La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Un temple relacionat amb el camí de Sant Jaume. L'arribada i sojorn a Girona dels pelegrins, sobretot francesos i italians, que feien el camí de Sant Jaume, i que necessitaven satisfer les seves necessitats espirituals i materials, va propiciar que es trobessin a Pedret, en una mateixa època, esglésies i establiments hospitalaris dedicats a Sant Llàtzer, a Sant Jaume (datada dels anys 1333) i la Mare de Déu del Pilar. Entre totes aquestes institucions la devoció preferent dels gironins es decantà sempre a la Mare de Déu del Pilar.
Els inicis del culte al Pilar a Pedret són remots. Possiblement deuen situar-se també al temps dels pelegrinatges a Saragossa i Santiago, atès que es documenta l'existència de l'església en el segle XIII, si bé, com consta en un document posterior, del bisbe Guillem Ramon Boïl, bisbe entre 1508-1532, es tractava d'un petit "oratori".

Vista de Girona des del barri de Pedret, amb l'arcada de l'església del Pilar en primer terme. A la dreta, el riu Ter. Al fons s'observa la torre de Sant Joan, la muralla de Sant Pere i el portal de França, la Catedral i l'església de Sant Feliu. 1806
(Ampliar) - Vista de Girona des del barri de Pedret, amb l'arcada de l'església del Pilar en primer terme. A la dreta, el riu Ter. Al fons s'observa la torre de Sant Joan, la muralla de Sant Pere i el portal de França, la Catedral i l'església de Sant Feliu. 1806. Dequevauviller. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'església del segle XVI. L'afluència de feligresos va aconsellar la construcció d'una església de més considerables dimensions. Aquesta obra va començar el 1506 amb el nom de la Mare de Déu del Consol ("Església de la Benaurada Verge María del Consol o del Pilar" consta documentalment) (1). El 26 d'octubre de 1511 el bisbe Guillem Ramon Boïl, successor de Joan d'Espés, va beneïr l'església del Pilar. Tot i que al principi li foren destinades algunes deixes, no va ser mai una capella rica. El barri on es trobava era de treballadors manuals que van fer seva de seguida la devoció a la Mare de Déu del Pilar i van organitzar paral·lelament festes profanes el dia de la patrona. No obstant, Tomàs Noguer (veure bibliografia) la qualificà de "magnífica fábrica y notable por sus ornamentos y joyas".

Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1915-1926
(Ampliar) - Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1915-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Era molt important la riquesa de joies i objectes litúrgics esmentats en les Visites Pastorals, tant en robes com en orfebreria: càlzes de plata, llànties votives, mantells de la Mare de Déu, de damasc, seda i brocat, tota mena d'ornaments de culte, arribant-se a esmentar un centenar de capes (2). Sobretot seria d'una importancia artística la imatge de la Mare de Déu, probablement una talla romànica o gòtica. Constava també l'existència d'un retaule barroc documentat l'any 1772, del que es desconeix l'autor, i que segurament succeí un altre retaule gòtic.

Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1890-1895
(Ampliar) - Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1890-1895. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Joaquim Pía i Cargol, que havia nascut i viscut al barrí de Pedret, va escriure que aquesta església del Pilar de Pedret "interiormente era de estilo ojival", el que també s'observa en algunes fotografies dels anys 1910-1920.
Entre els bens de l'església del Pilar hi figurava la Pedrera de la Mare de Déu del Pilar, de la qual es va extreure tota la pedra necessària per l'edificació del temple. L'existència d'aquesta pedrera explica el fet de que, segons Jaume Marquès, entre els dos-cents habitants de Pedret, l'any 1462, set tenien l'ofici de picapedrers. Actualment, a la llinda de la casa 129 de Pedret es poden veure, esculpits. els instruments de picapedrer, martells, escaire, compàs i escarpes. D'aquesta mateixa pedrera provenien els materials per a l’obra del campanar de l'església de Sant Feliu.
Al 1584 s'hi instal·laren els monjos agustins i marxaren el 1608 a Girona, on varen iniciar la construcció d'un nou edifici, a l'actual plaça de la Independència, dins del recinte emmurallat del Mercadal.

Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1902-1926
(Ampliar) - Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1902-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Trasllat del culte. Amb la Guerra del Francès, restà abandonada i desafectada al culte pel lamentable estat en què va quedar degut a les destrosses ocasionades per les bateries franceses. El 1814, els veïns es van oferir per pagar les obres de reparació dels desperfectes, però només els del temple. Els agustins s'hi van oposar, reclamant els seus drets i exigint que també es reconstruïs la casa del frare que guardava el temple. Els veïns van optar per renunciar-hi i demanar al bisbe que els autoritzés a traslladar la imatge de la Mare de Déu del Pilar a la propera església de Sant Jaume dels Sants.
El bisbe ho va autoritzar l'octubre de 1816 i els veïns varen començar les obres de millora a la capella de Sant Jaume. Mentre s'hi va treballar, la imatge de la Mare de Déu del Pilar va ser desada a l'església de Sant Feliu. El 1819 es va posar en aquest temple una campana dedicada a la Mare de Déu del Pilar, costejada pels devots de Pedret.
Durant el segle XIX, el dia de la festa del Pilar es celebraven a la capella de Sant Jaume (la del Pilar havia quedat abandonada) misses on es repartien herbes oloroses, primer murtra i ballarida, substituïda posteriorment per alfàbrega, costum que recorda el que encara es practica als claustres de la Catedral el dia de la Mare de Déu de Gràcia i del Bell-Ull. Paral·lelament als actes religiosos, hi havia festes profanes, amb jocs per a la mainada i balls.

Vista de l'església del Pilar de Pedret. S'observen diferents carruatges aparcats davant de l'església. 1905-1911
(Ampliar) - Vista de l'església del Pilar de Pedret des del Ter. S'observen diferents carruatges aparcats davant de l'església. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Desmuntatge i trasllat pedra a pedra. En algunes fotografies es pot veure les restes de la façana de l'esglésiar tal com es trobava en la dècada de l'any 1920, on s'observa, damunt mateix de la portalada, l'arrancament del pòrtic que sobressortia força de la façana, tal com està representat al gravat de 1806.
En el seu estat ruinós, va ser subjecte a la desamortització l'any 1845 i, com a Béns Nacionals, venuda a Albert Víñolas Turón. Aquest va morí el 1870 i la va llegar als seus fills. Francesca Boada, vídua d'un dels fills, Agustí Viñolas va ser qui l'any 1920 la va vendre a Guillem de Pallejà i Ferrer-Vidal, marquès de Montsolís. Aquest va fer desmuntar, pedra a pedra, la nau, l'absis i altres elements arquitectònics. L'església va ser reconstruïda en la finca de Pallejà coneguda amb el nom de Monsolís o la Saleta, al terme municipal de Sant Hilari Sacalm, sota la direcció de Rafael Masó (3).

Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1911-1926
(Ampliar) - Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1911-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Aquest desmuntatge i trasllat, es va fer a contracor dels veïns; coneixedors del gran valor històric, varen recaptar fons econòmics per evitar que el marquès Guillem de Pallejà l’adquirís, i del mateix Ajuntament de la ciutat (4). La iniciativa ciutadana, recolzada entre d'altres institucions per l'Ateneu de Girona no ho va poder impedir.
Tot seguit van començar les obres de desmuntatge, que dirigí personalment Guillem de Pallejà. Amb camions de Sant Hilari es van anar transportant des de Girona les peces fonamentals de l'església: els carreus dels angles, la porta i la façana, la volta del cor, els nervis del sostre, el que quedava del campanar. A partir de l'esquelet de pedres nobles es va reconstruir el temple, adossat al castell, amb obra nova. Les pedres nobles que eren en molt mal estat o s'havien perdut pel camí van ser refetes allà mateix per picapedrers de Sant Hilari, i les parts que eren mig derruïdes, com el campanar, van ser inventades.

Restes de l'església del Pilar de Pedret. 1911-1926
(Ampliar) - Restes de l'església del Pilar de Pedret. 1911-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Segons esmenta Jaume Fabre, al presbiteri s'hi va posar el retaule adquirit a Segòvia, amb una modificació: la imatge central es va substituir per una de la Mare de Déu dels Àngels, patrona dels marquesos de Montsolís. Al timpà de la façana, del qual, quan era a Girona, havia desaparegut qualsevol rastred'escultura, s'hi va posar una clau de volta amb la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, procedent d'un altre lloc. Els bancs de Pamplona van ser distribuïts per la nau.
Quan el temple va estar traslladat, Guillem Pallejà es va vendr el solar de Pedret a Josep Tapiola, el 1927. Aquest hi va construir un magatzem de parracaire i l'any 1993 es va convertir en discoteca, al número 116 del carrer de Pedret, i on posteriorment s'hi va obrir un restaurant.
A mitjans dels anys 90, l'associació de veïns de Pedret va començar a treballar per rehabilitar la capella, després d'haver aconseguit convertir, en col·laboració amb l'Ajuntament, l'antic hospital de Sant Llàtzer en el centre cívic del barri. L'associació, però, es va dissoldre, i es va crear una altra entitat, Pedret Art i Cultura, per tal de continuar amb la rehabilitació de l'espai.

Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1920-1926
(Ampliar) - Vista de l'església del Pilar de Pedret. 1920-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Interior de l'església del Pilar de Pedret. 1920-1926
(Ampliar) - Interior de l'església del Pilar de Pedret. 1920-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Muntatge de la capçalera i notícia publicada al Diario de Gerona del 22 de novembre de 1927
(Ampliar) - Muntatge de la capçalera i notícia publicada al Diario de Gerona del 22 de novembre de 1927. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - L'any 1506 va morir el bisbe de Girona Berenguer de Pau, successor del cardenal Margarit. En el seu testament, Berenguer va expressar el seu desig que s'aixequés a Girona un temple dedicat a la Mare de Déu del Pilar. Un document del 1510 dóna disposicions als administradors de l'església i diu que ja és gairebé acabada. Va aixecar-se a Pedret, fora de les muralles de la ciutat.
[Tornar al text]

(2) - Els frares no van marxar de buit; van endur-se tots els ornaments de l'església del Pilar. Els veïns de Pedret protestaren, perquè aquells ornaments s'havien comprat amb els seus donatius. Van arribar a plantejar plets que es van perllongar durant molts anys. A partir d'aquell moment, els nou ornaments que pagaren el veïns se'ls van guardar sempre a cases particulars per evitar la rapinya dels agustins. Aleshores varen protestar davant el bisbe els agustins, que consideraven els perills de profanació que corrien els objectes sagrats d'or i plata. Els agustins varen deixar un frare vivint en un casa al costat del temple per vigilar els béns que hi quedaven. (Font; Article "Aquesta església fou desmuntada i transportada pedra a pedra", de Jaume Fabre. Publicat a Presència, 23 de desembre 1984.
[Tornar al text]

(3) - Va ser quan l'aristòcrata va obtenir el títol nobiliari i les possessions del Mas de Saleta del segle XII, que es va dedicar a reformar fins a convertir-lo en castell amb elements d’art d’arreu, comprats i conduïts a la seva finca. Per exemple, la dita capella de Pedret que va ser reedificada a la part del darrere, tal com era, menys el campanar que es va malmetre durant el transport, ho va ser juntament amb un retaule provinent de Saragossa (algunes fonts parlen de Segòvia) i uns bancs de fusta de Pamplona. Més tard, les següents generacions dels Pallejà, quan tenien altres projectes més vinculats a la producció ramadera i cap a altres direccions, en la sala gòtica de la parròquia, que va estar durant cinc segles al costat del Ter, va servir, en uns altells a la part posterior, per assecar les viandes. Els centenars de fuets, de talls de cansalada, llonganisses, i tot tipus d’embotits, arribaven al seu punt òptim per ser consumits sota el caliu de les pedres portades des de Pedret.
[Tornar al text]

(4) - La reacció municipal va arribar tard i no aconseguí res més que ajornar el desmuntatge i trasllat de la capella gòtica del Pilar. El 28 d'octubre de 1920 va escriure als propietaris advertint-los que per realitzar qualsevol obra a la capella calia el permís municipal. Al mateix temps va demanar a la Comissió Central de Monuments que incoes expedient de protecció. L'expedient es va incoar, la qual cosa suposava la paralització momentània de les obres, però el 26 d'abril de 1926 la direcció general de Belles Arts va resoldre accedir a la pretensió del propietari, atès que l'església, un cop desmuntada i muntada, continuaria "en territori nacional", i en millor estat que no havia estat fins aleshores. La comissió provincial de Monuments de Girona va assabentar-se "con pesar" d'aquesta resolució, segons reflecteixen les actes redactades pel secretari, Joaquim Pla i Cargol. (Font: Article "Aquesta església fou desmuntada i transportada pedra a pedra", de Jaume Fabre. Publicat a Presència, 23 de desembre 1984.
[Tornar al text]


