Bunyols de xirivia amb matafaluga

Ingredients
-------- - 100 gms de mantega
-------- - 250 cc de llet d'arròs
-------- - 125 gms de farina d'arròs
-------- - 4 ous
-------- - 1 xirivia
-------- - canyella, pela de llimona ratllada
-------- - 1 cullerada de matafaluga
-------- - 20 gms de sucre o melassa d'arròs
-------- - 3 cullerades d'anís
-------- - Sal
-------- - Oli de girasol
-------- - 4 gms de llevat
-------- - Sucre glass

La xirivia
La xirivia, també anomenada bufanaga, (Pastinaca sativa) és una planta amb flor, amb un conreu similar al de la pastanaga. L'arrel, la part comestible, és gruixuda de color groc o taronja però més pàl·lid que en la pastanaga. Floreix amb la inflorescència típica de les apiàcies i té uns fruits plans amb ales que encerclen la llavor.

La matafaluga
La matafaluga, o anís, és una planta herbàcia anual (Pimpinella anisum), de llavors aromàtiques, que s'utilitza per fer el licor del mateix nom, i que va ser portada als països de l'àrea mediterrània pels àrabs.
S'utilitza per a realitzar el licor d'anís, i les seves llavors donen sabor als menjars un sabor dolç, agradable, típic de la planta. Com que el seu sabor i olor són fortes, cobreixen els altres sabors, pel que cal utilitzar-lo de forma moderada.
La matafaluga és un gran aperitiu, i de fet els grangers italians ho han mastegat tradicionalment per a estimular la digestió.
El gra és molt emprat en dolços, coques, galetes i en curris de verdures. S'utilitza en confiteria, fleca, i a la preparació de compotes.
La fulla fresca, de sabor dolç, constitueix un acompanyament per a amanides, encara que s'utilitza més com a condiment de salses i sopes; les fulles seques serveixen per a fer una tisana calmant.


Reportatge dels ingredients i del plat (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

Zoom Zoom Zoom Zoom
Zoom Zoom Zoom Zoom
Zoom Zoom Zoom Zoom
Reportatge del procés (Clicar per veure'l)


© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés
Back-Index-Next