Sant Martí de Llémena

El municipi El terme municipal de Sant Martí de Llémena té una extensió de 44km2 amb una densitat de 12 hab/km2 i s'estén per la vall mitjana de la Llémena, a l'extrem nord-oest del Gironès.
Els límits del terme municipal són al nord amb Sant Miquel de Campmajor, a l'est amb Sant Aniol de Finestres, Amer i Sant Julià del Llor i Bonmatí, al sud amb Sant Gregori i a l'est amb Canet d'Adri.
Comprèn quatre unitats geogràfiques, que corresponen als quatre pobles històrics que constitueixen el municipi. Al nord hi ha Granollers de Rocacorba, al centre, Sant Martí de Llémena; a l'est Llorà i finalment, al sud del municipi, les Serres.
Entre Llorà i Sant Martí de Llémena es situa el veïnat d'El Pla de Sant Joan.

(Textos extrets i adaptats de Web de l'Ajuntament de Sant Martí de Llémena).

Història El nom està documentat al segle XI, en llatí, com Lemine. Sembla que podria provenir del bolet també conegut com llengua de bou o de la llemenosa (Artemisia campestris).
La constància dels pobladors més antics de Sant Martí de Llémena cal cercar-la en coves situades en els cingles i les alçades abruptes que dominen la vall.
Fins al segle XI no es tenen notícies sobre les quatre parròquies de Sant Martí de Llémena: Sant Martí, Llorà, les Serres (que aleshores es deia "Càrcer") i Granollers de Rocacorba.
Durant l'edat mitjana, la seu de Girona dominava la zona, que acabà sent reial. Però, Granollers de Rocacorba no, ja que constituí la baronia de Granollers, centrada en el castell del mateix nom.
A la segona meitat del segle XV, el terme es va veure implicat en les guerres remences. Malgrat això, la població de les parròquies es va mantenir fins al segle XVIII. Com a reflex d'aquest fenomen, augmentaren la quantitat de masos a la zona.
Durant la guerra Civil, Sant Martí de Llémena va viure el conflicte amb una intensitat moderada, dels 1.129 habitants, 16 veïns de Sant Martí de Llémena van morir al front lluitant al costat republicà i durant els primers anys de dictadura, la serra de Rocacorba va ser un bon amagatall per l'assentament dels maquis, els grups guerrillers contraris a la dictadura.