|
|
26. Capella del Baptisteri, abans de Sant Julià i Santa Basilisa
Aquesta capella, bastida el 1470, exhibeix la pila baptismal, una de les peces més remarcables del Renaixement a la Catedral. Va ser encarregada a l'escultor provençal Guido de Bonjoc, o Belljoch, germà del mestre major de la seu l'any 1535.
El seu treball, influenciat per orígen i per formació, està realitzat "a la romana", amb els apòstols dins les fornícules voltades d'ornaments classicistes. La pica va ser acabada deu anys més tard, amb la intervenció dels escultors catalans JOan Roig, el 1540, i el mestre Tomàs, el 1545.
Conjunt de la pila baptismal.
La pila, feta d'un sol bloc de pedra de Girona, que presenta dotze cares, amb un apòstol a cadascuna, originàriament es trobava a l'entrada de l'església romànica. Quan es va enderrocar la galilea o pòrtic del temple del segle XI, l'any 1707, va ser traslladada a la capella on es troba actualment, havent prèviament de rebaixar el sòl per encabir-hi el peu treballat de la peça.
Darrera la pica, al fons de la capella, una cadira presidencial feta a base de fragments medievals de l'antic cor de la seu. Al damunt del setial, adosat a la paret, un fragment d'un retaule de Sant Narcís, del segle XIV, que procedeix de la propera l'església de Sant Feliu.
Conjunt de la pila baptismal.
A la catedral de Girona hi han poques peces i elements renaixentistes (1), comparativament amb elements d'altres èpoques, tant anteriors com posteriors. Les aportacions més primerenques i més emparentades amb els aires italianitzants imperants en alguns cercles són el sepulcre del bisbe Guillem de Boil (1532), i la pila baptismal que esmentem en aquesta capella.
Conjunt de la pila baptismal.
Peu de la pica, amb el rebaix al sòl de la capella.
Notes:
(1) A pròposit d'aquestes obres, Joaquim Nadal, a "La Catedral de Girona" esmenta que: [...] no deixen de ser el corolari artístic i intel·lectual de més d'un segle d'incursions i estades a Itàlia dels clergues de Girona, com ho havien fet també els artistes que, impregnats del món clàssic i de les noves tendències, les porten a Girona i les introdueixen a Catalunya. De Donatello a Leonardo, del portapau al retaule de Santa Helena, Florència, Nàpols, Roma o Milà esdevindran referents indispensables per a les formes, els volums, el moviment, les dimensions i les tècniques que es començarien a aplicar i que introdueixen a Girona Aine Bru, Joan de Burgunya o Pere Fernández..
Tornar al text
Bibliografia:
La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8
Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.
|
Plànol de situació de la capella dins la nau de la catedral.
Detall de la pica amb la figura de Sant Simó.
Detall de la pica amb la figura de Sant Felip.
Detall de la pica amb la figura de Sant Tomàs.
La pila baptismal i, al fons, el fragment de retaule de Sant Narcís.
Fragment de retaule de Sant Narcís.
|
