Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions






Llagostera

El municipi Situat a l'extrem meridional de la comarca del Gironès, el terme municipal de Llagostera, el més gran de la comarca amb 76,36 Km2, limita amb els municipis de Santa Cristina d'Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cassà de la Selva.
A diferència de la majoria de pobles veïns que tenen l'orígen en una sagrera o cellera nascuda al voltant del temple parroquial, Llagostera és clarament un poble encastellat: al cim del turó hi ha el castell i l'església parroquial encerclats per un primer recinte de muralla; en un nivell inferior hi ha el nucli medieval, també envoltat per una segona muralla, i més avall hi ha tota l'expansió moderna dels segles XVIII i, sobretot, XIX.
El nom de la població, als segles X i XI, és esmentat com a Lagostera, Lagustaria i Lacustaria, nom que es fa procedir del llatí lacus, llac, estany, suposant que antigament n'hi devia haver un. (Dades extretes d'"Orígen dels noms geogràfics de Catalunya", de Manuel Bofarull i Terrades).

Situació del municipi de Llagostera dins la comarca del Gironès


[Mapa de situació]

Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

  • El Museu d'Arqueologia
  • Les muralles de Llagostera
  • El Mercat romà de Llagostera
  • La Fira del Bolet de Llagostera 2014
  • La Fira del Bolet de Llagostera 2013
  • Inauguració centre Fundació Ramon Noguera
  • Història Habitat des del paleolític, període del que es té coneixement de nuclis dins la zona que actualment ocupa el terme municipal, i ininterrumpudament per civilitzacions iberes i romanes; així ho testimonien les restes de termes tardoromanes a l'indret anomenat "la Torre dels Moros", de les darreries del segle III o principis del IV dC.
    Durant l‘època medieval, Llagostera -només configurada pel nucli antic cerclat per la muralla- va esdevenir baronia l‘any 1375. A mitjan segle XIV Ot de Moncada va comprar el domini i la jurisdicció al rei Jaume II.
    La plaça del Castell acull, des de l‘any 1982, un monument que recorda els temps en què la vila va ser gratificada amb el privilegi reial. Aquest va ser concedit a Llagostera i a Caldes de Malavella l‘any 1241, quan els dos municipis formaven una batllia reial.
    El privilegi, que redimia els habitants de les dues poblacions de certes càrregues feudals, va ser ratificat posteriorment per Carles IV, el 1793.
    L‘església de Sant Fèlix data del segle IX, tot i que les restes del temple original són ben escasses. De l‘altar construït a finals de segle XV, dedicat a Sant Julià, no en queda cap vestigi, així com tampoc del retaule major barroc que va ser destruït per la guerra civil. Actualment el temple, de façana barroca, està configurat per una nau gòtica amb capelles laterals. La capella del Sagrat Cor, de la dècada dels 50, és obra de Pere Falcó i Golondrina. Fa uns anys, l‘interior de l‘església ha estat netejat i restaurat.
    El barri de Reramur il·lustra perfectament la configuració medieval de la vila dins la muralla que antigament marcava els límits del poble a l‘entorn del castell i l‘església.
    La Guerra del Francès va afectar notablement la població, degut a la seva posició estratègica en el pas de la plana de la Selva cap a la Vall d'Aro. A partir del segle XVIII gràcies a una prolífica indústria surera, que va ser durant molts anys el motor de l‘economia, Llagostera no ha deixat de créixer fins a convertir-se avui en un municipi de més de 7.600 habitants.


    Zoom

    Foto antiga de l'església de Sant Fèlix (Ajuntament de Llagostera)

    Zoom

    Foto antiga de Ca les Vídues
    (Ajuntament de Llagostera)

    Zoom

    Postal antiga. Torre i carrer de Barcelona
    (Ajuntament de Llagostera)

    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

    Zoom Zoom Zoom
    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
    Zoom Zoom Zoom
    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

  • Web oficial de l'Ajuntament de Llagostera

  • Back - Back