La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Història de l'edifici

1. Antecedents de l'edifici. A la part baixa del carrer de la Força, on es troba amb el de Carreras Peralta, es forma l'anomenada plaça del Correu Vell. El nom li vé donat per l'existència en aquest indret d'una casa llogada per la Direcció General de Correus pel servei de la ciutat, de la que es té constància el 1839 (1), que constava de dos locals, planta baixa i pis, finca que va ser abandonada per Correus el 30 de març de 1922.
La organització del territori espanyol en 49 províncies (1833), l'assignació a Girona d'administració principal (1854) i la creació el 1909 del nou servei de Caixa Postal, varen fer del tot insuficients les instal·lacions i aconsellaren el trasllat del servei.

Projecte d'edifici per a Correus presentat per Rafael Masó, no realitzat, 1915

(Ampliar) - Projecte d'edifici per a Correus presentat per Rafael Masó, no realitzat, 1915. AHCOAC-G.

Projecte d'edifici per a Correus presentat per Rafael Masó, no realitzat, 1915

(Ampliar) - Projecte d'edifici per a Correus presentat per Rafael Masó, no realitzat, 1915. AHCOAC-G.

2. Ubicació i projectes. El 22 de maig de 1908 l'Estat va sol·licitar a l'Ajuntament de Girona la cessió d'uns solars per a construir-hi el nou edifici. Després de moltes negociacions (2), l'Ajuntament de Girona cedí part dels terrenys de l'antic baluard de Figuerola, que havia permutat per les À:ligues, en el tram comprès entre l'avinguda Ramon Folch, la plaça de la Independència i un carrer encara en projecte, al costat de la caserna dels Bombers i l'Escorxador municipal.
El 20 d'abril de 1915 l'Estat, a través de la Direcció General de Correus i Telègrafs, convocà un concurs per escollir el projecte de construcció del nou edifici (3). Les bases de la convocatòria demanaven que es respectés el porticat dissenyat per a la plaça de la Independència.

Plànol de les modificacions proposades per a l'edifici de Correus, 1916-1920

(Ampliar) - Plànol de les modificacions proposades per a l'edifici de Correus, 1916-1920. Autoria desconeguda. AMGi. Fons Ajuntament de Girona.

Només se'n van presentar dos, un signat per Rafael Masó i un altre dels arquitectes Enric Catà i Catà i Eusebi Bona i Puig, que resultà guanyador. Després d'algunes modificacions en el projecte i en el pressupost, el 30 d'octubre de 1916 començaren les obres que s'allargaren fins l'any 1919. Curiosament, en el plànol de la part central de l'edifici no hi apareixien els grups escultòrics obra de l'escultor de Portbou Frederic Marés i Deulovol. L'edifici no s'obrí al servei, però, fins al 1922.

Muntatge de la capçalera i les columnes de la notícia de la col·locació de la primera pedra de l'edifici de Correus, al Diario de Gerona de avisos y noticias. 31 d'octubre de 1916

(Ampliar) - Muntatge de la capçalera i les columnes de la notícia de la col·locació de la primera pedra de l'edifici de Correus, al "Diario de Gerona de avisos y noticias". 31 d'octubre de 1916. SGDAP - Ajuntament de Girona.

3. La col·locació de la primera pedra. El 30 d'octubre de l'any 1916, dins la programació de Fires de Sant Narcís, se celebrà solemnement la col·locació de la primera pedra del nou edifici de Correus i Telègrafs de la ciutat.
La cerimònia s'inicià amb un llarg seguici d'autoritats, presidides pel director general de Correus, José Franco Rodríguez, i la presència del bisbe de Girona, Francesc Mas i Oliver, entre altres. També va comptar amb l'acompanyament d'una banda de música i d'un destacament de guàrdies civils, per ordre del governador civil.
"Y en el acto inaugural de la edificación de la Casa de correos, cuando se reune la selección de la ciudad en una fiesta de paz, presidida por todas las autoridades, honrada por la presencia de las damas, celebrándose un acto donde las personas de más opuestas ideas se imponen mútuo respeto y proceden con exquisita corrección sintiéndose solo ciudadanos y vecinos de Gerona, respirándose en el aire el tranquilo ambiente de la ordenada vida civil, al Gobernador se le ocurre poner frente al público las fuerzas de la benémerita armada con sus maussers, como si amenazara un conflicto pavoroso o fuera inminente el estallido de una turbulenta revuelta", publicava el Diario de Gerona de Avisos y Noticias del 31 d'octubre de 1916.

Interior de l'oficina de Correus i Telègrafs de Girona, 1922

(Ampliar) - Interior de l'oficina de Correus i Telègrafs de Girona, 1922. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

4. La inauguració dels serveis al nou edifici. Si bé la col·locació de la primera pedra va estar envoltada de gran solemnitat, no hi va haver inauguració oficial de l'edifici, ni el començament de la prestació del servei als ciutadans (agost de 1922).
Al Diario de Gerona del 30 de març de 1922 apareixia una nota que comunicava que "El señor administrador principal de Correos nos ruega hagamos llegar a conocimiento del p´blico que a partir de las 16 horas del día 31 del actual los servicios de Correos quedarán instalados en el nuevo edificio construido por el Estado en la avenida Ramón Folch"".

L'edifici de Correus i l'avinguda Ramon Folch. Davant de l'edifici hi ha l'escultura de la Copa. 1925 - 1933

(Ampliar) - L'edifici de Correus i l'avinguda Ramon Folch. Davant de l'edifici hi ha l'escultura de la Copa. 1925 - 1933. Valentiacute; Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona

Façana de l'edifici de Correus i Telègrafs, al final de la Gran Via de Jaume I. 1920 - 1924

(Ampliar) - Façana de l'edifici de Correus i Telègrafs, al final de la Gran Via de Jaume I. 1920 - 1924. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista del sector nord del Mercadal. S'observa el solar cedit per a la construcció de l'edifici de Correus i Telègrafs al final de la Gran Via Jaume I, a la confluència amb l'avinguda Ramon Folch, 1914-1916

(Ampliar) - Vista del sector nord del Mercadal. S'observa el solar cedit per a la construcció de l'edifici de Correus i Telègrafs al final de la Gran Via Jaume I, a la confluència amb l'avinguda Ramon Folch, 1914-1916. Fototipia Thomas. CRDI - Ajuntament de Girona.

Autoritats convidades a l'acte de col·locació de la primera pedra de l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona: entre d'altres, José Franco Rodríguez, Director General de Comunicacions; Lluís de Llobet, alcalde; Juan de la Prida Jorro, governador civil; general Lacalle; Francesc Mas i Oliver, bisbe; i general Ceballos, governador militar, 30 d'octubre de 1916

(Ampliar) - Autoritats convidades a l'acte de col·locació de la primera pedra de l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona: entre d'altres, José Franco Rodríguez, Director General de Comunicacions; Lluís de Llobet, alcalde; Juan de la Prida Jorro, governador civil; general Lacalle; Francesc Mas i Oliver, bisbe; i general Ceballos, governador militar, 30 d'octubre de 1916. Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona). Col·lecció Botet i Sisó.

La Gran Via de Jaume I, amb l'edifici de Correus al fons i la Casa Auguet a la dreta. 1925-1933

(Ampliar) - La Gran Via de Jaume I, amb l'edifici de Correus al fons i la Casa Auguet a la dreta. 1925-1933. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Façana de l'edifici de Correus i Telègrafs, a la gran Via de Jaume I. A l'esquerra el carrer Jeroni Real de Fontclara. 1922-1925

(Ampliar) - Façana de l'edifici de Correus i Telègrafs, a la gran Via de Jaume I. A l'esquerra el carrer Jeroni Real de Fontclara. 1922-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - Vicenç Fernández i coll, al llibre citat a la bibliografia, esmenta que l'edifici que va ocupar Correus "...abans estava composada per dues altres que donaven al carrer Ballesteries [...] restant reunides en una sola per haver-les enderrocat i reedificat en una sola planta, donant-les més amplada per part del pany de la muralla i terrassa que servia per la presó (de dones), essent cedit el terreny per l'Ajuntament per evitar el repugnant aspecte que presentava". Tornar al text

(2) - La comissió creada per a aquest efecte proposava la ubicació en eun solar suficient al baluard de Santa Creu o al de Figuerola, sempre que aconseguís la construcció d'una caserna al baluard de Santa Clara. L'any 1908 l'Ajuntament ja disposava dels terrenys del baluard de Figuerola que havien estat propietat del Ram de Guerra, com totes les fortificacions i muralles de Girona, tot i que l'escriptura de permuta amb l'edifici de les Àligues, on es va instal·lar la caserna, no es va fer fins el 1912. (Vicenç Fernández, "El edificis de Correus...") Tornar al text

(3) - Les bases del concurs demanaven "conseguir el carácter del edificio, con arreglo a su destino y uso, per medio de bien trazadas fachadas en las que campeen, a ser posible, los estilos históricos nacionales, y, sobre todo, los típicos en la localidad [...] buscando el resurgimiento de Nuestra Arquitectura, procurando la desaparición del exotismo". (Vicenç Fernández, "El edificis de Correus...") Tornar al text


Bibliografia

- "Els edificis de Correus de Girona. Segles XIX - XX - XXI". Vicenç Fernández Coll. 2005. Ajuntament de Girona.
- "Guia d'arquitectura de Girona". Josep Fuses, Jaume Fàbrega i altres. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya - Girona. 1980. ISBN 84-7080-065-5.



  • L'edifici de Correus
    Article descriptiu i reportatge fotogràfic de l'edifici històric de Girona.



  • Back - Index

    Retrat d'estudi de Ginés Vivancos Blaya amb l'uniforme de funcionari de Correus. 1928

    (Ampliar) - Retrat d'estudi de Ginés Vivancos Blaya amb l'uniforme de funcionari de Correus. 1928. Joan Barber Garriga. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Acta de la col·locació de la primera pedra de l'edifici el 30 d'octubre de 1916

    (Ampliar) - Acta de la col·locació de la primera pedra de l'edifici el 30 d'octubre de 1916. Anvers. Fons Ajuntament de Girona.

    Acta de la col·locació de la primera pedra de l'edifici el 30 d'octubre de 1916

    (Ampliar) - Acta de la col·locació de la primera pedra de l'edifici el 30 d'octubre de 1916. Revers. Fons Ajuntament de Girona.

    Estructura i altar instal·lats per a l'acte de col·locació de la primera pedra de l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona, 30 d'octubre de 1916

    (Ampliar) - Estructura i altar instal·lats per a l'acte de col·locació de la primera pedra de l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona, 30 d'octubre de 1916. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Arribada de les autoritats a l'acte de col·locació de la primera pedra de l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona, 30 d'octubre de 1916

    (Ampliar) - Arribada de les autoritats a l'acte de col·locació de la primera pedra de l'edifici de Correus i Telègrafs de Girona, 30 d'octubre de 1916. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Comunicació de la comissions d'Hisenda i de Cultura per tal que es procedeixi a rebre amb dignitat al director general de Comunicacions, 23 d'octubre de 1916

    (Ampliar) - Comunicació de la comissions d'Hisenda i de Cultura per tal que es procedeixi a rebre amb dignitat al director general de Comunicacions, 23 d'octubre de 1916. AMGi. Fons Ajuntament de Girona.

    Plànol de la façana de la plaça de la Independència de l'edifici de Correus, 1916

    (Ampliar) - Plànol de la façana de la plaça de la Independència de l'edifici de Correus, 1916. Autoria atribuïda: Enric Catà i Eusebi Bona. AMGi. Fons Ajuntament de Girona.

    Detall de la façana principal de l'edifici de Correus, 1916

    (Ampliar) - Detall de la façana principal de l'edifici de Correus, 1916. Autors: Enric Catà i Eusebi Bona. AMGi. Fons Ajuntament de Girona.

    Retrat de tres funcionaris de Correus amb uniforme als jardins de la Reina Victòria, a la Devesa. 1933

    (Ampliar) - Retrat de tres funcionaris de Correus amb uniforme als jardins de la Reina Victòria, a la Devesa. 1933. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Façana de l'edifici de Correus i Telàgrafs, a la Gran Via de Jaume I. Davant l'edifici, el monument a Anselm Clavé. 1934-1940

    (Ampliar) - Façana de l'edifici de Correus i Telàgrafs, a la Gran Via de Jaume I. Davant l'edifici, el monument a Anselm Clavé. 1934-1940. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

    L'antiga plaça de Correus, posteriorment av. Ramon Folch, amb la Catedral al fons durant la construcció del cornisament de la façana. 1961

    (Ampliar) - L'antiga plaça de Correus, posteriorment av. Ramon Folch, amb la Catedral al fons durant la construcció del cornisament de la façana. 1961. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés