Maridatge de vins i tast de formatges

El dijous 17 de febrer de 2011, des dels Cellers Torres del Priorat, Joan Cullell i David Mas presenten un assortiment de vins per degustar acompanyats amb uns tastets de formatges de la botiga la Noucentista. La Noucentista és una botiga de productes gurmet que neix de la voluntat de menjar bé del seu propietari, Xavier Baig, que és al capdavant del negoci amb dos objectius principals: seleccionar els productes i assessorar els clients.


Activitats

  • Formatges maridats

  • Reportatge de la sessió


  • Breu història del formatge Garrotxa

    Acabada la 2a. Guerra Mundial, la cabana europea d’animals lleters estava afectada per la tuberculina.
    Mentre que països com França, van optar per fer granges estatals per a la cria d’animals sans per a repoblar tots els animals infectats de les granges particulars, que eren sacrificats, aquí, el franquisme va decidir prohibir el consum de llet crua i tots els seus derivats. Així aparegueren les centrals lleteres on tots els productors havien, obligatòriament, de portar la llet.
    A principis dels anys 80 encara no es contemplava de forma legal la producció de formatges artesans i només es comercialitzaven els industrials. Degut a la gran recessió de tipus de formatges artesans es fundà l’AFQA (Asociación para el Fomento del Queso Artesano) i a Catalunya l’ACREFA (Associació de Criadors Ramaders de Formatges Artesans).
    Al 1981 els ramaders de la SAT Caprilletera de Sant Miquel de Campmajor, que elaboraven formatges frescos i matons, van descobrir que antigament s’havia fet un formatge de cabra, l’elaboració del qual no va sobreviure les restriccions de la postguerra i que gràcies als records que en tenien a Can Rovira, d’aquesta població, van decidir recuperar.
    Van demanar l’ajut dels mestres formatgers Enric Canut i Ramon Badia. D’aquesta manera es va crear un nou formatge a partir d’una base tradicional.
    Quan es feien les primeres proves del formatge, s’adonaren que un fong grisós (Penicillum Glaucum), creixia espontàniament a la superfície. Van decidir respectar el fong com a variant natural, alhora que van mantenir el format tradicional de les antigues formatgeries de la zona.
    Li van posar el nom de Formatge Garrotxa, per la localització de la zona on es va recuperar, o de Pell florida, pel fong de l’escorça.
    La seva elaboració es va anar estenent pel territori, especialment a la Catalunya Central, a partir dels cursos de formatgeria que en aquella època l’Enric Canut i en Ramon Badia impartien a la Granja Escola Torre Marimon de Caldes de Montbui.
    Actualment a Catalunya hi ha una vintena de productors de Formatge Garrotxa associats a ACREFA. Es tracta d’un formatge tradicional amb prestigi, que s’havia perdut al llarg del temps, i que s’ha recuperat gràcies a la feina de diferents persones.
    ACREFA va registrar la marca “Garrotxa”, atès que la comercialització de la marca fora de Catalunya estava creixent, i des del 19 de febrer de 2003 n’és la propietària. Actualment, estan tramitant la Denominació d’Origen Protegida.

    (Text extret parcialment de l'estudi per a l'estandarsització del protocol de fabricació del formatge Garrotxa o de Pell Florida, de Clara Rafel i Paris, setembre de 2006).

    Back-Index