La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Formació de la Companyía.

D'acord amb l'estructura organitzativa que s'havia establert en l'anterior Instrucción es va procedir a l'elecció dels càrrecs establerts, amb el que la Companyia va quedar formada de la següent manera:

ESCUADRA DE SAN NARCISO. Comandanta: Lucia Jonama de Fitz-Gerald. Sargentinas: Rita Sala e Ignacia Alsina. Escuadristas: Ana Detrell y Maria Mató. Individuas: Maria Gatell, Catalina Vidal, Maria Josefa Jonama, Narcisa Bofill, Teresa Andry, Gerónima Amich, María Casademunt, Rosa Martorell, Teresa Comellas, María Ciurana, Francisca Puig, Ana Turón, Rosa masmitjá, Antonia Gelabert, Francisca Fábrega, Isabel Costa, Teresa Illas, Gerónima Sala, Rosa Barnat, Rita Costa, Catalina Delás, Francisca Xifreu, Rosa Massó, Ignacia Cantalosella, Clara Casellas, Margarita Carreras, Antonia Costa, Gertrudis Camps y Roger y Margarita Cassá.

ESCUADRA DE LA CONCEPCIÓN. Comandanta: Raimunda de Nouvilas. Sargentinas: Florentina Serrats y Magdalena Molleras. Escuadristas: Magdalena Teixidor y Francisca Ball-llobera. Individuas: María Lluciá de Puig y Quintana, Antonia Boer y Artolá, Isabel Metjá Ibañez, Maria Rosa Falgueras, Serafina Vey o Vehi, Antonia Mora, Francisca Feu, Maria Tomás, Inés Alabreda, Maria Crus, Ana Maria Mallorquí, Mariana Perramon, Francisca Cullell, Maria Vilanova, Rosa Rodriguez, Francisca Martí, María Vidal, María Rosa Saló, Dominga Cortada, Francisca Payret, María Marqués, Margarita Roig, Francisca Eras, Valeriana Nató, Gertrudis Esclusa, Gertrudis Turón, María Vidal, Rosa Costa, Ana Butiñá y María Dalmau y Mar.

ESCUADRA DE SANTA DOROTEA. Comandanta: María Angela Bivern. Sargentinas: Rosa Costa y Antonia Betlem. Escuadristas: Teresa Palau y Magdalena Daví. Individuas: Catalina Pagés, Ana Noguera, Maria Tarrús, Maria Abras, Teresa Garriga, Rosa Planas, Paula Martínez, Maria Sureda, Rosa Llobera, Antonia Esparch, Maria Bandrell, margarita Quintana, Teresa Pujol, Maria Serra, Magdalena Serra, Anastasia Vidal, Teresa Vivetas, Teresa Camprubí, Paula Argimont, Felicísima Quintana, Catalina Junquet, Maria Pascual Balet, Teresa Pascual, Rosa Giralt, María Rocosa, Margarita Virosta, María Magdalena Mir, Teresa Mayol, Catalina Marimon, Rosa Forns y Juana Bernagosi.

ESCUADRA DE SANTA EULALIA. Comandanta: María Custí. Sargentinas: Rosa Mir y Vicenta Tornabells. Escuadristas: Francisca Soler y Eulalia Vila. Individuas: Teresa Ametller, Margarita Salabert, Francisca Pacul, María Cendra, Rosa Jofre, María Riera, Rita Fábregas, Ana Roure, María Pastells, María Angela Tarragó, Eulalia Colomer, Teresa Amat, María Casademunt, María Rosa Vala, Rita Banús, Cándida Jou, Francisca Llogar, Margarita Carreras, Francisca Barnés, Josefa Valls, Francisca Artigas, Rosa Saura, Teresa Ferrarons, Francisca Morell, Rosa Romaní, Antonia Pelegrí, Manuela Roig, María Yatón, Andrea Banderlú, María Esquero y Rosa Bernagosi.

La primera Esquadra va ser destinada a la plaça de Sant Pere, i havien de tenir cura de la bateria de Sant Narcís, el baluard de Sant Pere, les Sarraïnes i els llocs intermedis fins la porta de Sant Cristòfol. La segona tenia fixat el punt a la plaça de l'Hospici i havia d'atendre els baluards de Sant Francesc de Paula, Santa Clara, Governador i els trams de muralla intermedis. La tercera estava destinada a la plaça del Vi, amb l'objectiu d'atendre el pont de Sant Francesc, el baluard de la Mercè i les seccions de muralla d'aquest espai fins la caserna d'Alemanys. A la quarta se li va assignar la plaça del Mercadal, i havien d'atendre els baluards de Santa Creu i Figuerola, i el llenç de muralla fins passat el convent de Sant Agustí.

Historial de la Companyía.

Entre les moltes accions en les que participaren les components de la Companyia, cal destacar l'assalt del 20 de juny de 1808, durant el qual Josepa Demà, àlies Perrota, va assistir els defensors i va arribar a disparar el seu fusell tantes vegades que va resultar contusionada per la reculada de l'arma, el que va repetir tantes vegades com es va trobar en llocs d'atac a la ciutat.

El 17 de juny de 1809 una part de la guarnició va sortir amb el propòsit de destruir els treballs que duia a terme l'enemic al camí real de França, prop del baluard de Sant Pere. Durant aquella acció, que va costar més de cent baixes, les components de la Companyia corrien pel mig del foc, subministrant provisions de boca i de guerra als defensors del baluard.

