Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis hist˛rics i religiosos Recomanacions










Sant JuliÓ de Ramis

El Castellum Fractum

Situaciˇ. Les restes de la fortalesa ocupen una posiciˇ estratŔgica a la muntanya de Sant JuliÓ, dominant el GironŔs per una banda, l'EmpordÓ per l'altre, i el pas del Congost, per on circulava l'antiga Via Augusta, ben a prop de l'esglÚsia dels Sants Metges..

Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

Hist˛ria. Fortificaciˇ baiximperial romana, del segle IV dC, de control i defensa de la Via Augusta, que passava pel Congost, amb algunes reformes, el manteniment d'aquesta fortalesa s'allargÓ fins el segle VIII. La presŔncia demogrÓfica va ser sempre redu´da, fins el moment que s'acabÓ abandonant i es traslladÓ a la propera Gerunda.
Pels volts del 350 dC les autoritats romanes van impulsar la construcciˇ d'una gran fortalesa; la seva superfÝcie devia comprendre bona part del cim de la muntanya. En un dels extrems hi van construir l'edifici que coneixem com a castellum.
Durant l'Ŕpoca romana baiximperial, es produiren revoltes, incursions de pobles bÓrbars, usurpacions... perills que provenien del nord i que s'atansaven a aquestes terres a travÚs de l'antiga Via Augusta. Les autoritats romanes, per fer-hi front, varen construir diverses fortaleses al llarg d'aquest camÝ. Van ser utilitzades com a dip˛sit d'armes i de bagatges necessaris per abastir les tropes que s'anaven desplašant d'un lloc a l'altre de l'imperi romÓ. El castellum de Sant JuliÓ Ús una d'aquestes fortaleses.
L'any 476 va ser deposat el darrer emperador romÓ d'occident, Flavi R˛mul August. Va comenšar una nova Ŕpoca en la qual es van constituir nous regnes. Un d'aquests regnes va ser el visigot, poble d'orÝgen bÓltic que va ocupar la penÝnsula IbŔrica i hi va crear un regne entre els segles V i VIII.
L'any 711 un exŔrcit arabobereber va iniciar la conquesta de la penÝnsula IbŔrica. Pels volts del 713-717 aquestes terres van ser ocupades. Potser tambÚ d'aquesta Ŕpoca provÚ el top˛nim Ramis, que acompanya actualment el de Sant JuliÓ. Molt probablement provÚ del nom Órab Abd-al-Rahman, potser el propietari o gestor d'aquell terme desprÚs de la cesiˇ del lloc pels visigots.
Una mica mÚs tard, l'any 785, aquest territori va tornar a canviar de mans. Molt possiblement, els francs, poble procedent de l'altra banda dels Pirineus, van usar el castell com a base de les seves operacions militars prŔvies a l'ocupaciˇ de la ciutat de Girona.
Algunes llegendes elaborades en Ŕpoca medieval van posar en relaciˇ aquests fets amb l'emperador Carlemany i la fundaciˇ de tres esglÚsies en aquest llocs: Sant JuliÓ, Sant Vicenš i Santa Tecla.
En tot cas, el castellum en aquesta Ŕpoca ja estava parcialment en ru´nes. Havia esdevingut castellum fractum (castell trencat o en ru´nes), nom amb el que avui el coneixem.

(Text adaptat dels plafons informatius).

Zoom

Zoom

Zoom

Zoom

Restitucions de la fortalesa. Fotografies dels plafons informatius. Dibuixos de J. Sagrera.
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

Descoberta i recuperaciˇ. L'any 1932 Francesc Riurˇ va identificar les primeres restes romanes al cim de la muntanya. El 1950 Pere de Palol feia referŔncia a un fortÝ romÓ i el 1967 Miquel Oliva precisava la cronologia en esmentar una fortificaciˇ visig˛tica. No obstant aix˛, no Ús fins el 1996 que l'Ajuntament de Sant JuliÓ de Ramis i la Universitat de Girona inicien l'excavaciˇ completa del lloc. Fruit d'aquesta intervenciˇ, el jaciment d'identifica amb el Castellum fractum esmentat per les fonts documentals, que esdevÚ una de les fortaleses romanes baiximperials mÚs ben conegudes d'Europa.
A mesura que s'acabaven les excavacions arqueol˛giques de l'edifici es van anar iniciant els treballs de consodlidaciˇ (2002-2004). En els punts on havien desaparegut totalment els murs per˛ es tenien indicis de la seva existŔncia, se'n van reconstruir de nous per facilitar la comprensiˇ del jaciment, per˛ remarcant-ne la modernitat perque no es confonguessin amb les restes antigues.
L'any 2007 culmina el procÚs amb l'adequaciˇ de l'espai. ╔s el moment que s'ordena el circuit de la visita i es repavimenten les habitacions. Aquests paviments que reprodueixen els originals trobats a l'excavaciˇ tenen com a objectiu fer possible una lectura comprensiva del lloc, aixÝ com preservar els paviments originals que es troben per sota.

(Text adaptat dels plafons informatius).

Zoom

Soldats a la fortalesa. Fotografia dels plafons informatius.
(Clicar damunt la imatge per ampliar-la)
Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

Back - Back