1. Capella de l'Assumpció

Capella immediata a la porta d'entrada principal, darrera de l'orgue, dedicada a l'Assumpció, conté el retaule dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu. La construcció es va iniciar el 1589 i no es completà fins el 1708, d'acord amb l'avançament de les obres de la façana.

El retaule de l'Assumpció és obra de Pau Costa, un dels autors dels retaules més rellevants de Catalunya al segle XVIII. Nascut a Vic el 1672 i mort probablement a Cadaqués el 1727, format al taller de l'escultor Pau Sunyer, amb tant sols 16 anys ja va fer el retaule de Sant Libori a Vic, població per a la que també va realitzar el retaule major del monestir de Santa Teresa finalitzat el 1707 i el de Sant Benet per a la seva catedral.

La seva obra, sempre religiosa, es va estendre per tot Catalunya, a Olot li encarregaren el retaule del Roser per a l'església de Sant Esteve i per a l'església de Santa Maria de Cadaqués en va realitzar un altre el 1725. Algunes de les seves obres foren cremades durant la guerra civil espanyola del 1936, como els altars de l'església de Sant Martí a Cassà de la Selva, del que només es varen salvar quatre columnes salomòniques. La seva gran obra va ser el retaule major per a l'església parroquial de Santa Maria a Arenys de Mar (1706-1710).

Imatge de Sant Cristòfol a la part alta del retaule.

El fill de Pau Costa, Pere Costa i Cases -Vic 1693-Berga 1761- va ser un altre dels arquitectes i escultors més importants del període barroc català. Es va formar professionalment a la ciutat de Barcelona on va tenir un taller, i va ser el primer escultor català que va ingressar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid d'on va ser nomenat membre l'any 1754.

Va treballar en nombrosos retaules de tot Catalunya, com el de la capella de Sant Agustí de Barcelona i el de Sant Ramon del Portell. Aquest va ser el tracista de la façana de la Catedral de Girona el 1730, executant les imatges que envolten la rosassa, els símbols de la Fe, l'Esperança i la Caritat.

Detall de la imatge de la mort del jesuïta Sant Francesc Xavier.

L'any 1741 va començar l'execució del retaule de l'altar major del monestir de Sant Ramon del Portell a la comarca de La Segarra, el qual va ser destruït durant la guerra civil espanyola de 1936. Una de les seves escultures més conegudes és la del grup de La Caritat col·locada al portal barroc de la capella de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Els seus últims anys de vida es va instal·lar a la ciutat de Berga, on va realitzar el retaule major per a la seva església.

L'estructura del retaule de l'Assumpció està centrada en la imatge de la Mare de Déu, envoltada d'àngels que sostenen les lletanies marianes. A la part superior, una imatge de Sant Cristòfol, patró del canonge Cristòfol Rich, que va ser comitent del retaule, i als seus costats dos àngels.

---

Conjunt de la capella i detall de les figures centrals.

Al voltant de la figura central de la Mare de Déu apareixen tres sants més: a la dreta, Sant Feliu l'Africà i Sant Ramon de Penyafort a l'esquerra. Sota l'òval central, comnpletant la tríada, l'escena de la mort del jesuïta Sant Francesc Xavier.

A principis del segle XVIII, dins l'esperit de la Reforma catòlica, es va produir la dedicació del retaule i la presència del sant jesuïta amb una intenció de promoció i defensa del culte a la Immaculada Concepció, intencionalitat que, segons Sureda, queda plenament demostrada per l'estètica esplèndidament barroca de l'altar.

Conjunt de la capella i del retaule.


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8

    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral


    Index

  • Plànol de situació de la capella dins la nau de la catedral.

    Detall del retaule.

    Detall del retaule.