Gat domèstic (Felis silvestris catus)

Conjuntament amb els gossos, formen els animals de companyia més associats amb l'ésser humà, amb qui conviuen des de fa uns 9.500 anys. Els noms actuals més generalitzats (gato, cat, chat, gatto, etcètera) deriven del baix llatí cattus, mot que al·ludía especialment els gats salvatges en contraposició als gats domèstics que, en llatí, eren anomenats felis.

No es coneix exactament quina va ser la primera cultura que el va domesticar, malgrat que se sol associar amb els antics egipcis, els assiris o alguna cultura predecessora, a partir del gat salvatge africà. S'han descobert restes de domesticació de Felis silvestris a Xipre que daten de fa uns 9.500 anys. Els egipcis començaren a domesticar-los cap a l'any 4.000 aC. per a mantenir les rates i ratolins fora dels seus graners. Per als egipcis, eren animals sagrats i, com a tals, el càstig per matar-ne un era la mort. La deessa Bastet era representada amb cap de gat. Quan un gat moría, a vegades, s'el solia momificar.

Durant l'Edat Mitja, es pensava que eren familiars de les bruixes, i a vegades s'els cremava vius o s'els llençava des del cim d'edificis alts durant les festivitats. En el món occidental es común la creença d'associar el gat negre a la mala sort, malgrat que hi han excepcions com el Regne Unit. Es va donar el cas de culpar els gats de transmetre la peste bubònica, pel que varen ser exterminats en masa a pobles i ciutats, contribuïnt així a què es multipliqués la població de rates, els autèntics propagadors de la plaga.

Fotografia obtinguda al Museu Egipci de Torí, d'una vitrina amb mòmies de gats i objectes amb figura de felí.

---

Deesa egípcia Bastet, en forma de gat. Museu d'Istambul (Wikipèdia).