Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions






Bescanó

El municipi El municipi de Bescanó es troba a la riba dreta del riu Ter, a l'oest de la comarca del Gironès. Ocupa 36 Km2 dels contraforts orientals de les Guilleries.
Els pobles de Bescanó, Estanyol, Montfullà i Vilanna, comparteixen un paisatge mediterrani de pujols boscosos. Delimita: pel nord amb el riu Ter, pel sud amb la capçalera de l'Onyar, el volcà de la Crosa i el pla de la Selva, per l'est amb el pla de Girona, i per l'oest, amb el pla de Trullàs.
L'entorn rural conserva el passat agrícola: camps fèrtils al pla, turons del bosc espès i algun d'urbanitzat.
La població, segons el padró municipal del 2010, depassa els 4.500 habitants, i molta gent viu a Bescanó i va a treballar a l'àrea de Girona. El poble està en creixement i s'hi desenvolupa una economia industrial i de serveis, moderna i dinàmica.

  • La central modernista de Bescanó
  • Església parroquial de Sant Mateu de Vilanna
  • Església parroquial de Sant Pere de Montfullà
  • La Fira de l'embotit de Bescanó

  • Situació del municipi de Bescanó dins la comarca del Gironès

    [Mapa de situació]

    Zoom Zoom Zoom
    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

    Història Les peces arqueològiques trobades al municipi mostren un passat remot, ric i divers: l'assentament paleolític del puig d'en Rigau i la vil·la romana de Montfullà; el poblat ibèric i el camp de sitges d'Estanyol, castell medieval de Bescanó; capelles i masos preromànics de Vilanna. Hi previuen topònims ibers com Taceram (Ter) i visigòtics com el mas Wualard de Trullàs. Les parròquies medievals s'estructuren durant l'alta edat Mitjana sobre quatre vil·les romanes: Vilanna, Montfullà, Estanyol i Bescanó.
    El domini comtal es manté a Montfullà i Bescanó, però els endeutaments dels reis fan que els burgesos de Girona comprin rendes i fundin masos on es refugiaran de la fam de 1333 i la pesta negra de 1348. El segle XV és temps de malvestats. Els edificis són malmesos pels terratrèmols del 1427. Els nous estats europeus pressionen Catalunya. Girona és fortificada per guardar l'entrada a la península. Bescanó comparteix els continus setges sobre la ciutat, la defensa, la destrucció i la sagnia dels tributs que reclamen tant la ciutat com els enemics assetjats.


    L'escut oficial de Bescanó
    Zoom Zoom Zoom
    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

    Durant les guerres carlines a Vilanna es produeixen els afusellaments sumaríssims de carlins (1851) que precipitaren l'abolició del cos dels mossos d'esquadra. Entre la segona i tercera guerra carlina s'implanten les escoles públiques de Bescanó i Estanyol. Tot just a finals del segle XIX Bescanó comença a sortir de l'Antic Règim: el 1880 es construeix la carretera nacional i el 1893 el tren Girona - Olot.
    La fàbrica Grober i Bonmatí fan ponts sobre el Ter per accedir a les fàbriques tèxtils, símbol del canvi i progrés socioeconòmic del segle XX. Amb l'esclat de la guerra civil, a Bescanó i Estanyol es formen comitès antifeixistes que assumiran les tasques de defensa i govern municipal fins aconseguir el control polític de l'ajuntament.
    Al anys 60, es desenvolupen indústries càrniques, comerços, tallers... que atrauen la immigració de la rodalia. El pantà de Susqueda fa oblidar els aiguats. Plega el tren d'Olot. Una guarderia pública substitueix la de la fàbrica. Creix l'eixample i s'edifiquen els primers pisos al barri obrer i cases noves.
    Dels anys 80 ençà, s'aprofita l'impuls econòmic de l'entorn metropolità de Girona, que es tradueix en un creixement urbanístic i poblacional, sostingut i sostenible, dotat de tots els serveis públics que poden tenir i mantenir.

    (Text extret i adaptat de la web de l'Ajuntament de Bescanó)

    Zoom

    Zoom

    Clicar damunt la imatge per ampliar-la


  • Web oficial del municipi de Bescanó

  • Back - Back