

El Rei Gaspar i un patge, un carro dels regals, i l'abanderat del Rei Baltasar. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau

(Ampliar) - El Rei Gaspar i un patge, un carro dels regals, i l'abanderat del Rei Baltasar. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau.

1968. La motorització de les carrosses. La mecanització general de l’exèrcit va portar a l’eliminació de la tracció animal i, en conseqüència, les vuit mules que feien el tronc de tir de les carrosses, al final es va veure afectat. L’excessiva estabulació per falta de servei, malejava les pobres bèsties que ventaven guitzes, i amb perill, també, d’esquivar-se al curs de la Cavalcada. I el cuir ressec dels guarniments que exercien el tir no oferia garanties. Per tot plegat, es cregué necessària la substitució de les mules per un altre sistema d’arriat. La tracció animal ja havia passat avall i era impossible de trobar cap tronc vàlid enlloc. Calia trobar-hi la solució per poder mantenir les mateixes carrosses.
Es va pensar amb la mecanització del sistema de tir i el que millor s’avenia era el que oferien els tractors agrícoles. Les facilitats trobades en alguns concessionaris que podien prestar alguns tractors, encara per matricular, resolgué el problema d’una manera pràctica. Però aquest canvi tan pragmàtic i inversemblant, en especial per a les carrosses dels Reis, en l’ordre estètic resultà poc escaient. Però era la llei del temps i calia resignar-se als imperatius de la modernització.
Des de la implantació de les carrosses l’any 1963, passant per la seva motorització, el següents anys no es feu cap millora destacable. Només s’introduí la novetat de la carrossa de l’Estrella dels Reis, tirada per un tractor, que anava al davant i que era una transformació de la carrossa que havia portat les joguines. També s’aconseguí que els Bombers de la ciutat portessin una escala mecànica sobre la qual muntaren els escaladors.

Patges i ofrena del Rei Baltasar, la mirra, el Rei i un altre patge. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau

(Ampliar) - Patges i ofrena del Rei Baltasar, la mirra, el Rei i un altre patge. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau.

1971. La cavalleria escorta dels Reis. Satisfactòriament pels Manaies, la creixent afecció per l’equitació generà l’aparició de les hípiques privades i això feu entreveure alguna possibilitat per la Cavalcada (5). Aquesta avinentesa podria aprofitar-se per recuperar alguns cavalls i crear noves places muntades. Amb la garantia de tenir el personal i els cavalls necessaris, es va proposar la formació d’una nova i vistosa guàrdia muntada dels Reis composta de 15 cavallers. Se’n destinarien cinc per cada comitiva de Rei.
L’equip d’aquests cavallers fou dissenyat per Joaquim Pla i Dalmau, i confeccionat per la Sra. Josefina Boix. Els cascs, de llautó cromat i aram picat, foren realitzats per Ramon Boix del carrer de les Ballesteries. Cada escamot portava l’escut reproduït al pit, corresponent a cada comitiva de Rei. Per dificultat de realització, els remats dels cascs s’igualaren amb un cucurell de plomes verdes per a l’escamot del Rei Blanc i del Ros i carabassa per al Rei Baltasar.

El carro de les joguines, els cuiners i repartiment de caramels a la mainada. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau

(Ampliar) - El carro de les joguines, els cuiners i repartiment de caramels a la mainada. Arribada a Girona de la comitiva dels Tres Reis d'Orient, el 1956. Dibuixos de Joaquim Pla i Dalmau.

1972-1973. La recuperació dels cuiners i la carrossa del magistrat. La junta de la Confraria, presidida per Narcís Omedes, conscient que calia continuar el camí de les noves realitzacions, va redactar un projecte d’ampliació de la Cavalcada, per presentar-lo a l’Alcalde, Ignasi de Ribot. Entre altres elements, incloïa tres noves carrosses per als Reis, amb moviment autònom. La Corporació Municipal va donar-li el suport econòmic necessari, i s’arribà a l’acord que la seva execució s’hauria de fer de forma escalonada.
Es recuperaren, altra vegada, els cuiners que s’havien suprimit l’any 1963. A aquest fi, primer s’habilità un vehicle militar i l’any següent s’utilitzà una plataforma amb rodes, un remolc amb tractor, que va deixar l’Ajuntament, on es van col·locar una cuina i un perol, sacs de farina, una pala de flequer, el pa, etc. Aquesta millora significà un petit avenç de la presència dels cuiners a la Cavalcada que, fins llavors, havia portat tantes controvèrsies. La indumentària continuà essent la de conductor, amb l’afegit del barret de cuiner i el davantal blanc.
Els baiards que portaven el cofre de l’or, la copa de l’encens i l’urna de la mirra, s’eliminaren i aquests símbols es traslladaren als jeeps on anaven els estendards dels Reis, i se situaren davant de cada comitiva. Els que feien de portants es destinaren a Sienants: per al Rei Melcior voltejant boles de cintes, per al Rei Gaspar dringant collars de picarols, que eren els dels cavalls dels Reis, i per al Rei Baltasar balancejant un alt penjaroll de cintes de colors.
Es considerà convenient situar l’Escorta Muntada dels Reis reunida en un sol bloc, darrere la comitiva del Rei Negre. Al darrere la Cavalcada hi aniria el camió de les joguines.
L’any 1973 es transformà la carrossa de l’Estrella, es va retirar aquesta i es va col·locar una modesta taula-escriptori antiga i dos seients. Servirien pel Magistrat, que fins llavors anava muntat a cavall, i els seus dos secretaris. Amb aquesta carrossa es formava un nou espai d’actuació, i es creava un argument entre els carters que recollien les cartes i el Magistrat que les llegia i valorava davant la mainada que quedava sorpresa i admirada. Per a més autenticitat, es col·locaren algunes saques del Servei Nacional de Correus.

1974. Les noves carrosses. Les carrosses tirades per mules conservaven l’encant de les coses pretèrites, que sintonitzava molt bé amb la Cavalcada, però, la seva substitució l’any 1968 per tractors agrícoles resultà un canvi a la baixa, en especial per les carrosses dels Reis.
Cal considerar que la Confraria ja feia quatre anys que anava efectuant millores i alguna ampliació de personal. Però ara tocava afrontar un tema d’especial transcendència per la Cavalcada: la realització d’unes carrosses totalment noves en estètica i en concepte, destinades per als Tres Reis. Es volía relegar les tirades per tractors a altres comesos menys compromesos i calia renovar l’escenari i el decorat per a l’actuació dels Reis.
Però, en no poder disposar de la tracció animal, com es desplaçarien les noves carrosses sense els tractors?
Actualment, aquest projecte, dissenyat per Francesc Masdevall i Reitg es troba a Sant Lluc i, juntament amb el de l’any 1956, de Joaquim Pla i Dalmau, són els únics documents gràfics existents sobre la realització material de la Cavalcada.
Tornant a la qüestió plantejada, les tres carrosses es varen concebre com una gran plataforma amb desplaçament autònom que permetia prescindir de ser remolcades. Per fer-ho realitat, es compraren tres camions per desguassar que foren desmantellats fins al xassís, i es va conservar el motor. A sobre el xassís es formà la plataforma de fusta que deixava un forat davanter on s’intentava camuflar el conductor.
La part arquitectònica de les tres noves carrosses consistia en un tron, absolutament medieval, on se situaria cada Rei. Serien totalment diferents d’acord amb el seu país d’origen. L’espai s’emmarcaria amb quatre plafons frontals amb decoració exclusiva i amb la presència dels escuts heràldics propis de cada Rei.
Per al Rei Melcior es va recórrer a l’elegància i a l’efectivitat lumínica. Es comptaria amb un setial daurat d’estil romà (6), molt sobri, amb coixí al seient i als peus de color blau cel. Es col·locaria sobre una graderia vestida de vermell, davant d’una lluminosa vidriera gòtica de tres finestrals, que reproduïa l’escut del Rei. L’efecte s’aconseguiria mercès a la il·luminació interior que es traslluïa a través de la vidriera de colors blanc, groc, verd i vermell. Als costats de la carrossa es muntaria una greca amb quarterons medievalistes sobre fons blanc i cortines negres.
La carrossa del Rei Gaspar seria més sumptuosa i monumental. Un templet persa, elevat sobre la plataforma, cobria un setial format per dos lleons i un coixí carmesí. Quatre columnes sostenien una volta vermella amb cinc cúpules il·luminades interiorment amb llum de colors. Tot era daurat i s’incrementà aquesta vistositat amb la decoració de petits mirallets adherits geomètricament a la base del tron. El costats de la carrossa serien una greca blava i daurada sobre cortines negres.
La carrossa del Rei Baltasar es va preveure més exòtica. Una tenda blanca amb serrells vermells i borles verdes se situava sobre una graderia vestida de pells de pantera. El Rei s’asseuria sobre coixins de colors verd, carbassa i morat. El tron estaria flanquejat per dos ullals d’elefant, que eren de guix, decorats. Es completaria l’espai amb palmeres dels Jardins de la Devesa. La il·luminació s’aconseguiria amb focus orientats al tron i a la tenda. El costats de la carrossa serien ornats amb una greca retallada amb mitjes-llunes, pintada de negre i carbassa, d’on penjaven borles blanques, a sobre les cortines verdes.
El projecte de les tres carrosses es reprodueix a continuació:

La carrossa del Rei Melcior. Vistes frontal i lateral. 1974

(Ampliar) - La carrossa del Rei Melcior. Vistes frontal i lateral. 1974. Dibuix de Francesc Masdevall i Reitg.

La carrossa del Rei Gaspar. Vistes frontal i lateral. 1974

(Ampliar) - La carrossa del Rei Gaspar. Vistes frontal i lateral. 1974. Dibuix de Francesc Masdevall i Reitg.

La carrossa del Rei Baltasar. Vistes frontal i lateral. 1974

(Ampliar) - La carrossa del Rei Baltasar. Vistes frontal i lateral. 1974. Dibuix de Francesc Masdevall i Reitg.

Els treballs de construcció s’efectuaren a la caserna d’Artilleria del carrer de Barcelona, d’on sortiria la Cavalcada. Dels elements corporis se n’encarregà la fusteria Sureda i, de la part tèxtil, la Sra. Josefina Boix. La decoració en pintura fou, com sempre, del pintor Castells i la il·luminació d’Electricitat Bonal. No podem oblidar els treballs del Taller Cateura per realitzar l’estructura de suport de les plataformes, ni la posta a punt de la mecànica dels motors per part del taller El Globo.
Les velles carrosses, prèviament desmantellades, serviren pel transport de les caixes de joguines i es destinaren a cada una de les comitives dels Reis. Aquestes caixes, de fusta, les proporcionà la Ferreteria Omedes i la casa Escatllar de la Rambla. A més, al final de la Cavalcada, també s’afegí un comboi de furgonetes amb aquesta mateixa comesa. En l’aspecte logístic, la possibilitat d’avaria d’alguna carrossa obligà disposar d’un jeep militar dins la formació, que es va situar entre la segona i tercera carrossa, per efectuar el remolc en cas necessari.
Referent a la formació del contingent humà, la banda incrementà els seus efectius amb quatre tambors més; i, a partir d’aquell any, els estendards dels Reis tornaren a muntar a cavall, formats en fila de tres, obrint la marxa de les comitives.
Aquest any 1974, la Cavalcada es componia de 119 membres, 24 cavalls i els 16 vehicles que representaven les 3 carrosses per als Reis, 1 carrossa per al Magistrat, 1 carrossa per als cuiners, 3 carrosses de joguines, 3 Meharis pels símbols, l’escala dels bombers, 1 remolcador i 3 furgons per les joguines. Això representava que, des del primer any de 1956 a 1974, la Cavalcada havia gairebé duplicat el contingent humà i l’equí, comptant, a més, amb la introduccióde l’element vehicle.
Les tres noves carrosses es mantingueren intactes fins l’any 1991, a excepció de la del Rei Blanc que es va malmetre amb la pluja del dia de Reis de l’any 1977. Aquesta eventualitat obligà a suprimir la vidriera del tron i a plantejar una altre temàtica per aquesta carrossa.

1975. La carrossa de la Cuina Reial. Aquest any arribà la consolidació de la presència dels cuiners a la Cavalcada. S’abandonà el remolc i es transformà una carrossa que havia portat joguines, que es va adaptar per escenificar l’espai dels cuiners. S’instal·là una cuina per fer-hi foc amb llenya i s’hi posà una olla per fer garrapinyades; i es va preveure el lloc per a les vitualles: patates, el pa, caramels... i una pala de flequer, un porc viu, i gallines i oques de carn i ossos. I la coca, de considerables dimensions, enguany es va col·locar sobre un baiard portat per dos cuiners.
El remolc amb tractor de l’ajuntament, que havia servit pels cuiners, es passà al transport de joguines, el qual, amb les caixes corresponents, s’ornamentà amb infinitat de globus de tots colors.
Es confeccionaren 12 equips nous per als conductor i el Conductor Major, semblants als que ja teníen, però de color verd. Calia incrementar aquest cos perquè aquell any la Cavalcada la tancaria un comboi de 6 camions militars.

1976. Increment del contingent humà. La Confraria va continuar amb el pla de millores, i aquell any les noves realitzacions es bolcaren al vestuari del personal. Per crear més ambient a la lectura de les cartes, es varen confeccionar dos equips més de patges del Magistrat. Els escaladors s’ampliaren amb tres elements més per a reforçar la maniobra de l’escala i també es confeccionaren dos equips complets de músic. També es varen crear cinc noves places per a la comitiva del Rei Negre i els Sienants reberen un nou vestuari reproduït del model que porten els autèntics abanderats italians de Siena, a la festa del Palio.

Els anys successius. Els anys prosseguiren i la Cavalcada dels Reis anà fent el seu camí... Continuaren noves iniciatives, amb més carrosses, nous grups i nous personatges, i un increment de participació ciutadana cada vegada més important que sobrepassà el cercle estricte dels manaies. I així va continuar fins el 1992, després de 35 anys d’aquella primera arribada dels Reis de Girona.
Un nou acord amb l’Ajuntament donà entrada a un nou concepte de Cavalcada que comportaria una total renovació, tant de vestuari com d’escenificació. El nou projecte conservà l’esperit dels inicis i la imatge medieval, en va millorar les qualitats i va accentuar l’aspecte teatral de la representació. Es posaren més músiques i més grups, i es tornà a les carrosses amb tracció animal, concepte importantíssim per mantenir l’encant de la nostra Cavalcada.
En el decurs del temps, els lligams amb l’Ajuntament han continuat ferms i els Manaies han mantingut fidelitat al seu compromís. Així ho demostren els 60 anys viscuts des d’aquella primera nit de Reis. I és que aquest teatre de desfilada que és la Cavalcada, l’esperit amateur, la generositat i la capacitat dels manaies de mobilitzar al carrer un col·lectiu notable han estat la millor garantia per a la il·lusió de la mainada gironina en la nit més màgica de l’any.

(Adaptació de l'article de Francesc Masdevall i Reitg, publicat al Butlletí dels Manaies de Girona del 2017, publicat per gentilesa de l'autor).


Notes
(1) - Els heralds es varen concebre com a representació de la Ciutat. També participarien en altres celebracions: Corpus, inauguració de les Fires, esdeveniments ciutadans... - (Tornar al text)
(2) - La banda de música era la del Govern Militar. Allargà la popular “visca els Tres Reis” amb una estrofa més, molt alegre i animada. Al castrum de Sant Lluc se’n conserva una còpia gravada. - (Tornar al text)
(3) - El Regiment d’Artilleria va ser un formidable col·laborador dels manaies: ens cedien els trompetes i els cavalls pel Maniple i la Cavalcada, construïren i regalaren la “biga” o carro romà, portaven els jeeps i camions de la Cavalcada, guardaven les carrosses durant tot l’any i la Cavalcada es formava i sortia de la caserna. - (Tornar al text)
(4) - Aquesta restricció també afectà al Maniple que es quedà en una tercera part dels seus Equites. - (Tornar al text)
(5) - El Manaies també saberen aprofitar-se'n i augmentaren la plantilla d'Equites. - (Tornar al text)
(6) - Era la butaca del Rei Gaspar de la carrossa vella. - (Tornar al text)



  • Les Festes de Nadal 2016
    Reportatges fotogr`fics, articles i videos de les activitats nadalenques a Girona, entre d'altres, de la Cavalcada dels Reis d'Orient.

  • La vigília de Reis
    Article històric dels costums i tradicions gironines relacionades amb la data nadalenca.

  • Herald trompeter

    Herald trompeter. Figurí de Joaquim Pla i Dalmau.

    L'estendard dels Heralds de la Ciutat

    L'estendard dels Heralds de la Ciutat. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Edecà, cap de la cavalcada

    Edecà, cap de la cavalcada. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Cap dels tambors vestit de bufó

    Cap dels tambors vestit de bufó. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Tambor

    Tambor. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Carter Reial Major

    Carter Reial Major. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Carter Reial

    Carter Reial. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    El Magistrat

    El Magistrat. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Patge del Magistrat

    Patge del Magistrat. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Escalador

    Escalador. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Torxer

    Torxer. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    El Rei Melcior, el Rei Blanc

    El Rei Melcior, el Rei Blanc. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Camarlenc del Rei Blanc

    Camarlenc del Rei Blanc. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Patge del Rei Blanc

    Patge del Rei Blanc. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Criat del Rei Blanc

    Criat del Rei Blanc. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Camarlenc del Rei Ros

    Camarlenc del Rei Ros. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    El Rei Gaspar, el Rei Ros

    El Rei Gaspar, el Rei Ros. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Patge del Rei Ros

    Patge del Rei Ros. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Criat del Rei Ros

    Criat del Rei Ros. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    El Rei Baltasar, el Rei Negre

    El Rei Baltasar, el Rei Negre. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Camarlenc del Rei Negre

    Camarlenc del Rei Negre. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Patge del Rei Negre

    Patge del Rei Negre. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Criat del Rei Negre

    Criat del Rei Negre. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

    Any 1971. Model per a la formació d'una nova i vistosa guàrdia muntada dels Reis composta de 15 cavallers dels quals es destinarien cinc a cada Rei. El teixit seria de malla ferma, de color blanc marfil, amb l'escut de cada comitiva reproduït al pit. Els cascs serien de llautó cromat i aram picat, amb alguns elements diferencials

    Any 1971. Model per a la formació d'una nova i vistosa guàrdia muntada dels Reis composta de 15 cavallers dels quals es destinarien cinc a cada Rei. El teixit seria de malla ferma, de color blanc marfil, amb l'escut de cada comitiva reproduït al pit. Els cascs serien de llautó cromat i aram picat, amb alguns elements diferencials. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.


    Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés