(Ampliar) - Enterrament de ritual islàmic trobat durant la intervenció realitzada al carrer Galligants. Fotografia de Maribel Fuertes, gentilesa de l'autora.

Guerrer tardovisigot. Segles VIII-IX. Dibuix de Francesc Riart.

Cabdill visigot. Segles V-VIII. Dibuix de Francesc Riart.

Guerrer d'infanteria mossàrab. Segle IX. Dibuix de Francesc Riart.

Excavacions a l'Hospital dels Capellans
Article i reportatge fotogràfic dels treballs d'excavació al carrer Galligants, 5.

Localització d'una vil·la romana
Article i reportatge fotogràfic dels treballs d'excavació al carrer Galligants, 5.

Localització d'una necròpoli romana
Article i reportatge fotogràfic d'un cementiri romà durant els treballs d'excavació al carrer Galligants, 5.

---

--

Girona abans de l'any 1000

Necròpoli islàmica del segle VIII.

Durant les excavacions dutes a terme el 2018 al barri de Sant Pere de Galligants de Girona es va produir la troballa excepcional d'una necròpoli islàmica del segle VIII, on es localitzaren vuit esquelets, alguns d'infants, alguns enterrats amb ritual islàmic i d'altres a la manera cristiana al mateix indret· Un estudi genètic de la Complutense de Madrid, encarregat per la Generalitat de Catalunya, va revelar que un individu era del Magrib i un altre del Golf Pèrsic, i altres correspodrien a individus de la població local, que s'haurien convertit a l'islamisme durant l'ocupació àrab.
La troballa efectuada per un equip dirigit per l'arqueòloga Maribel Fuertes, és considerada excepcional per la relativa curta durada de l'ocupació àrab de la part nord del que avui és Catalunya. Després de la caiguda de l'Imperi romà, el 476, Girona va dependre dels monarques visigots fins al 711, quan va ser sotmesa als àrabs, fins que l'any 785, els gironins van passar a dependre de l'emperador franc Carlemany, creador del comtat de Girona, nucli inicial de la Marca Hispànica.

Enterrament de ritual islàmic trobat durant la intervenció realitzada al carrer Galligants. Fotografia: Maribel Fuertes, gentilesa de l'autora.

Abans de la construcció de l'edifici medieval, la zona va funcionar com un cementiri durant 200 anys, des del primer quart del segle VIII i fins el primer quart del segle X. Els arqueòlegs hi han constatat l'existència d'enterraments amb ritual cristià al costat d'enterraments amb ritual islàmic, la qual cosa pot indicar una certa tolerància en aquell moment històric.
S'hi varen localitzar a la mateixa zona dos rituals diferents d'enterraments, un cristià i un altre islàmic que no havia estat documentat fins encara a la ciutat. No es pot confirmar que cristians i islà:mics s'enterressin al mateix moment, però sí en una mateixa zona. Cronològicament, els enterraments cristians i islàmics es van alternant. El més antic correspon a un de cristià, després ve un d'islàmic, per tornar a trobar un cristià, el que indica que les dues comunitats utilitzaven la mateixa necròpoli, aleshores als afores de la ciutat emmurallada.
Les excavacions van posar al descobert també restes romanes més antigues que la necròpoli islàmica, i altres restes posteriors, com sitges del segle XII que van servir per conservar aliments.

Enterrament de ritual islàmic trobat durant la intervenció realitzada al carrer Galligants. Fotografia de Maribel Fuertes, gentilesa de l'autora.

L'entorn històric.

Tradicionalment s'ha considerat l'ocupació de Girona pels francs el 785 com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en paral·lel a la consideració que ha merescut l'època de Carlemany, final del segle VIII i principi del IX, com una època formativa en la història de Catalunya. Hi ha raons per considerar que aquells moments no significaren un gran terrabastall en una ciutat que, des de començament del segle VIII, jugava un paper polític i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulmà proper a les terres del regne franc. Més endavant, un cop incoporada a l'imperi carolingi, Girona mantingué la seva condició de ciutat-capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801.
Durant uns quaranta anys, entre 759 i 801, la ciutat visqué en primera línia i, també, protagonitzà les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andalus. Els moviments d'anada i tomada dels seus exèrcits van situar Girona en primera línia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidació del poder franc a principis del segle IX.

(Ampliar) - Restes de L’antic hospital de Capellans ubicat al carrer Galligants de Girona. Fotografia: Maribel Fuertes, gentilesa de l'autora.

Des de mitjan segle VIII, les forces musulmanes es trobaven en clar retrocés davant l'escomesa dels francs, fins al punt que perillava el seu domini sobre la mateixa Narbona, capital de la Septimània visigoda, esdevinguda frontera dels musulmans envers els francs. En aquells anys, un cop mort l'últim emir d'al-Andalus dependent del califat, el primer governant independent, l'omeia Abd al-Rahman I va confiar el govern de Narbona, i de tot el territori que la uneix amb Tortosa al seu fidel Abd al-Rahman íbn Uqba, en una data poc posterior a l'arribada dels omeies a al-Andalus, el 756. Poc després, el 759, el mateix governador va ser l'encarregat de negociar amb els francs la rendició de l'antiga capital, un fet que testimoniava la pèrdua definitiva de tota la Septimània.

(Ampliar) - Restes de L’antic hospital de Capellans ubicat al carrer Galligants de Girona. Fotografia: Maribel Fuertes, gentilesa de l'autora.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervenció arqueològica a l’antic hospital de clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat”. Conferenciant: Maribel Fuertes. Moderador: Joaquim Nadal.

---

Bibliografia

- "Girona goda i sarraïna". Narcís M. Amich / Josep M. Nolla. Quaderns d'Història de Girona, 1992. ISBN 84-86812-27-5
- "Girona, de Carlemany al feudalisme". J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla, J. Sagrera. Ajuntament de Girona, 2003. ISBN 84-8496-100-1
- "El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XV". Josep Canal, Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera, 2000. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-98-7
- "Girona entre l'Islam i Carlemany. Una ciutat de frontera (759-801)". Josep Canal, Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera. 2002. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol XLIII. Girona.