Les tòniques
L'aigua tònica, o simplement, tònica és un refresc carbonatat aromatitzat amb quinina. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'aquest aromatitzant amarg. La quinina és un alcaloide que s'extreu de l'escorça de l'arbre de la quina, i té propietats antipirètiques, analgèsiques i antimalària.
L'orígen de la tònica
La beguda va sorgir per l'addició de quinina a l'aigua carbonatada com a mesura de profilaxi contra la malària. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'Àsia i Àfrica, però després es va estendre per tot el món.
Quan l'Imperi Britànic s'estenia per tot el món en el segle XVII i especialment per l'Índia, la malària en aquest país estava afectant moltíssim a la població civil i els soldats invasors. Per combatre-la Schweppes, la companyia avui famosa per les seves begudes gasificades, va crear el 1783 un remei popular, la tònica, essencialment aigua amb quinina. El problema que va sorgir era que aquesta beguda era molt amarga i els soldats per equilibrar el gust la barrejaven amb ginebra Bombai que ja es destil.lava a la ciutat del mateix nom.
Originalment, la fórmula de la tònica només incloïa aigua carbonatada i quinina, amb grans proporcions d'aquesta última, el que provocava un sabor molt amarg. Amb el pas del temps la quantitat de quinina s'ha reduït a quantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'aquesta substància, de manera que ara s'usa només en quantitats equivalents a una quarta part de la dosi terapèutica i únicament pel seu sabor. Compte entre els seus ingredients l'àcid cítric i sucre per mitigar una mica el sabor amarg de la quinina.
