La granota verda (Rana esculenta)

La granota verda, junt amb la granota comuna (Rana radibunda) i la granota vermella (Rana temporaria), són les més comunes als Països Catalans.

El seu hàbitat es concentra en les aigües quietes, com ara estanys, basses o pous, i també als torrents i rierols amb vegetació abundant. La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d'una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult, procés en el qual desenvolupen les quatre potes i perden la cua. A l'edat adulta tenen una respiració dual, pulmonar i cutània. A l'hivern es colguen en el fang i resten en letargia

Ampliar
(Ampliar)

Observi's damunt al pota posterior esquerra de l'exemplar una cria, d'una coloració diferent a l'adult, en un estat metamòrfic en el qual encara conserva part de la cua.

Les fotografies d'aquest reportatge han estat preses el 24 de juny de 2010 a l'estanyol dels Jardins del doctor Figueres, darrera els absis de Sant Pere de Galligants.

La granota a la gastronomia

Existeix una cinquantena d'espècies de granotes que es mengen o han estat menjades en diverses cultures; a la Mediterrània: Portugal, Espanya, França, Grècia, etc. No és un animal hallal, aliment permès a la religió musulmana, ni casher, a la religió jueva.

De la granota nomès es mengen les cuixes, tallades per la cintura i deixant les dues potes unides. Per aquesta forma de preparar-les i menjar-les són considerades per algunes persones com a afrodisíaques, si no es separen les potes abans

Es mengen en preparacions sencilles, a la brassa, fregides o a la planxa, de vegades arrebossades o amb pasta de bunyol. La recepta de granotes fregides amb all i julivert és coneguda com granotes a la provençal, però a Catalunya es fan tradicionalment de la mateixa manera. La seva carn és de textura suau i gust molt poc marcat, força insípida, a alguns els pot recordar el gust del pollastre. Per això se li poden afegir herbes o salses fortes per a donar-li gust. A França es solen menjar fregides en mantega, sense cap salsa afegida, a l'aperitiu o entrant, abans de l'àpat.

Jaume Fàbrega, a "La cuina del país dels càtars: cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provença" ofereix la següent recepta:

  • Cuixes de granota (12 per persona)
  • 1 got de vi blanc sec
  • 1 raig d'oli, o mantega
  • El suc d'una llimona
  • Farigola, julivert, sal, pebre
  • Feu marinar les anques de granota amb aquesta barreja durant 2 o 3 hores, girant-les algunes vegades a fi que tot s'impregni bé dels gustos. Al moment de cuinar-ho, escorreu les anques, arrebosseu-les amb pasta de fregir, i fregiu-les en oli abundant durant 8 a 10 minuts.

    Ampliar - Ampliar - Ampliar
    (Ampliar)--------------------------(Ampliar)--------------------------(Ampliar)

    Capgrossos de granota verda.

    La granota a la cultura popular

    La granota ha adquirit diversos significats al llarg del temps segons les cultures. Diversos déus egipcis van adoptar la forma d'aquest animal, com Heqet, símbol de vida i fertilitat, o van acompanyar-se de granotes, com Hapy. A l'època dels faraons egipcis representaven la fertilitat, perquè hi havia moltes granotes després de la crescuda del Nil.

    A l'Antic Testament s'estmenta la plaga de granotes que va assolar l'Egipte faraònic.

    Als temps medievals, les granotes se les relacionava amb talents ocults i menyspreables, i així era un animal en el qual les bruixes, que estimen o poden anar acompanyats de gripaus, poden transformar a les persones, o també un ingredient a les seves pòcimes i preparacions màgiques. En general les granotes es presenten com simpàtiques, actives i amables mentre que els gripaus són repulsius, més aviat grassos i estàtics i sobretot símbol de lletjor. És un cas arquetípicament molt rar, ja que es tracta d'un dels pocs símbols femenins, a la cultura dels Països Catalans, la granota es considera femella i el gripau mascle, que es considera, i ja des d'aquesta època, més positiu que el seu equivalent masculí.

    Representació doble de la deitat solar egípcia Hapy, símbol de la crescuda anual del riu Nil, que vivia en una cova amb un grup de déus cocodrils i un harem de deesses granota. Imatge: Wikipèdia




    Relleu de Heqet, el déu-granota egipci, al temple d'Hathor a Denderah, Egipte, i jeroglífic del seu nom. (Imatges base: Wikipèdia)

    Reunió de bruixes segons un gravat del segle XVIII. A la part inferior dreta s'hi pot veure una granota o un gripau. (Imatge: Wikipèdia)

    Granota, per Getsuju. Japó, finals segle XVIII - principis XIX. 90,3 x 167,8 cm. Tinta sobre paper Kaikodo. (Imatge: Wikipèdia)


    Back