Bibliografia

- "Girona vella II". Jaume Marquès. 1979. Ajuntament de Girona.
- "Historia de la devoción y culto a Nuestra Señora del Pilar de la calle Pedret". Tomàs Noguer i Musqueras, Girona 1940.
- "Aquesta església fou desmuntada i transportada pedra a pedra". Jaume Fabre. Article publicat a "Presència" el 23 de desembre 1984.
- "Art i Arquitectura en l'historial hospitalari de Girona". Josep Calzada i Olveras. 1979. Revista de Girona.
- "Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona, y cosas memorables suyas eclesiasticas, y seculares, assi de nuestros tiempos, como de los passados...", Joan Roig i Jalpí, 1678.
- "Compendio Historial de los hermitaños de nvestro padre San Agustín, del principado de Cataluña". Josep Massot i Muntaner. Barcelona, Juan Jolis, 1699
- "España Sagrada. Vol 45", Fr. José de la Canal. Imp. José del Collado. Madrid, 1832.
- "Las casas de religiosos en Cataluña durant el primer tercio del siglo XIX", D. Cayetano Barraquer y Roviralta, 1906. Barcelona, Impremta de F.J. Altés y Alabart.


Back-Index

Interior de l'església de Nostra Senyora del Pilar al barri de Pedret. 1915-1926

(Ampliar) - Interior de l'església de Nostra Senyora del Pilar al barri de Pedret. 1915-1926. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Restes de l'església de Nostra Senyora del Pilar de Pedret. 1915-1926

(Ampliar) - Restes de l'església de Nostra Senyora del Pilar de Pedret. 1915-1926. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El Pilar de Pedret. 1917

(Ampliar) - El Pilar de Pedret. 1917. Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya.

Restes de l'església de Nostra Senyora del Pilar de Pedret. 1910-1920

(Ampliar) - Restes de l'església de Nostra Senyora del Pilar de Pedret. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Interior de l'església de la Mare de Déu del Pilar al barri de Pedret. 1920-1926

(Ampliar) - Interior de l'església de la Mare de Déu del Pilar al barri de Pedret. 1920-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vitrall de l'església de la Mare de Déu del Pilar al barri de Pedret. 1920-1926

(Ampliar) - Vitrall de l'església de la Mare de Déu del Pilar al barri de Pedret. 1920-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Ateneu de Girona a Guillem de Pallegà Marquès de Monsolís, des de Girona. Sense signatura. 28 de maig 1920

(Ampliar) - Ateneu de Girona a Guillem de Pallegà Marquès de Monsolís, des de Girona. Sense signatura. 28 de maig 1920. Fons Carles Rahola. CRDI - Ajuntament de Girona.

Carrer de Pedret. A l'esquerra, el riu Ter. Al fons, l'església del Pilar. 1877

(Ampliar) - Carrer de Pedret. A l'esquerra, el riu Ter. Al fons, l'església del Pilar. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona.

La capella del Pilar, esmentada per Roig i Jalpí (1624-1691)

(Ampliar) - La capella del Pilar, esmentada per Roig i Jalpí (1624-1691). Pàgina de "Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona...", 1678.

La capella del Pilar, esmentada per Roig i Jalpí (1624-1691)

(Ampliar) - La capella del Pilar, esmentada per Roig i Jalpí (1624-1691). Pàgina de "Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona...", 1678.

Portada de Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona... de Joan Roig i Jalpí, 1678
(Ampliar) - Portada de "Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona..." de Joan Roig i Jalpí, 1678.

La capella del Pilar, esmentada per Cayetano Barraquer

La capella del Pilar, esmentada per Cayetano Barraquer. Pàgina de "Las casas de religiosos en Cataluña durant el primer tercio del siglo XIX", 1906.

Portada de la revista Presència del 23 de desembre de 1984

(Ampliar) - Portada de la revista Presència del 23 de desembre de 1984. Faume Fabre hi va publicar diversos articles sobre la capella del Pilar. A la portada, una imatge de l'església muntada a Sant Hilari Sacalm. CRDI- Ajuntament de Girona.

Goigs a la Mare de Déu del Pilar. Pedret

(Ampliar) - Goigs a la Mare de Déu del Pilar. Pedret. Font: algunsgoigs.blogspot.com.es.


Localització 41º 59' 49" N
2º 49' 29" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés