La producció gastronòmica de carrer per excel·lència és, a les estacions fredes, la de xurros, amb les seves varietats: tradicionals, ensucrats o no, de xocolata, farcits de crema..., i a les més càlides, les patates fregides, malgrat que a les parades que les produeixen se les anomena "xurreries", i, per extensió, a les patates "xip", patates "de xurreria".

El xurro és, possiblement, el dolç més social que hi ha: més que res, per allò de què, quan es va amb la paperina a la mà i es troba algú conegut, es pregunta, tot allargant-li l'embolcall: que en vols un?.

En allò que es refereix als bunyols, ja en parlarem a la Setmana Santa...