Quan encara no s'havia constituït la Companyia, el 3 d'agost de 1809, Josepa Demà es va assabentar que els malalts havien d'abandonar l'Hospital de Sant Daniel per un atac de l'enemic, i allà va córrer amb la seva filla i la criada Josepa Barrera. Al veure'ls mig nus, en va carregar alguns sobre els seus muscles i en va acompanyar d'altres, en total trenta-u, a l'església de Sant Martí, on havien de romandre provisionalment. Quan es va decidir que ocupessin un altre local, hi va anar altra vegada, en aquesta ocasió acompanyada de Maria Rosa Falgueras, Gerònima N., Francesca Rexach, Magdalena Blanch, Maria Comadira, Anna Ferrer, Àgueda Alsina (que es va presentar amb una provisió de roba pels malalts) i altres de les que no ens han arribat els noms, i amb camilles varen dur a terme el trasllat.

Uns dies abans de l'assalt al castell de Montjuic, cent-vint dones casades i solteres, de totes les classes socials, es varen oferir a portar als hospitals des dels punts atacats tots els ferits i tenir-ne cura. Algunes, a casa seva, preparaven benes, municions i altres elements necessaris per la lluita.

Les dones de Santa Bàrbara iniciaren les seves activitats durant la nit de 4 al 5 de juliol, durant l'intent d'assalt al castell de Montjuic. Al toc de general, les dones es varen presentar per acomplir la missió encomanada i allà varen romandre fins que el Comandant General de l'Avanguarda va manar que es retiressin per finalitzar el perill. Cal tenir en compte que en aquest moment encara no havia estat comunicada la formació pels comissionats del cos auxiliar, Baudili Farró i Joan Pérez Claras, instrucció que no va aparèixer al Diario de Gerona fins el dia 5.

Moltes de les dones de la Companyia també volien socórrer els castells i forts que depenien de la plaça. El 6 de juliol, els comissionats traslladaren la petició al general Àlvarez, qui no va accedir-hi per no considerar necessari aquest servei, tot fent constar que conservaria "indecible memoria de su rasgo de bizarria y valor, cuya heroicidad no tiene exemplar en los fastos de la historia".

Després de retirar-se les tropes napoleòniques dels tres consecutius assalts al castell de Montjuic, el general Àlvarez hi va anar i mentres felicitava el governador de la fortalesa Guillem Nash i al segon cap Blas de Fournàs, la secció de la Companyia de Santa Bàrbara que l'havia acompanyat, atenia els ferits i defensors del castell, tot i el foc que encara anava fent l'exèrcit francès sobre el castell, i varen baixar amb camilles els que havien de ser retirats a l'hospital de sang instal·lat a Sant Pere de Galligans.

El mateix dia, al toc de generala, es presentaren les esquadres de la Compnyia als seus respectius llocs proveïdes dels elements necessaris per a la seva missió. L'esquadra de Sant Narcís va recórrer els indrets assignats per subministrar els socorrs d'aigua, aiguardent i municions, i proporcionar als hospitals els que era necessari per atendre els ferits. La de Santa Dorotea, amb la comandanta de la de Santa Llúcia, Maria Custí, va anar a la muntanya de Montjuic per socórrer els ferits i traslladar-los a l'hospital. S'hi varen significar especialment Teresa Andry, Maria Mató, Narcisa Bofill i Maria Josepa Jonama. Moltes dones que no pertanyien a la Companyia s'afegiren a les accions que aquestes duien a terme.

Després de la voladura accidental de la torre de Sant Joan, que va provocar que vint homes del Primer Terç de Vic amb el seu capità Josep Isern i el tinent Miquel Armadà i sis artillers hi quedessin sepultats, anaren a socórrer els ferits l'intendent Beramendi i una secció de la Companyia de Santa Bàrbara. Consta a les memòries del general Fournàs que Ignasia Alsina va apartar les runes que cubrien els soldats i va atendre un moribund. Pere Bruguera, oficial del Regiment d'Ultònia, feia constar en una carta que va ser extret viu de les runes Miquel Armadà "completamente chafado" i conduït a l'hospital. Malgrat presentar set ferides considerades mortals, a part d'altres de menor importància, va sanar i més tard exercí d'advocat a Barcelona.

El 19 de setembre, el Gran Dia de Girona, les dones de la Compnyia anaren als llocs que eren necessàries, malgrat la pluja de foc que llançaven els francesos. Durant l'assalt a la ciutat una dona va resultar ferida i dues més contusionades.

Durant la nit del 3 al 4 de novembre, al toc de generala, Maria Marfà i Vila, esposa d'un caporal de Rendes que estava al llit, ferit, es va armar amb el fusell i la canana del seu marit i va sortir de casa en direcció al punt que es presentaven els trets. Els artillers del pont de Sant Francesc que tenien al seu càrrec dos canons li digueren que tornés a casa seva a tenir cura del seu marit, i ella va respondre que "Cuando se toca generala éste es -assenyalant el fusell que portava sobre el muscle- mi marido. He de vengar la sangre que le han hecho derramar estos gabachos malditos", i va anar cap al baluard de Sant Francesc, però el comandant del lloc no li va permetre l'entrada.










Mausoleu amb les cendres de les "Heroïnes de Santa Bàrbara", a l'església de Sant Feliu, bastit el 1925, durant el regnat d'Alfons XIII i Victoria Eugenia de Battenberg, com consta a la làpida frontal.


Bibliografia

  • "La Compañia de Santa Bárbara de Gerona", Josep Grahit i Grau. 1959.



    [Premis i distincions, i personatges]

    Back-Index-Next

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés