10. Capella dels Sants Màrtirs i, temporalment, de Sant Carlemany

Primera de les nou capelles del deambulatori, dedicada als sants Germà, Paulí, Just i Scici, dedicada el 1338. En primer terme, damunt l'altar, l'arqueta o sarcòfag dels Sants Màrtirs, obra de pedra de Girona amb esmalts i relleus de la Mare de Déu, l'escut dels Montredon (1), o Mont-rodon, i, a la part baixa, un fris amb els sants, amb els objectes del seu martiri, flanquejant una Mare de Déu acompanyada d'una figura orant. Aquesta arqueta, anterior a 1350, està elaborada segons un estil gòtic primerenc referenciat pels models italians. Va ser complementada el 1659 amb quatre caps de talla, figurant els quatre sants.

Arqueta dels Quatre Sants Màrtirs de Girona (abans de 1350).

El retaule de fons va ser construït entre els anys 1679 i 1682. Les pintures de la dreta del retaule són de 1802.

A dreta i esquerra d'aquest element, els sepulcres dels dos promotors de la capella: a l'esquerra, el del bisbe Arnau de Montredon (1335-1348), i a la dreta, el del seu nebot, també bisbe, Bertran de Montredon (1374-1384). Els sepulcres, especialment el de l'esquerra, cobert amb dos arcs gòtics separats per una columneta, reflecteixen l'obra d'un autor desconegut que depassava les limitacions del primer gòtic gironí. Per similitud amb aquesta decoració, al damunt de l'altra sepulcre hi ha pintada una figuració d'aquest complement arquitectònic.

Tomba del bisbe Bertran de Montredon, o Mont-rodon.

El bisbe Arnau de Montredon instaurà en aquesta capella, el 1345, el culte a Sant Carlemany, que hi era representat amb una escultura obra de Jaume Cascalls, tot i que hi han opinions que l'atribueixen al mestre Aloi, que realment representava el rei Pere III el Cerimoniós, avui conservada al Tresor capitular.

La seva advocació, que se celebrava el 28 de gener, i que es mantingué fins la prohibició del papa Sixt IV, responia a les tradicions llegendaries de l'emperador franc. De fet, però, malgrat la prohibició, l'escultura no va ser retirada de la capella, i no va deixar de ser objecte de culte i devoció fins ben entrat el segle XIX.

Arqueta dels Quatre Sants Màrtirs de Girona i retaule.

Un altre exemple de la veneració als Quatre Sants Màrtirs de Girona la trobem al relleu situat damunt un dels arcs de les voltes de la Plaça del Vi, a la casa Barceló, just davant l'Ajuntament. Es tracta d'un relleu gòtic de finals del segle XV. Els Quatre Màrtirs eren els patrons de pedraires i picapedrers; tots ells es dedicaven a aquest ofici. Al llarg del segle XIX i fins a mitjan segle XX, el dia de la festa patronal dels picapedrers, el 2 de juny, es ballaven sardanes al davant del relleu.

Tradicionalment, els màrtirs Germà, Just, Paulí i Scici, segons una arrelada tradició, eren fills de la vila de La Pera, a l'església d'on són venerats, i varen ser martiritzats a la ciutat de Girona en temps de l'emperador Dioclecià.

Relleu dels Quatre Sants Màrtirs de Girona a la part exterior de les voltes de la Plaça del Vi, davant l'Ajuntament.


Notes:

(1) De ..., un monte flordelisado de...; bordura de trece piezas de... Sepulcro del obispo Arnau de Montrodó (1335-1348). Capilla de los Santos Mártires en la catedral de Girona. S. XIV. (Lluís Domènech i Montaner, Armorial Històrich de Catalunya). Tornar al text


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8

    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral


    Estudi iconogràfic del retaule

    Més detalls dels caps

    Més detalls dels relleus de l'arqueta

  • Plànol de situació de la capella dins la nau de la catedral.

    En primer terme la urna dels Sants Màrtirs i darrera, el retaule de 1679-1682.

    Tomba del bisbe Arnau de Montredon, o Mont-rodon, oncle del bisbe Bertran.

    Tomba del bisbe Bertran de Montredon, o Mont-rodon, nebot del bisbe Arnau.






    Index