Dragó comú (Tarentola mauritanica)

El dragó és un gecónid d'orígen africà present als Països Catalans, llevat de la serralada pirinenca, des del Ripollès a la Vall d’Aran. El dragó comú és una de les dues espècies presents; l'altre és l'anomenat dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Les dues es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure per ser el més abundant. Una altra manera de diferenciar-los és el nombre d'urpes que presenten: el dragó comú només presenta urpes al tercer i quart dits de cada peu, mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits.

El seu aspecte robust i aplanat, amb una coloració del marró fosc al gris fosc, cua gruixuda i extremitats ben desenvolupades, relativament llargues i un cap ample, arrodonit amb ulls grans, amb la nineta rodona o vertical en funció de la quantitat de llum, li confereixen unes característiques molt específiques. Els dits tenen expansions laterals en el seu extrem i amb una única filera de làmines digitals a la seva cara inferior. El ventre és blanquinós i la seva longitud incloent la cua no supera els 15 cm.

El dragó és un animal mediterrani, i per tan adaptat a ambients càlids i secs. Sol habitar de forma natural els rocams, però tolera molt bé diferents graus d’humanització del medi natural; ocupa des de murs de pedra fins parets completament verticals. Els exemplars de les imatges han estat fotografiats en una terrassa del centre de la ciutat, al capvespre; de fet, el dragó és un animal d'hàbits nocturns.

S'alimenta d'artròpodes i de les seves larves, el que anivella l'equilibri biològic urbà. És curiós el costum de perdre la cua quan se sent atacat o agafat; al poc temps li torna a créixer. A l'estiu la femella posa dos ous, normalment, dels que, després d'una incubació de quatre mesos, neixen cries d'una longitud inferior a un centímetre.

---