Personatge transportant aigua. Detall d'un fris del claustre de la catedral.
Personatges amb vestimenta del segle XIII. L'home del centre porta l'anomenat barret jueu. Miniatura d'autor anònim, c. 1250. Wikipèdia.
|
|
||||||||
La Girona del segle XIII (I) 1. L'expansió urbana i el moviment demogràfic
De forma paralela i semblant a altres poblacions, Girona va anar confegint la seva organització interna mitjançant una assemblea o consell de veïns, en el que es tractaven els temes d'interès general de la comunitat, sota l'autoritat del representant reial, d'entre els que sorgiria el grup dels prohoms, les persones respectables i honrades que actuarien com a representants o portaveus de la ciutat, i gestionarien els temes amb el rei, el veguer o el batlle, s'ocuparien de la recaptació d'impostos en les assemblees de Pau i Treva, etc (3). A les constitucions de Cervera, s'indica que Girona, el 1182, ja gaudia d'una concessió de franqueses. Poc més tard el rei va concedir l'exempció del pagament de l'intestia i de l'eixòrquia, i la ciutat va anar aconseguint de forma progressiva un més gran grau de llibertat en els desplaçaments de persones i de mercaderies, exempcions d'impostos de trànsits de mercaderies (el 1232, de lleuda, peatge i pontatge), el 1237 concessions de celebracions de fires, mesures totes elles que varen fer que Girona esdevingués un important centre d'activitat econòmica i mercantil. El 1284, el rei Pere II d'Aragó va concedir a Girona el privilegi més important per la ciutat, l'anomenat Privilegi d'en Proensal, semblant en contingut al Recognoverunt Proceres de Barcelona, de la mateixa data, document en el que es reconeixien, entre altres, la possibilitat de la ciutat de regir-se segons els costums de Barcelona i el dret de Girona a tenir sis representants o prohoms (probi homines) que, assessorats pel conjunt de la població, poguessin fer arribar les seves demandes al rei i fossin responsables del govern de la ciutat. Així s'institucionalitzava el govern municipal. Aquest prohoms, que més tard, a partir de 1310 s'anomenarien jurats, havien de ser escollits dos per cadascuna de les tres mans o estaments que formaven la ciutat: el patriciat urbà, juristes i drapers la mà major; la mà mitjana formada bàsicament pels mercaders, metges, canvistes, notaris, i la mà menor, la més nombrosa, constituïda per petits comerciants, menestrals i pagesos. 3. L'activitat econòmica.
|
|||||||||
 - - |
|||||||||
(1) - J. Canal i altres, "La Girona del s. XIII. L'embranzida de la burgesia (1190-1295)" Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 2005. ISBN 84-8496-007-2. Afegeixen que en aquest procés trobaren la complicitat dels monarques, que veien en l'ascens dels ciutadans un medi de limitar la prepotència dels estaments senyorials. Tornar al text
(2) - Carles Ferrer i Joan Villar, a "L'eclosió urbana de Girona" esmenten notícies de que aquesta malaltia va afectar diverses poblacions del Principat. Tornar al text
(3) - Carles Ferrer i Joan Villar, a "L'eclosió urbana de Girona" amplien que el rei, mogut per interessos tant polítics (la consolidació de fronteres i l'assegurament de les comarques interiors enfront dels senyors feudals) com econòmics (la concessió de diners per part de la ciutat que financessin les seves campanyes militars), va anar donant solidesa a aquesta organització incipient mitjançant l'atorgament de privilegis, que anirien configurant i delimitant el marc competencial del municipi i dibuixant el marc jurídic de la ciutat. Tornar al text
(4) - "Des de començament de segle es desenvoluparen noves hortes al nord del Monar; les hortes d'Estrader, la Pedrera, Daroca, Algivira Nova o la Verneda s'esmenten, per primer cop, entre 1207 i 1228. Al sud del Monar es trobaven les hortes del Mercadal i de Fontanilles, més al sud, a la riba del rec Cuguçacs, també creixia l'horta del mateix nom. Més enllà, en el pla de Girona, les extenses coromines de secà començaven a ser parcel·lades i conreades de forma més intensiva. Coneixem casos de la coromina del Soler (1285), entre els camins de Salt i de Vic, o la de Vilabertran a partir de 1278, entre els camins de Caldes i el barcelonès. A la banda dreta de l'Onyar, els recs, camps i hortes recularen a causa del creixent ritme d'urbanització, al nord i sud de la Força Vella. L'activitat agrícola es concentra cap al sud, cap al Resclus i el Bec Eixut (1209), avui carrer del Carme i el barri de Vista Alegre, i al nord, més enllà del carrer de Pedret. [...] El seu domini era de les principals institucions eclesiàstiques, però la propietat útil pertanyia a les famílies de la burgesia urbana: els Sunyer, Estruc, Sant Celoni, Bordils o Provençal, i també a jueus com els Asday o els Aleví". J. Canal i altres, "La Girona del s. XIII. L'embranzida de la burgesia (1190-1295)". Tornar al text
Vocabulari Intestia. "Mal ús", o dret del senyor a quedar-se amb una part dels béns de la persona "pròpia" que moria sense fer testament. Tornar al text Eixòrquia. "Mal ús", o dret del senyor a quedar-se amb un terç dels béns de les persones "pròpies" que morien sense fills. Tornar al text Lleuda. La lleuda era un impost que gravava l'entrada de mercaderies en una ciutat o en un territori. La lleuda era una de les principals entrades que rebia el monarca en relació amb els diferents llocs del patrimoni reial. Generalment era arrendada, molt sovint a mercaders del lloc, cada any o cada dos anys.
Tornar al text Peatge. Dret que es pagava per passar per vies de trànsit, i que sovint s'utilitzacen per contribuir a l'economia de la seva construcció i el seu manteniment. Tornar al text Pontatge. El pontatge era un impost que gravava cada persona o animal que passava per un pont, destinat, en principi, a l'edificació o al manteniment d'aquesta construcció. Tornar al text Bibliografia