Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions




Vilablareix

L'ermita de Sant Roc

Història de l'ermita. Situada al cim del turó del mateix nom, de 196 metres d'alçada, al sud-oest del terme de Vilablareix, prop dels límits amb Aiguaviva, és un edifici d'una nau i absis semicircular, amb una porta de llinda monolítica oberta a la façana de ponent, on també hi ha una finestra gòtica d'arc conopial, un petit ull de bou i un gran campanar d'espadanya de dos ulls.
Presenta restes del segle XV, tot i que les parts altes dels murs daten dels segles XVIII-XIX. Ha estat abandonada durant molts anys i parcialment enrunada, sols es mantenia l'espadanya en peu. L'aspecte actual respon a la restauració de l'any 2002.
El primer esment documental explícit de la capella de Sant Roc data del 1435, quan Joan Amigó, pintor gironí, va rebre un encàrrec dels pabordes de Vilablareix i Aiguaviva per a la realització d'un retaule destinat "a la capella de Sant Roc, situada a la parròquia de Vilablareix".




Zoom
Zoom Zoom Zoom
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
  • El municipi de Vilablareix
  • L'església parroquial de Sant Menna de Vilablareix

  • L'aplec de Sant Roc És un aplec tradicional que se celebra, segons les llunes entre febrer-març, al municipi de Vilablareix, en honor a Sant Roc, i que es fa lluny de la diada del Sant, el 16 d'agost. La tradició diu que una noia amb ganes de trobar xicot, si acudeix al Sant amb devoció, no passarà l'any sense trobar minyó.
    Aquest aplec, també anomenat, per la tradició esmentada, de les Núvies, ha gaudit d'una gran tradició i afluència fins i tot més enllà dels límits del municipi. Així, per exemple, a la consueta del clergue i rector de Riudellots de la Selva, Joan Calderó, s'esmenta que ja al segle XVII els seus habitants anaven en aplec a sant Roc, distant deu quilòmetres.
    L'any 1717 el bisbe de Girona, seguint els decrets del concili gironí, prohibí aquesta i altres romeries, ja que s'havia comprovat que molt sovint es convertia més en una festa profana que no pas religiosa, i així es prohibia que les processons sortissin del terme parroquial per dirigir-se a ermites veïnes. Es prohibia també que tinguessin una durada superior a les dues hores, i que per cap motiu es fessin parades per menjar i beure, per evitar els abusos que sempre hi tenien lloc.
    De totes maneres, el mateix rector no pogué aplacar les ganes dels feligresos, i es muntaren un subterfugi per continuar anant a sant Roc: sortien en processó de Riudellots amb les atxes, la veracreu i els vestits litúrgics i quan arribaven a can Saurí, al terme parroquial de Riudellots, hi deixaven els estris litúrgics i continuaven com a processó profana fins Sant Roc, on hi celebraven la festa. A la tornada, al vespre, s'agafaven els estris litúrgics altra volta a can Saurí i s'arribava a Riudellots en processó. Aquesta trampa fou tolerada fins el 1740.
    A mitjans del segle XX, cap als anys 40, l'aplec fou traslladat a l'esplanada que hi ha davant l'església de Sant Menna, a partir de l'abandó de la capella. Des de la restauració de l'any 2002, l'aplec es torna a fer a la mateixa esplanada de l'ermita.


  • Web oficial del municipi de Vilablareix

  • Zoom

    Zoom

    L'aplec de Sant Roc de l'any 1961, davant l'església de Sant Menna

    Zoom

    (Clicar damunt les imatges per ampliar-les)

    Back - Back