La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Síntesi del barri. La Font de la Pólvora és una entitat de població i sector de la ciutat de Girona, desenvolupada a l'entorn de la font d'augües mineromedicinals de la que conserva el nom. Formava part de l'antic municipi de Sant Daniel, agregat a Girona el 1963. Se situa en una carena sobre el riu Onyar, dins la part gironina de les Gavarres, a l'est de la ciutat i al costat de l'àrea de Mas Ramada. És una de les zones més deprimides i marginals de la ciutat.

La Font de la Pólvora. 1897-1904

(Ampliar) - La Font de la Pólvora. 1897-1904. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La font d'aigua mineromedicinal. La font situada en el terme de Vila-roja, nucli que aleshores tenia setanta-set habitants, romangué abandonada fins que el senyor Emili Saguer s'ocupà de la seva rehabilitació. L'anàlisi química que en va efectuar el 1901 el degà i catedràtic de la facultad de Farmàcia de la Universitat de Barcelona José Casares i Gil, la descrivia com a aigua bicarbonatada càlcico-sòdica manganosa.
La seva arribada a Girona, on va ser acompanyat dels farmacèutics gironins Murtra i Massot, va ser un esdeveniment del que es feia ressó la premsa. El 'Diario de Gerona de avisos y notícias' de 29 d'octubre de 1901 donava la notícia de la seva arribada a la ciutat. Del resultat dels seus treballs va publicar, el 1902, l'opuscle 'Agua de Vila-Roja: Font de la Pólvora'.

La Font de la Pólvora. 1907-1918

(Ampliar) - La Font de la Pólvora. 1907-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El mateix diari, el 24 de febrer de 1907 esmentava que "ayer el ilustre geólogo Dr. Norberto Font y Sagué que se hallaba en esta ciudad, estuvo en el manantial de Vila Roja-Font de la Pólvora, á fin de dictaminar sobre algun extremo de las importantísimas obras que en dicho notabilísimo manantial se están realizando. Cuando se termine cuanto está proyectado realizarse allí, la antigua 'Font de la Pólvora' habrá, sufrido una radical transformación que le habrá convertido en joya apreciabilísima digna de ser admirada por propios y extraños". L'interès per la font i pels treballs que s'hi feien era notable.

Anunci de l'aigua de la Font de la Pólvora

(Ampliar) - Anunci de l'aigua de la Font de la Pólvora. Publicat al "Diario de Gerona de Avisos y Noticias" del 13 de juliol de 1902.

Aquesta deu va ser batejada amb diferents noms: en un plànol militar francès del 1808 apareix com a Font del Bullidor; Cristòfor Thomàs, l´any 1881, l'anomenà Font del Conestable, perquè estava situada al peu del recinte defensiu que portava aquest nom. Per a Joan B. Foix era la Font del Fortí o Font de la Pólvora (1840); Joan Bruns, el 1852, l'anomenava "el Bullidor de la Pólvora" i finalment, el geòleg Lluís M. Vidal l'esmentava com "una font a prop del polvorí".

La Font de la Pólvora. 1907-1911

(Ampliar) - La Font de la Pólvora. 1907-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'any 1907 Fidel Martínez va encarregar a l'arquitecte Rafael Masó la construcció d'un edifici de nova planta a la font de la Pólvora, segons un projecte no es conserva actualment, envoltat de mimoses.
L'objectiu era embotellar les seves aigües carbòniques per ser comercialitzades amb finalitats mineromedicinals. El projecte, que feia anys que durava, no va agradar a alguns gironins que ho veien com una apropiació d'allò que era públic; ja el 1902, el diari gironí 'La Lucha' publicava una carta d'un lector en la que protestava "de que se niegue un derecho real y verdadero á los vecinos de Gerona, San Daniel y limítrofes, al ponerse precio, por parte de su dueño, á el agua de la Font de la Pólvora".

Anunci de l'aigua de la Font de la Pólvora

(Ampliar) - Anunci de l'aigua de la Font de la Pólvora. Publicat al "Diario de Gerona de Avisos y Noticias" del 23 de maig de 1901.

