Historiador, polític i escriptor, va néixer a Girona el 26 de juliol de 1935. Va estudiar al Col·legi La Salle de Girona. El 1961, a Sabadell, va finalitzar els estudis de professorat Mercantil. Va realitzar estudis de Sociología i Econòmiques.
El 1959 inicia els seus contactes amb Jordi Pujol. Aquest mateix any és Secretari Tècnic de l'Associació Catòlica de Dirigents (1959-70). Promotor de diverses entitats per a la difusió i venda del llibre català; el 1964 &eacuute;s un dels 44 socis fundadors de la llibreria les Voltes. Membre de la Junta d'òmnium Cultural, i Vicepresident de la Federació de Clubs d'Amics de la UNESCO de Catalunya. Membre de la Secció d'Economía de la Societat Catalana d'Estudis Juridics, Economics i Socials (filial de l'Institut d'Estudis Catalans).
Va ser president de la Societat Cooperativa Delta, fundada el 1976. En representació d'aquesta entitat va entrar a la Cambra de Comerç de Girona, de la que fou nomenat President el 1974, càrrec que va ocupar fins el 1977. Gerent del Patronat d'Habitatges de la Santa Creu de la Selva. El 1967 és elegit Vicepresident del Col·legi Oficial de Titulars Mercantils de Girona. Medalla d'Or del Consell Superior de Cambres de Comerç el 1977.

(Ampliar) - Discurs del senador Francesc Ferrer Gironès durant el míting del PSC al Teatre Municipal. 1982. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Ferrer, un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, va ser elegit senador el 15 de junio de 1977 per aquest partit dins la coalició Pacte Democràtic per Catalunya. El 1978 es va donar de baixa de militant d'aquesta formació i es va declarar "eurosocialista, demòcrata i nacionalista". A les eleccions generals de l'1 de març de 1979 va ser elegit senador independent dins la coalición Nova Entesa per Catalunya, la Democracia i el Socialisme, promoguda pel PSC però amb la participació d'ERC.
Va ser diputat del Parlament de Catalunya del 1995 al 2003, i va ser senador pel PSC cinc legislatures consecutives, fins el 1993. El 25 de juny del 2005, la Fundació Josep Irla va dedicar un homenatge nacional a Francesc Ferrer i Gironès i el mateix any va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va destacar per la seva gran activitat en la política, però també per la seva trajectòria cívica i cultural. Ferrer va ser un dels fundadors d'Amics de la Bressola i col·laborador de la Comissió de la Dignitat. També era un dels membres de la cooperativa Papyrus, que va fundar el diari El Punt, i va col·laborar en la posada en marxa del setmanari Presència.

(Ampliar) - Francesc Ferrer i Miquel Casals. 1992. Marçal Molas. CRDI - Ajuntament de Girona.

A més d'altres obres, (L'estructura comercial a les Comarques Gironines, el 1972; L'Economia del Set-cents a les comarques gironines el 1989) va publicar diversos assaigs: La persecució política de la llengua catalana (1985), Via Fora! (1982), Catalunya light...? (1986), Lletres de batalla (1989), La insubmissió lingüística (1990), Catalanofòbia, Història del pensament anticatalà (2000), El Gran Llibre per la Independencia (2004), Joan Totau i Vergès (2006).

(Ampliar) - Narcís-Jordi Aragó i Francesc Ferrer a la presentació d'un llibre. 1982. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

Va participar en el Debat Costa Brava amb l'estudi Ordenació Industrial a la costa Brava. Va promoure la creació de la Escuela de Mandos Intermedios i l'escola de Turisme Ferran Agulló. Entre altres, i a més dels premis i guardons esmentats, va rebre el 1986 el Premi de Normalització Lingüística de l'ADAC, el 1988 l'Orde del Mèrit Constitucional i el 1993 la Menció personal del Premi Aramon i Serra a la Lleialtat lingüística .
Els últims anys de la seva vida els va dedicar a Girona, com a cap del grup municipal d’Esquerra Republicana. La ciutat i el país li van retre un homenatge multitudinari quan ja es preveia el final dels seus dies. Morí el 17 de febrer de 2006.

(Ampliar) - Francesc Ferrer i Gironès. 1979. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

---