8. Sepulcre de Guillem de MontgrÝ

Damunt la porta del vestÝbul d'entrada al claustre s'hi troba la tomba amb estÓtua jacent del sagristÓ major, arquebisbe electe de Tarragona (1234-1239) i conqueridor d'Eivissa i Formentera el 8 d'agost de 1235 per al rei Jaume I, Guillem de MontgrÝ, mort el 1273. L'escultura va ser acabada en vida de Guillem, i Ús atribu´da al mestre Bartomeu de Girona. Al centre del casc hist˛ric d'Eivissa, al costat de l'Ajuntament, hi ha una rŔplica del sepulcre donada pel consistori gironÝ a la dŔcada dels setanta.

Sepulcre de Guillem de MontgrÝ.

Guillem de MontgrÝ era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de MontgrÝ, i germÓ de Ponš Guillem de Torroella i Bernat de SantaeugŔnia. Aquest darrer, que va ser governador de Mallorca, va adoptar el seu cognom per haver restaurat una branca dels SantaeugŔnia de Berga. Entre els nobles no era infreqŘent que els fills d'un mateix pare rebessin o adoptessin diferent cognom, segons la nissaga i l'herŔncia que representessin.

Les relacions de Guillem de MontgrÝ amb el rei En Jaume i la seva actuaciˇ a les PitiŘses queda palesa a la "Cr˛nica" de Bernat Desclot; aixÝ, al capÝtol XV Com respos l'arquebisbe de Tarragona, esmenta que la resposta de Guillem a la peticiˇ del rei va ser [...] E sia plaer de Deu, qui aquest tan ardit fet vos ha mes en cor de comenšar, que ell la us leix acabar, a honor sua e a profit vostre e nostre, e de tota crestiandat. E yo don vos mil marchs d'argent e cincents muigs de civada, e docents cavallers, e bons mil servents ab llances e ab ballestes, qui seran bons en terra e en mar; e donarlos he bon sou, e ferlos he llur ops, e tot quant haguen mester, tro que la terra sia conquesta

Sota l'estÓtua jacent hi ha un llarg epitafi, que Barrachina (op. cit.) indica que Ús estrany literÓriament: tres versos en primera persona i la resta en tercera, que Ús un catÓleg de mŔrits del difunt. El sepulcre, procedent de la catedral romÓnica, va ser traslladat a la seva ubicaciˇ actual el 1711, tot i que segurament ja havia estat mogut anteriorment.

Malgrat la seva aparenša i la distÓncia des de l'observador, no es tracta d'un sarc˛fag amb epitafi i una estÓtua jacent al damunt. Es tracta de dos enormes blocs sense cavitat sobre els quals hi ha colĚlocada la imatge de Guillem de MontgrÝ. De fet, aquesta estructura ja s'intueix al observar que la part inferior estÓ formada per dos blocs amb una juntura al mig, absolutament impropi d'un sarc˛fag.

L'estructura inicial de la tomba no es coneix, malgrat que alguns estudiosos de la peša, com Barrachina, proposen un arcosoli amb una traša de cert interŔs. Basa la seva proposta amb elements formulats per Ainaud de Lasarte en all˛ que es refereix a l'atribuciˇ al mestre Bartomeu de dos capitells del claustre, que serien reaprofitats, amb una considerable especificitat, i que procedirien de la destrucciˇ del monument inicial, tots dos amb una temÓtica perfectament compatible amb la funerÓria: uns ocells picotejant uns fruits, i un grup de lleons.


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8
  • El mestre Bartomeu de Girona. Jaume Barrachina Navarro. Article publicat a "Locus amoenus", n║ 7, 2004. ISSN 1135-9722
  • Cr˛nica. Bernat Desclot. Edicions 62, Barcelona 1982. ISBN 84-297-1840-O

    Fotografies preses per gentilesa del CapÝtol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral

  • Un dels dos capitells del claustre de la Catedral atribu´ts al mestre Bartomeu, i que procedirien del monument funerari original de Guillem de MontgrÝ.

    Una altra imatge del mateix capitell.

    El segon dels dos capitells del claustre de la Catedral atribu´ts al mestre Bartomeu Capitell n║ 58.


    Back-Index-Next