Capitell nº 35

Capitell identificat com de les ballarines acrobàtiques, en nombre de quatre, una a cada angle, que ballen de cap per avall, amb les mans a terra per sostenir-se, i les cames enlaire. Calzada opina que es devia tractar d'una mena de dansa freqüent i popular a l'època. Calzada, a l'obra esmentada a la bibliografia, indica que [...] però aquesta dansa acrobàtica es realitza entre majestuosos personatges, que l'artista situà un a cada cara del capitell. El personatge de la cara oest és un bisbe oficiant davant un altar. L'altre, al sud, és un music estrafolari, bigotut i barbut, amb llarga cabellera, tocant un llaüt. L'altre, a l'est, una dona en actitud exagerada, amb el vestit replegat a la falda i aguantant-se la llarga cabellera. L'altre, al nord, un noble dempeus amb bigoti exagerat i llarga cabellera. Això de la llarga cabellera és comú als tres personatges seglars.

D'aquests quatre personatges sembla que només el músic concorda directament amb el tema de les noies dansaires. Però, després de pensar molt en aquest capitell, hem arribat a la conclusió que el tema principal no són aquestes ballarines acrobàtiques, malgrat ésser el que crida més l'atenció. El tema principal és l'ample ventall de coses d'època, com són els temes de la religió, la noblesa, el món femení, i la música. I tot ambientat per la dansa, que en tot temps ha servit per mitigar i endolcir les malestrugances de la vida de l'home.

Ja hem dit anteriorment que aquest tema de les ballarines acrobàtiques a Galligans supera molt en dinamisme i vivesa al de Sant Cugat del Vallès. És un capitell excepcional i com a tal citat per Puig i Cadafalch.

Segons la classificació de capitells de tot Catalunya feta per Puig i Cadafalch, aquest capitell pertany a Grup cinquè, de temàtica costumista d'època o vida quotidiana.




Bibliografia.

  • "Sant Pere de Galligans. La història i el monument". Josep Calzada i Oliveras. Diputació de Girona, 1983. Dipòsit legal GE-11/83.




  • Back