La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Un primer precedent de l'actual Girona Temps de Flors el trobem en els primers anys trenta del passat segle XX, quan l'Ateneu de Girona organitzà durant dos anys una exposició de roses. Es tractava d'una cosa ben diferent a l'actual, però en aquell moment tenia la seva importància. L'Ateneu era una institució cultural d'un considerable nivell, però molt minoritària, en consonància amb les característiques de Girona en aquells anys.

Instal·lació a les escales de la Catedral en memòria de Maria Cobarsí, des de la Casa Pastor, durant Temps de Flors 2014
(Ampliar) - Instal·lació a les escales de la Catedral en memòria de Maria Cobarsí, des de la Casa Pastor, durant Temps de Flors 2014.

No només Girona era més reduïda en territori i en habitants, sí que també en l'ambient cultural que s'hi respirava. És cert que tenia una activitat cultural considerable; però limitada a una part molt petita de la població. No seria exagerat afirmar que ni una quarta part de la població sabia que existís l'Ateneu, i ni un deu per cent participaven de les seves activitats. És natural que aquelles primeres mostres florals passessin desapercebudes a la majoria de la població. Tanmateix aquella institució tenia moltes activitats i realitzava un notable treball.
L'existència de l'Ateneu va ser molt curta. Va ser fundat l'any 1922 i s'extingí el 1939; però des del juliol del 1936 la seva vida va ser precària. Presidí la institució Carles Rahola, i juntament amb ell, en foren socis fundadors l'editor i publicista Joaquim Pla Cargol, el Director de la Normal, Cassià Costal, i l'Inspector d'Ensenyament Primari Josep Junquera.

El pont de les Peixateries Velles durant Temps de Flors 2013;
(Ampliar) - El pont de les Peixateries Velles durant Temps de Flors 2013.

En els locals de l'Ateneu, situats en un pis de la casa nº 6 del carrer Carreras Peralta, s'hi presentaren notables exposicions d'Art; hi dissertaren els més destacats conferenciants del país, s'hi iniciaren les emissions de Ràdio Girona, i s'hi celebraren les esmentades exposicions de roses. En aquestes hi participà personalment el senyor Pere Dot, que havia donat nom a un tipus de rosa que va tenir una gran estima. La rosa Dot es va fer famosa i era àmpliament coneguda i celebrada.
Hagueren de passar vint anys fins que a Girona es tornés a celebrar una exposició de flors. La primera de la represa va tenir com a marc el Saló de descans del Teatre Municipal. La va organitzar la Secció Femenina de FET i de les JONS. Entitat que, a part del seu significat polític, va promocionar activitats artístiques, com la música, el ballet popular i la mostra floral.

Soterranis de la Torre Gironella durant Temps de Flors 2013;
(Ampliar) - Soterranis de la Torre Gironella durant Temps de Flors 2013.

En aquella exposició s'hi implicà l'Ajuntament. Aquell primer any es tractava d'un concurs de rams de flors i de plantes. Durava només un cap de setmana. L'èxit va ser sorprenent i indiscutible. El vespre d'aquell dissabte i durant tot el diumenge nombrosos visitants passaren pel Saló del Teatre. Però la concurrència es limità a la gent de Girona. La ciutat encara no s'havia convertit en un centre turístic.
L'èxit d'aquella mostra va deixar clar que caldria una continuïtat. Però la segona exposició no va ser l'any següent, sinó l'altre. I es va buscar un local de més fàcil accés i que en aquell temps ja era conegut per l'activitat cultural que s'hi desenvolupava. La Sala de Pergamins de la Biblioteca Pública, que ocupava una part de la planta baixa del gran i noble edifici que encara era Hospici. L'èxit va anar en augment i per l'any següent s'elegí un escenari amb més possibilitats. El temple i claustre de Sant Pere de Galligants, seu del Museu Arqueològic.

Inauguració de l'edició 59ena de Temps de Flors  a les escales de la Catedral amb el president Artur Mar, l'alcalde de Girona Carles Puigdemont i la regidora Coralí Cunyat, el dissabte 10 de maig 2014
(Ampliar) - Inauguració de l'edició 59ena de Temps de Flors a les escales de la Catedral amb el president Artur Mar, l'alcalde de Girona Carles Puigdemont i la regidora Coralí Cunyat, el dissabte 10 de maig 2014.

Si la segona edició s'havia muntat en un ambient presidit pels llibres, les següents ho serien en un recinte arqueològic. L'edifici i el seu contingut harmonitzarien amb les plantes vives. A més de l'Ajuntament i la Diputació hi col·laborarien moltes persones impulsades per la seva sensibilitat i el seu bon gust. Hem de recordar la Rosaura Xiberta i la Maria Cobarsí amb el seu equip de la Secció Femenina, que en foren les iniciadores; el senyor Gabriel Gómez, President del Cercle Artístic, en Josep Tarrés, els somnis del qual s'han traduït en valuoses realitats, la viuda Franquet, la senyora Farreras, la senyora Claret i moltes altres.
L'exposició anà prenent caràcter i cada vegada augmentava el seu prestigi, la seva difusió i el nombre de visitants. Però arribà un moment en què perillà la seva continuïtat. L'any 1977 desapareixia el Movimiento i la seva Secció Femenina, la que des del primer moment protagonitzava la mostra floral. Com que algunes de les activitats i personal de l'extingida organització política passaren al recent creat Ministeri de Cultura, s'intentà que aquest s'impliqués en la mostra floral.

Clausura de l'Exposició de Flors a Sant Pere de Galligants el 13 de maig 1968. Imposició de la medalla de plata de la ciutat a Maria Cobarsí
(Ampliar) - Clausura de l'Exposició de Flors a Sant Pere de Galligants el 13 de maig 1968. Imposició de la medalla de plata de la ciutat a Maria Cobarsí. Assisteixen a l'acte el governador civil de Girona, Víctor Hellín Sol, el governador militar, Jose Artero Soteras, el president de la Diputació de Girona, Pere Ordis Llach i l'alcalde de la ciutat, Josep Bonet Cuffí. Fotografia de Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.

En ocasió de la visita que feu a Girona una alta personalitat de l'esmentat Ministeri se li plantejà el tema, en una reunió se celebrà a la Casa de Cultura. Aquell senyor o era sord o se'l feia; però aparentà que no s'havia assabentat del què se li proposava. Està clar que ell no havia vist mai l'exposició i li era difícil, vivint a 725 quilòmetres de Girona, intuir que en aquesta petita i marginal ciutat es pogués fer res important.
Però a Girona l'exposició ja havia arrelat i eren molts els gironins i especialment gironines que volien evitar que es perdés. Un ciutadà sensible a tot el que fa referència a la ciutat, Joan Tarrés i Vives, ocupava el càrrec de Ponent de Cultura de la Diputació i aconseguí que la corporació provincial es fes càrrec de la continuïtat de la mostra floral. L'any 1979 accedí a l'alcaldia el jove Joaquim Nadal, amb una empenta extraordinària, una notable sensibilitat, un coneixement a fons de la problemàtica local, una cartera plena de ambiciosos projectes. Amb aquest ric bagatge forccedil;osament havia de comprendre el que l'exposició floral representava per la ciutat. I també ho comprengueren els nous mandataris de la Diputació, presidida per Joan Vidal i Gayolà.

Exposició de flors de 1960, al claustre de Sant Pere de Galligants. Fotografia de Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona
(Ampliar) - Exposició de flors de 1960, al claustre de Sant Pere de Galligants. Fotografia de Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.

Superat el perill d'extinció, quedava clar que la mostra continuaria amb més empenta que mai. Al cap d'uns anys, unes importants obres a l'edifici de Sant Pere de Galligants obligaren a buscar un altre emplaçament. I a començament de la dècada dels 80, de Sant Pere es traslladà l'exposició a Sant Domènec. Del romànic es passà al gòtic.
L'acceptació i la concurrència es mantingueren igual. I quan s'hagué d'abandonar Sant Domènec per transformar l'edifici en seu universitària, la mostra floral prengué un nou aspecte. Amb un projecte molt més ambiciós. Ja no quedà localitzada en un sol edifici, sinó que s'estengué a tota la ciutat, especialment al barri arqueològic. Amb el que es feia palès que Girona no només pot oferir a l'estudiós i al visitant set museus, sinó que tot el barri vell és una Ciutat-Museu. Ciutat-Museu que durant una setmana cada any s'engalana amb plantes i flors i atrau milers de visitants.

(Extret de l'article "La llarga història de la mostra floral", d'Enric Mirambell, publicat al Diari de Girona el 5 de maig 2013)

  • Els cartells de Temps de Flors. Galeria d'imatges dels cartells de l'esdeveniment des de 1954 a la darrera edició.

  • Back-Index

    Detall de la instal·lació floral als Jardins de la Francesa a Temps de Flors 2014



















    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés