La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

9. Escultures d'ossaris

Entre les làpides, sepultures, sepulcres i ossaris empotrats als murs dels claustres, destaca per la seva vistositat una peça vertical, desenvolupada per franges, amb baixos i alts relleus, decoratius els uns i figurats amb àngels els altres.

El de les imatges presenta una franja central amb tres figures d'àngel damunt una simbolització de núvols, amb restes de daurat a les ales i policromia a les zones més protegides com és l'interior de les mànigues dels dos àngels que sostenen un drapell.
Als laterals de la tapa de l'ossari, dotada de dues anelles de ferro, figuren quatre escuts de la familia dels Pau, llinatge al que pertanyia el que fou bisbe de Girona Bernat de Pau.
Aquest, nascut a Banyuls-sur-Mer el 1394 i mort a Girona el 1457 va ser bisbe entre el 1436 i el 1457.
Es va doctorá en dret i el 1417 fou nomenat canonge de la Catedral de Girona. El 1424 va ser vicari general de Girona, càrrec que va compaginar amb el de gran ardiaca de la catedral d'Elna. Finalment, el 1436 va ser nomenat bisbe de Girona. El mateix any del seu nomenament va signar un decret, confirmat l'any següent en el concili de Basilea, que determinava que únicament podien ser canonges de Girona els fills de nobles. El 1444 es va traslladar a Roma on va residir durant dos anys i mig. El 1450, de tornada a Girona i amb la salut malmesa, va nomenar com auxiliar seu el bisbe titular de Nicea.
Bernat de Pau va patrocinar i ordenar la construcció de la capella de Sant Pau de la catedral, capilla en la que va ser enterrat. També va encarregar la decoració de l'altar major i la construcció de les piles baptismals.
Pertanyia a la nissaga de cavallers dels Pau, originària de l'Alt Empordà. Era fill de Joan de Pau i Rubió, senyor de les Abelles. El seu nebot, Joan Margarit i de Pau també va ser bisbe de Girona i un destacat humanista.

Escut del bisbe Bernat de Pau, timbrat amb la mitra de bisbe, a la font de la Plaça dels Lledoners


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8

    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral


    Back-Index







  • Escut dels Pau, un membre dels quals va ser el bisbe Bernat de Pau.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés