10. Capella dels Sants MÓrtirs i, temporalment, de Sant Carlemany

Primera de les nou capelles del deambulatori, dedicada als sants GermÓ, PaulÝ, Just i Scici, dedicada el 1338. En primer terme, damunt l'altar, l'arqueta o sarc˛fag dels Sants MÓrtirs, obra de pedra de Girona amb esmalts i relleus de la Mare de DÚu, l'escut dels Montredon (1), o Mont-rodon, i, a la part baixa, un fris amb els sants, amb els objectes del seu martiri, flanquejant una Mare de DÚu acompanyada d'una figura orant. Aquesta arqueta, anterior a 1350, estÓ elaborada segons un estil g˛tic primerenc referenciat pels models italians. Va ser complementada el 1659 amb quatre caps de talla, figurant els quatre sants.

Arqueta dels Quatre Sants MÓrtirs de Girona (abans de 1350).

El retaule de fons va ser constru´t entre els anys 1679 i 1682. Les pintures de la dreta del retaule sˇn de 1802.

A dreta i esquerra d'aquest element, els sepulcres dels dos promotors de la capella: a l'esquerra, el del bisbe Arnau de Montredon (1335-1348), i a la dreta, el del seu nebot, tambÚ bisbe, Bertran de Montredon (1374-1384). Els sepulcres, especialment el de l'esquerra, cobert amb dos arcs g˛tics separats per una columneta, reflecteixen l'obra d'un autor desconegut que depassava les limitacions del primer g˛tic gironÝ. Per similitud amb aquesta decoraciˇ, al damunt de l'altra sepulcre hi ha pintada una figuraciˇ d'aquest complement arquitect˛nic.

Tomba del bisbe Bertran de Montredon, o Mont-rodon.

El bisbe Arnau de Montredon instaurÓ en aquesta capella, el 1345, el culte a Sant Carlemany, que hi era representat amb una escultura obra de Jaume Cascalls, tot i que hi han opinions que l'atribueixen al mestre Aloi, que realment representava el rei Pere III el Cerimoniˇs, avui conservada al Tresor capitular.

La seva advocaciˇ, que se celebrava el 28 de gener, i que es mantinguÚ fins la prohibiciˇ del papa Sixt IV, responia a les tradicions llegendaries de l'emperador franc. De fet, per˛, malgrat la prohibiciˇ, l'escultura no va ser retirada de la capella, i no va deixar de ser objecte de culte i devociˇ fins ben entrat el segle XIX.

Arqueta dels Quatre Sants MÓrtirs de Girona i retaule.

Un altre exemple de la veneraciˇ als Quatre Sants MÓrtirs de Girona la trobem al relleu situat damunt un dels arcs de les voltes de la Plaša del Vi, a la casa Barcelˇ, just davant l'Ajuntament. Es tracta d'un relleu g˛tic de finals del segle XV. Els Quatre MÓrtirs eren els patrons de pedraires i picapedrers; tots ells es dedicaven a aquest ofici. Al llarg del segle XIX i fins a mitjan segle XX, el dia de la festa patronal dels picapedrers, el 2 de juny, es ballaven sardanes al davant del relleu.

Tradicionalment, els mÓrtirs GermÓ, Just, PaulÝ i Scici, segons una arrelada tradiciˇ, eren fills de la vila de La Pera, a l'esglÚsia d'on sˇn venerats, i varen ser martiritzats a la ciutat de Girona en temps de l'emperador DiocleciÓ.

Relleu dels Quatre Sants MÓrtirs de Girona a la part exterior de les voltes de la Plaša del Vi, davant l'Ajuntament.


Notes:

(1) De ..., un monte flordelisado de...; bordura de trece piezas de... Sepulcro del obispo Arnau de Montrodˇ (1335-1348). Capilla de los Santos Mßrtires en la catedral de Girona. S. XIV. (LluÝs DomŔnech i Montaner, Armorial Hist˛rich de Catalunya). Tornar al text


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8

    Fotografies preses per gentilesa del CapÝtol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral


    Estudi iconogrÓfic del retaule

    MÚs detalls dels caps

    MÚs detalls dels relleus de l'arqueta

  • PlÓnol de situaciˇ de la capella dins la nau de la catedral.

    En primer terme la urna dels Sants MÓrtirs i darrera, el retaule de 1679-1682.

    Tomba del bisbe Arnau de Montredon, o Mont-rodon, oncle del bisbe Bertran.

    Tomba del bisbe Bertran de Montredon, o Mont-rodon, nebot del bisbe Arnau.






    Index