El 5 de setembre, en un article al 'Diario de Gerona de avisos y notícias', "Emilio Saguer y Olivet, Doctor en Derecho Civil y Canónico, Notario con ejercicio en Gerona", propietari amb la seva esposa Dolors Canal i Coltell, responia esmentant les notables millores que representava el fet d'haver construït l'explotació atès que abans la font estava formada "por unos charcos, que dada la manera como se produce el agua, ó sea verticalmente de abajo á arriba, y al ningún cuidado y vigilancia por parte da su dueño, eran mas bien que fuentes, unos verdaderos focos de irmundicia ó sumideros", mentre que, després de la seva actuació i "gracias à las grandes y costosas escavaciones por nosotros practicadas, las aguas, que resaltan alumbradas en tres pozos de unos cinco metros de profundidad y de un metro y veinte centímetros de diámetro, son limpias y completamente exentas de sustancia orgánica, conforme puede verse en el análisis químico que se citará, formando además un caudal que sin ser grande, es no obstante aprovechable, mientras que antes de las obras de alumbramiento por nosotros realizadas, era su caudal tan insigniflcante que apenas salia agua de los charcos". Podeu veure l'article sencer aquí.

Notícia de la inauguració del quiosc de venda de queviures, publicada al 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' del 28 de maig de 1901

(Ampliar) - Notícia de la inauguració del quiosc de venda de queviures, publicada al 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' del 28 de maig de 1901.

Tradicionalment, les diferents fonts carbòniques de la ciutat eren lloc d'esbarjo i trobada amb els amics i familiars, que prenien les aigües a peu de font, però l'aigua també s'envasava i es distribuïa en ampolles de vidre que es podien comprar en quioscos i farmàcies. El 1912 es feia i venia una "gaseosa ozonizada" fabricada amb àcid carbònic de la la Font de la Pólvora. Amb la davallada de les ventes a partir del primer quart del segle XX s'aprofitaren aquestes fonts naturals per l'obtenció d'àcid carbònic natural que va fer de Girona un important productor de begudes carbonatades (1).

La Font de la Pólvora. 1900-1930

(Ampliar) - La Font de la Pólvora. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Un lloc d'esbarjo i de trobada. Les fonts que envoltaven la ciutat de Girona eren indrets on es celebraven festivitats importants al calendari. El Dijous Gras era el dia escollit per la mainada per sortir a la tarda, acompanyada del "senyor mestre", amb el paquetet sota el braç o a la mà, per anar a les afores de la ciutat, a berenar a les fonts, molt especialment a les de la Pólvora, del Ferro i d'en Miralles, a la Vall de Sant Daniel, d'aigües ferruginoses o carbòniques (J. Gibert, op. cit.).

A la Font de la Pólvora també s'hi feien àpats. Notícia de 'Lo Geronés' del 15 de febrer de 1903

(Ampliar) - A la Font de la Pólvora també s'hi feien àpats. Notícia de 'Lo Geronés' del 15 de febrer de 1903.

També era tradició que a la sortida de la revetlla de Sant Joan, la gent anés als pous d'aigua picant de Pedret a menjar coques fins a les set o les vuit del matí, que era quan se n'anaven a dormir. Després del 1890 s'iniciàà el costum d'anar a les fonts dels contorns de la ciutat, sobretot a la de la Pólvora i del Ferro.

La Font de la Pólvora. 1905-1911

(Ampliar) - La Font de la Pólvora. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La construcció del barri. Cal cercar l'origen del barri en la solució que es va arbitrar a mitjans segle passat al problema del barraquisme. Fins aleshores, a l'espai que avui ocupa, hi havien unes quantes masies i les seves terres de conreu, a part dels boscos que els envoltaven. El grup de primers habitatges s'edificà a la dècada del 1960 per allotjar les onades migratòries procedents sobretot d'Andalusia, Extremadura i Múrcia, que arribaven a Girona i que no disposaven d'habitatge; el 1957, dues mil persones vivien en barraques a Girona, i el 1967, el nombre de barraquistes era de cinc mil (2).
En un primer moment, es creà un centre d'acollida a l'actual sector de Fontajau, que ben aviat es veié desbordat i els immigrants ocuparen amb barraques la muntanya de Montjuïc i les Pedreres. A la fi, la "Obra Sindical del Hogar" projectava un nou assentament a la Font de la Pólvora per allotjar ràpidament, en blocs d'apartaments de mala qualitat i amb manca de plantejament urbanístic, els nous nouvinguts (3). Al març de 2013 el barri ja tenia 1.979 habitants. El 2019 té 1.756 habitants.

El barri de la Font de la Pólvora. 2014

(Ampliar) - El barri de la Font de la Pólvora. 2014. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona.

Tot i que els habitatges pretenien ser un avenç important per als veïns d'aquest barri, les administracions no van ser conscients que el fet de reubicar-los en un mateix espai podria generar uns riscos endogàmics importants. Les persones d'ètnia gitana que hi residien, vivien, majoritàriament, de la ferralla i de la venda ambulant en mercats. Tot això dibuixava un espai peculiar i diferent dins de l'estructura urbanística de Girona.
Amb l'arribada de la democràcia, l'Ajuntament de Girona va voler resoldre les mancances d'aquest barri. Un barri mancat de serveis de tota mena on hi van fer escoles, pavellons i altres infraestructures, que, tot i valorar-se com a necessàries, contribuïen a reforçar el concepte endogàmic exposat. Les administracions invertiren diners en el darrers 40 anys, i també molts esforços en recursos humans, amb resultats desiguals.

El barri de la Font de la Pólvora. 1986

(Ampliar) - El barri de la Font de la Pólvora. 1986. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

Als anys 80, uns quants ciutadans d'aquest barri, cansats de veure que el negoci de la ferralla no els donava massa diners, van derivar cap a la venda d'estupefaent, sobretot d'heroïna, cocaïna i també haixix. El barri es van convertir en una mena de ciutat desendreçada, sense normes d'urbanitat; on moltes vegades les forces policials evitaven entrar-hi a menys que es tractés de delictes greus.
Amb el traspàs de les competències de seguretat al Cos de Mossos d'Esquadra, el cos es va plantejar investigar els traficants i portar a terme actuacions operatives per a la seva detenció. Després de les detencions i prou sovint entrades a pres&eoacute;, venia una època de calma. Una calma molt relativa, atès que, en poc temps, uns altres agafaven els negocis que els primers havien deixat.

Associació Cultural Romaní a la Font de la Pólvora. 1993

(Ampliar) - Associació Cultural Romaní a la Font de la Pólvora. 1993. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 2008 va arribar la crisi econòmica i amb aquesta les ocupacions de pisos. També va arribar un altre fet que es va escampar mica a mica: punxar la llum. Aquesta connexió directa a la línia sense pagar el fluid elèctric permetia fer cultius de marihuana dins dels pisos a cost zero. El mercat de la marihuana va anar creixent i es venia al país però sobretot a França, i moltes de les cases van deixar d'exercir d'habitatge per passar a ser cases de conreus.
Les estufes i els ventiladors utilitzats per a la producció d'aquest estupefaent consumeixen una gran quantitat d'energia elèctrica que fa saltar tots els controls de l'empresa subministradora. Al mateix temps perjudica terceres persones del mateix barri o de barris colindants, els barris de Vila-roja o Mas Ramada, que es veuen impotents davant els continuats talls se subministrament elèctric.
(Basat en l'article "La complexitat dels barris de la Font de la Pólvora a Girona i de Sant Joan a Figueres", d'Albert Ballesta, publicat al 'Diari de Girona' el 17 de febrer de 2019).

La Font de la Pólvora. 1904

(Ampliar) - La Font de la Pólvora. 1904. Amadeu Mauri Aulet. CRDI - Ajuntament de Girona.

Anunci publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias'. 19 de maig de 1912

(Ampliar) - Anunci publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias'. 19 de maig de 1912.

Evolució de la població de la Font de la Pólvora, 2004-2019

(Ampliar) - Evolució de la població de la Font de la Pólvora, 2004-2019. Font: Ajuntament de Girona, Padró Municipal d'Habitants.


Notes

(1) - L'U d'octubre de 1928, el suplement literari de 'L'Autonomista', publicava un article on informava que "Més que per l'aigua medicinal, els manantials són aprofotats per a l'obtenció d'àcid carbònic natural que han fet e Girona el primer centre productor d'Espanya i un dels més importants del món".
[Tornar al text]

(2) - El 29 d'agost de 1976, el diari "Los Sitios de Gerona", publicava: "El censo de albergues, llamados provisionales, ha disminuido, aunque los qué permanecen presentan unos problemas bastante agudos, por lo especial idiosincrasia de sus habitantes, que en algunos casos se niegan obstinadamente a abandonar aquellas precarias viviendas. En cualquier caso, en el momento en que entren en servicio las 500 viviendas de la Font de la Pólvora, deberán desalojarse la totalidad de dichos albergues. En esta zona, recordemos, que es donde la Diputación piensa instalar el futuro Hospital General, con lo que se plantearán, en su momento una serie de cuestiones que deberán resolverse de común acuerdo entre ambas corporaciones.
[Tornar al text]

(3) - El 6 d'abril de 1972, el diari 'Los Sitios de Gerona', publicava els acords de la sessió municipal, on s'explicava que: "También la superioridad ha aprobado el Plan Parcial Vilarroja-Font de la Pólvora, donde van a construirse 500 viviendas sociales. Destacó el alcalde que esta zona será, en un futuro inmediato, de gran importancia humana para la ciudad, y pese a que en ciertos aspectos no depende directamente del Municipio al ser buena parte de las viviendas de la Obras Sindical del Hogar, el Ayuntamiento siente preocupación muy viva por los problemas de aquella populosa barriada.
[Tornar al text]


Bibliografia.

- "Agua de Vila-Roja: Font de la Pólvora". José Casares Gil. 1902. Impr. y Libr. de Paciano Torres. Girona.
- "La Font de la Pólvora. Girona (Els barris d'ADIGSA)". Gabriel Pernau. 1995. Generalitat de Catalunya. ISBN 84-393-3441-9.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
- "Girona i els seus barris". Diversos autors. 1983. Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5.
- "Girona entre 4 rius". Jaume Fabre. 1986. Ajuntament de Girona. ISBN 84-505-4365-7.
- "A l’altre barri: 25 anys de la Font de la Pólvora, suburbi de Girona". Xevi Sala Puig. 2003. Ed. Curbet. ISBN 84-954-8359-1.


Portada de 'Agua de Vila-Roja: Font de la Pólvora'. José Casares Gil. 1902

(Ampliar) - Portada de 'Agua de Vila-Roja: Font de la Pólvora'. José Casares Gil. 1902. Universitat de Barcelona. Biblioteca Patrimonial Digital.

Article publicat al 'Diario de Gerona de avisos i notícias' del 7 de maig de 1901

(Ampliar) - Article publicat al 'Diario de Gerona de avisos i notícias' del 7 de maig de 1901.

Article publicat al 'Diario de Gerona de avisos i notícias' del 5 de setembre de 1902, on es defensa l'explotació privada de l'aigua de la Font de la Pólvora, i s'hi exposen les obres de millora que s'hi han fet

(Ampliar) - Article publicat al 'Diario de Gerona de avisos i notícias' del 5 de setembre de 1902, on es defensa l'explotació privada de l'aigua de la Font de la Pólvora, i s'hi exposen les obres de millora que s'hi han fet.

Enderrocament de barraques a la Font de la Pólvora. 1986

(Ampliar) - Enderrocament de barraques a la Font de la Pólvora. 1986. Lluís Vilardell. CRDI - Ajuntament de Girona.

Article publicat al 'Diario de Gerona de avisos i notícias' del 24 de setembre de 1902 sobre l'aigua de la Font de la Pólvora

(Ampliar) - Article publicat al 'Diario de Gerona de avisos i notícias' del 24 de setembre de 1902 sobre l'aigua de la Font de la Pólvora.

Escola de la Font de la Pólvora. 1986

(Ampliar) - Escola de la Font de la Pólvora. 1986. Fons El Punt. CRDI - Ajuntament de Girona.

Article publicat al diari 'Los Sitios' del 30 d'octubre de 1975, on s'exposen les manques de serveis sanitaris al barri

(Ampliar) - Article publicat al diari 'Los Sitios' del 30 d'octubre de 1975, on s'exposen les manques de serveis sanitaris al barri.

Barri de la Font de la Pólvora. 1986

(Ampliar) - Barri de la Font de la Pólvora. 1986. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona.

La font de la Pólvora al Barri de la Font de la Pólvora. 2003

(Ampliar) - La font de la Pólvora al Barri de la Font de la Pólvora. 2003. Txús Sartorio. CRDI - Ajuntament de Girona.


Localització
41º 58' 27" N
2º 50' 34" E

--- Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés