Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Planta del dolmen de La Castellana, segons F. Riuró

Planta del dolmen de La Castellana, segons F. Riuró. Publicat a "Reseña de los hallazgos arqueológicos de los términos municipales colindantes de Sant Julià de Ramis" - (Ampliar)

Càliga, sandàlia forta i resistent que portaven els soldats romans

Càliga, sandàlia forta i resistent que portaven els soldats romans. Segles I aC - I dC. Viquipèdia. - (Ampliar)

Conjunt termal de La Quintana

Conjunt termal de La Quintana. Dibuix de David Vivó - (Ampliar)

Planta del conjunt termal de La Quintana

Planta del conjunt termal de La Quintana, segons dibuix de David Vivó - (Ampliar)

Borrell II (927-992) va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992)

Borrell II (927-992) va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992). Rotlle genealògic del Monestir de Poblet. Viquipèdia. - (Ampliar)

Torre de les Hores

Torre de les Hores, ca. 1920. Fotografia de Valentí Fargnoli. - (Ampliar)

Joan II d'Aragó

Joan II d'Aragó, Roland de Mois, segle XVI. Viquipèdia.

Joan d'Anjou, duc de Lorena

Joan II d'Anjou, duc de Lorena. Medalla de 1464 de Francesco Laurana, Metropolitan Museum of Art, Nova York. Viquipèdia. - (Ampliar)


Cervià de Ter
Història del municipi

Primeres referències històriques: la petja romana. La referència històrica més antiga de Cervià de Ter és un monument megalític, el dolmen de la Castellana, al cim de la serra d'en Martina. Es tracta d'una construcció de set lloses, important per la seva insòlita situació geogràfica, entre la plana gironina i l'empordanesa (1).
A l'època de dominació romana trobem el terme ben poblat, en una plana fèrtil i rica i amb bones comunicacions. Hi passava la Via Augusta, on hi havia una mansió, una mena d'hostal al peu de la via, anomenada Cerviana i que podria tenir relació amb una de les dues importants vil·les romanes que es coneixen i que s'han excavat a Cervià de Ter: la Quintana i Raset de Baix.

Vil·la romana de La Quintana

Vil·la romana de La Quintana. Situació de les sitges. Publicat a "Memòria d'excavació de la vil·la romana de La Quintana", Pere Castanyer Masoliver, Joaquim Tremoleda Trilla. Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural. - (Ampliar)

La Vil·la de la Quintana, descoberta l'any 1981 a prop del monestir, funcionà des del segle I aC fins al segle V dC, amb un moment àlgid entre els segles I i III dC. S'hi han descobert diversos espais entre els quals destaca un conjunt termal complet amb totes les seves dependències: piscines d'aigua freda, tèbia i calenta, vestidor, forn, etc. La vil·la de Raset de Baix, a prop de l'església de Sant Cristòfol, va ser descoberta l'any 1999 i s'hi han realitzat algunes excavacions que han posat de manifest la seva gran extensió, algunes estructures i un petit cementiri dels segles IV-V.
També data d'aquesta època el forn de les Alzinetes. Es tracta d’un forn romà, tot i que no es coneix la seva cronologia exacte i tampoc la seva extensió. La localització d’un forn en aquesta zona no és d’estranyar atesa la proximitat de la vil·la romana de Raset, la de la Quintana i el pas de la Via Augusta a una cinquantena de metres.

Santa Maria de Cervià

Santa Maria de Cervià. Establiment monàstic fundat el 1053. Viquipèdia, Michel G Laurent - (Ampliar)

Comtes, senyors i abats. L'any 992 es documenta el castell de Cervià de Ter, que va ser comprat per Sunyer Llobet al comte Borrell per cinc "pesades" d'argent (2). El 1053, el seu fill Silvi Llobet, fundà el monestir de Santa Maria de Cervià que, supeditat a Sant Martí de la Clusa, va romandre fora del poder dels senyors del castell, malgrat els intents de Gaufred Bastons, nebot i successor de Silvi Llobet. Al final, Bastons acabà venent el castell al comte Ramon Berenguer I (1065), per la qual cosa Cervià esdevingué lloc comtal-reial, administrat per castlans, primer els Cervià, que també tenien jurisdicció de Bordils, Juià, Celrà i Cassà, i després els Xammar de Medinyà.
Aquesta confluència de podres, el comte, els senyor i el monestir, en un mateix indret, conjuntament amb els interessos dels vilatans i dels pagesos, provocaria tot un seguit de plets i d'enfrontaments que perduraren ben bé fins a finals del segle XIX.
En el segle XI es documenta també l'existència de les parròquies de Cervià i de Raset. El terme era ben actiu des de l'edat mitjana, amb un castell, un monestir, dues parròquies i, sobretot, un nucli urbà d'entitat dedicat essencialment a la pagesia.

El castell de Cervià de Ter

El castell de Cervià de Ter. "Proyecto de investigación, consolidación y puesta en valor del castillo de Cervià de Ter", UdG-Ajuntament de Cervià, febrer 2014- (Ampliar)

La Pesta Negra i la revifada dels segles XVI-XVII. La baixa edat mitjana, va ser de crisi, amb la devallada demogràfica dels segles XIV-XV, causada per la Pesta Negra que va assolar Europa, i per la crisi generalitzada d'aquell període. La població va baixar de 257 habitants l'any 1380 a 135 l'any 1491, i va ser en aquest context que l'any 1468 Cervià hagué de suportar l'establiment dels exèrcits de Joan de Lorena i Calàbria, al servei de la Generalitat, que durant la Guerra Civil catalana assetjà la ciutat de Girona. En aquesta època els Xammar, originaris de Medinyà, fidels al rei Joan II, obtingueren la senyoria de Cervià, que mantindrien en nom del rei fins a l'extinció de l'Antic Règim, al segle XIX.
Acabats els conflictes amb els pagesos de remença (1486), el segle XVI i part de XVII foren de prosperitat a Cervià. Aquesta revifada comportà la construcció i l'engrandiment de tot un seguit de masos, molts dels quals perduren fins als nostres dies. Alguns esdevingueren autèntics casals entre els segles XVI i XVII, com la Torre, el mas Roure, Can Santamaria o can Japic, entre d'altres.

L'església, el monestir i la carretera de Sant Jordi

L'església, el monestir i la carretera de Sant Jordi, ca. 1930. Fotografia de Valentí Fargnoli. - (Ampliar)

Règims senyorials. El segle XVIII començà a Cervià amb un nou exèrcit acampat a les seves terres: les tropes franceses del duc de Noailles que l'any 1710 assetjaria Girona en el marc de la Guerra de Successió. No obstant, el que marcaria més aquest període seria el problema dels pagesos cervianencs amb els senyors de les seves terres, els Xammar i el monestir, que veieren refermats els seus drets sobre els fèrtils arenys del Ter. Tot i que unes sentències de 1729 i 1730 establiren en favor dels veïns els drets de pastura i els afavorien a l'hora d'obrir noves terres de conreu, també és cert que molt sovint aquestes disposicions s'incompliren i donaren lloc a tot un seguit de plets i reclamacions al manteniment de les prerrogatives dels senyors.
Durant l'ocupació francesa de les comarques de Girona (1809-1813), finalitzada la Guerra del Francès, la nova organització territorial napoleònica va incorporar Cervià de Ter al "Departament del Ter, cantó Est", compost per les poblacions de Sant Jordi Desvalls, Sant Martí Vell, Sant Joan Mollet, Madremanya, Vilafreser, Medinyà, Llafrà (Jafre), Santa Pellaia, Sant Daniel, Servia (Cervià), Fornells, Cassà de la Selva, Castellar de la Selva, Campdorà, Flaçà, Montjuïc, Celrà, Bordils, etc. (3)
Al segle XIX Cervià va créixer considerablement i a l'any 1857 tenia un miler d'habitants. Un dels factors va ser la pausada i lenta extinció del règim senyorial, molt difícil a Cervià a causa que un sol personatge, el gironí Francesc Rosés (4), comprà gairebé tots els censos que havien estat de l'antic monestir, exclaustrat el 1835.
Tot i així, la gran expansió de l'agricultura que es va viure a Cervià en aquest moment, en què s'hi conreava blat, civada, blat de moro, ordi, mongetes, i càmen, i hi havia explotacions ramaderes de cavalls, mules, i vaques, va permetre la prosperitat del terme i del nucli urbà, que va començar a expandir-se fora muralles, sobre tot en direcció a l'antic monestir.

Mural de Santa Maria de Cervià. Paret nord del transsepte

Mural de Santa Maria de Cervià. Paret nord del transsepte. Viquipèdia, Michel G. Laurent. - (Ampliar)

El segle XX. L'inici del segle XX va veure un Cervià essencialment agrícola, com es va mantenir fins fa ben pocs anys; arribà la carretera, però no la industrialització. La manca d'indústria no va impedir, però, que durant els convulsos anys de la Guerra Civil hi hagués una important activitat política que va comportar problemes de convivència entre els veïns, milicians, el comitè antifeixiste i l'ajuntament. L'església parroquial de Sant Genís va patir en aquest període danys importants.
La postguerra i la dictadura perllongaren l'estancament de Cervià, que fins al 1960 es va moure entre els 700 i els 800 habitants. A partir dels anys 60 la crisi de l'agricultura tradicional va fer que la població minvés, que va passar a tenir 628 habitants l'any 1970. Aquest descens, però, es va reduir gràcies a l'arribada d'una industrialització primerenca i a la proximitat del terme amb els grans eixos de comunicació i amb la ciutat de Girona.

Evolució demogràfica de Cervià de Ter

Evolució demogràfica de Cervià de Ter. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497: 54 focs; 1515, 60 focs; 1553, 44 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)

Aquests dos aspectes, especialment el darrer, han afavorit a partir dels anys 80 que Cervià hagi mantingut la vitalitat i hagi començat un procés de creixement que encara perdura i que és ben visible en el nucli urbà.
Actualment, l'activitat econòmica és força repartida entre la indústria, la construcció, la ramaderia i l'agricultura. En el sector industrial cal destacar la fabricació de gelatina i la d'embotits. Pel que fa al creixement urbanístic, en els darrers 20 anys hi ha hagut una expansió per la part oest del nucli, a banda i banda de la carretera i cap a la zona de la Torre, i també darrera del monestir, que ha estat restaurat i rehabilitat com a seu municipal. Més recents encara són els projectes d'urbanització de l'Aixart, de la zona alta, propera al castell i als entorns del veïnat de Raset de Baix.

Santa Maria de Cervià

Santa Maria de Cervià. Claustres. Establiment monàstic fundat el 1053. Viquipèdia, Michel G. Laurent - (Ampliar)


Notes
(1) Identificat per primer cop el 1942, any en què va ser dibuixat i excavat, durant els anys vuitanta es va desmantellar a causa dels treballs agrícoles de la zona i molts arqueòlegs el donaven per desaparegut. El 2004, a través de la iniciativa privada d'un propietari de Cervià de Ter, es van recuperar les set lloses que formaven el dolmen i s'ha consolidat en el seu emplaçament original. El model de restauració seguit no ha alterat el conjunt megalític, perquè s'ha respectat la forma original en què es va trobar el dolmen el 1942, treballs dirigits per l'arqueòleg Daniel Punseti. - (Tornar al text)

(2) Conjuntament amb el castell, Sunyer Llobet va comprar tot l'alou que els comtes tenien a les villae de Cervià i Raset. Mitjançant aquesta venda traspassaven probablement un conjunt de drets de tipus públic sobre el conjunt del territori de les Villae i potser també la possessió alodial d'una part del sòl al costat de les petites propietats pageses. ("Les fundacions de Santa Maria de Cervià i Santa Maria de Vilabertran en el context de la societat feudal. 1053-1069", Lluís To i Figueres, Ignasi Bellver i Sanz. - (Tornar al text)

(3) Departamento del Ter. Divisi&ocute;n de los pueblos en cantones y subcantones. Cantones y comunas que formaban el Departamento del Ter según la división territorial de 1812.
Los datos que transcribimos resultan de la combinación efectuada entre la copiosa documentación, indirecta para el caso, existente en el Archivo de la Corona de Aragón.
Fondo procedente de la Delegación de Hacienda de Barcelona (documentación francesa), habiendo sido consultados los epígrafes siguientes: "Etat de villes proposées par étre assuejetées aux Droits de Patentes (arrondissements de Gironne et Figueras 1813)", "Contributions du Département du Ter", "Tableau du Dépouillemont de Cadastres des Communes composant les Cantons Est et Ouest de Figueres", "État general de versements faits pour les communes ci-après designés", "Contribution Catastral", etcètera, etc, correspondientes a las siglas (Caja XXXII. Leg. 18-2; Caja I bis. Leg. 3-1; Caja XI. Leg. 7-1; Caja XXV. Leg. 15-1), respectivamente
. (Publicat a "Las divisiones territoriales Napoleónicas en el Principado de Cataluña", Estudios Geográficos, 35, Madrid, 1949. - (Tornar al text)

(4) Molt abans de la Guerra del Francès, a mitjan segle XVIII, s’havia instal·lat a Girona Josep Rosés, un revenedor originari de Cervià de Ter. Molts anys després, un altre Rosés adquirí, gràcies al decret desamortitzador, tots els béns i censos procedents del Priorat de Cervià de Ter. Però quan el senyor Rosés va adquirir aquests béns, durant el període liberal, els veïns de Cervià de Ter van rebre un cop molt dur a les seves expectatives. Des de feia molts anys, els veïns de Cervià havien reivindicat el caràcter comunal de les terres dels arenys que des de mitjan segle XVIII s’havien apropiat els senyors del poble, un marquès i el prior. Durant la Guerra del Francès, el menestral Pere Piernau, que exercia com a regidor del poble, va arrendar les terres entre els veïns. Pel que fa al delme de Cervià de Ter, l’arrendatari del govern francès s’havia posat d’acord, amb el rector de Cervià, a exigir només una vint-i-cinquena part dels fruits. Despr&ecaute;s de la Guerra, els veïns van ser expulsats de les terres però l’Ajuntament, amb Piernau al davant, van reprendre el plet que havien entaulat amb el prior pocs anys abans de la Guerra. ("Els efectes socials i econòmics de la Guerra del Francès a les comarques gironines", Rosa Congost. - (Tornar al text)


Bibliografia
"Primeres intervencions arqueològiques a la vil·la romana de Raset de Baix", M. Fuertes, D. Punseti, D. Agustí, B. Mataró M. Ripoll, 2000. Cinquenes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, Olot.
"Carta arqueològica de les Comarques de Girona. El poblament d’època romana al nord-est de Catalunya", Nolla i Casas, 1984. Centre d’Investigacions Arqueològiques, Girona.
"La necròpolis rural de l’establiment romà de Raset de Baix (Cervià de Ter)", D. Punseti, 2005. Estudi General, núm 25. Universitat de Girona.
"Reconstrucció del dolmen de la Castellana (Cervià de Ter, Gironès)", D. Punseti, J. Cabra, 2004. Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, La Bisbal d’Empordà.
"Un nuevo dolmen", F. Riuró, 1945. Ampurias VII-VIII, Barcelona.
"Les sitges de Cervià de Ter en el context de la romanització. Jornades Internacionals d’Arqueologia Romana. De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior", P. Castañer, A, Roure, J. Tremoleda. Museu de Granollers, Granollers.
"El monestir de Cervià", J.M. Marquès, P. Micaló, 1988. Ajuntament de Cervià de Ter, Diputació de Girona.
"El monestir de Santa Maria de Cervià de Ter i la pagesia. Una anàlisis local del canvi feudal. Diplomatari segles X-XII", Lluís To, 1991. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.
"Santa Maria de Cervià de Ter: estudi de les pintures murals del transsepte", M. Teresa Matas i Blanxart,Josep M. Palau i Baduell.


(Imatges base capçalera: Viquipèdia)


Història de Cervià de Ter

Escut de Cervià de Ter

Escut de Cervià de Ter.

Mapa de Cervià de Ter

Situació del municipi de Cervià de Ter dins la comarca del Gironès

Xarxa vià romana a les terres de Girona

Xarxa viària romana a les terres de Girona. Mapa publicat a "Memòria d'excavació de la vil·la romana de La Quintana", Pere Castanyer Masoliver, Joaquim Tremoleda Trilla. Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural. - (Ampliar)

Escut dels Xammar

Escut dels Xammar. Lleopards: Xavi Garcia.

Pagesos, segons una miniatura del segle XIII

Pagesos, segons una miniatura del segle XIII. Viquipèdia. - (Ampliar)

Adrien Maurice duc de Noailles

Adrien Maurice duc de Noailles (1678-1766), pintura d'Éloi Firmin Féron. Viquipèdia.

Felip V. Pintura de  	
Hyacinthe Rigaud, 1701

Felip V. Pintura de Hyacinthe Rigaud, 1701. Viquipèdia.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés