La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Els antecedents històrics de l'actual mercat se situen a l'edat mitjana, quan els mercats estaven regulats a través de privilegis i altres ordinacions. A partir del segle XVIII, es va establir un mercat setmanal a la plaça de les Cols, avui Rambla de la Llibertat, que era el primer precedent estable. Altres indrets de la ciutat acollien diversos mercats: el de bestiar a l'Areny o a tocar l'actual del Lleó; d'aviram davant l'antic Hospital de Santa Caterina, i tantes places que recorden amb el seu nom l'existència de mercats especialitzats; la de l'Oli, del Vi, de les Castanyes, etc. tots a l'aire lliure o propers a zones porxades.

Mercat a la plaça de les Cols, a la part baixa de l'actual Rambla de la Llibertat. 1870-1872
(Ampliar) - Mercat a la plaça de les Cols, a la part baixa de l'actual Rambla de la Llibertat, antecedent de l'actual Mercat del Lleó. 1870-1872. Gravat d'autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

A partir del segle XIX, amb la introducció de nous productes, modificació de dietes, millora de vies de comunicació i l'especialització de mercats, es varen modernitzar aquest tipus d'equipaments. A Girona els projectes per a la construcció d'un mercat s'anaren succeint des de final del segle XIX.
Una proposta de 1836 (1) projectava fer els mercats a l'antic convent de Sant Francesc, proposta que no va prosperar. El Pla d'Eixample de Campllonch de 1897 (2) va preveure construir un mercat al solar de l'antic baluard del Governador (on actualment hi ha la Cambra de Comerç), que tampoc tirà endavant; l'Ajuntament es va vendre el solar i la proposta no es va materialitzar.

Projecte del Mercat elaborat per l'arquitecte Maggioni l'any 1929
(Ampliar) - Projecte del Mercat elaborat per l'arquitecte Maggioni l'any 1929. El govern prohibí l'obra, que s'havia de realitzar a l'espai on posteriorment es construiria la plataforma de la plaça Catalunya. Fons Josep Jou i Parés, Ajuntament de Girona.

El 1892, l'arquitecte municipal Martí Sureda i Vila presentà un projecte de construir un mercat cobert, amb estructures de ferro i grans finestrals, amb carnisseries, peixateries, venda de verdura i ultramarins, a la plaça de la Independència, nascut d'una proposta de Rafael Masó i cinc regidors més. El projecte va topar amb els interessos dels petits comerciants i, pel seu alt cost econòmic, es va abandonar.
L'any 1929, l'Ajuntament va encarregar a l'arquitecte Joaquim Maggioni, que havia projectat la Biblioteca Municipal, el disseny d'un edifici modernista, de ciment, vidre, ferro i rajola, damunt del riu Onyar, a l'actual plaça de Catalunya. Amb protestes de caire polític i al carrer, es costruiren els fonaments de l'edifici. El Ministeri de Governació espanyol de l'època, però, va qualificar el pla de perillós, va denegar el permís per cobrir el riu, i les obres varen ser paralitzades. Això va iniciar un plet que no es va resoldre fins el 1934, amb l'abandonament definitiu del projecte. Curiosament, aquests fonaments es van utilitzar a mitjans del segle XX per a la construcció de l'actual plaça Catalunya.

Plànol de la façana del mercat municipal, elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929
(Ampliar) - Plànol de la façana del mercat municipal, elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929. Fons Josep Jou i Parés, Ajuntament de Girona.
Emplaçament del Mercat, segons el projecte elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929
(Ampliar) - Emplaçament del Mercat, segons el projecte elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929. Ajuntament de Girona.
Projecte de Mercat sobre la plataforma de l'Onyar, posteriorment plaça Catalunya elaborat per Maggioni el 1929. Vista des del pont de Pedra.
(Ampliar) - Projecte de Mercat sobre la plataforma de l'Onyar, posteriorment plaça Catalunya elaborat per Maggioni el 1929. Vista des del pont de Pedra. Fons Fotografia Unal, Ajuntament de Girona.

El 1939 Ricard Giralt i Casadesús, arquitecte municipal, plantejà la construcció del mercat al solar de l'antic convent de les Bernardes, entre els carrers Santa Clara, Hortes i Obra. Acabada la Guerra Civil, es va optar per construir-lo sobre l'antic baluard de Sant Francesc, a la plaça Calvet i Rubalcaba.
L'avantprojecte va ser redactat pel mateix Ricard Giralt, que va ser depurat per les autoritats franquistes. Així qui va endegar la construcció definitiva va ser el nou arquitecte municipal Juan Gordillo Nieto. L'edifici va ser aixecat per batallons de presos polítics. Les obres es varen iniciar el 1941 i el 3 de novembre de l'any 1944, les autoritats de l'època inauguraven els més de 1.700 metres quadrats, el mercat municipal d'abastaments de Girona. El bisbe Cartanyà va presidir la inauguració i a partir del dia 15 de novembre s'iniciava la venda al públic. Des del principi, la presència de la columna en memòria dels defensors de Girona durant la Guerra del Francès va fer que els gironins el bategessin com el Mercat del Lleó.

El Mercat del Lleó durant la seva construcció
(Ampliar) - El Mercat del Lleó durant la seva construcció. 1944. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.
El Mercat del Lleó poc després de la seva construcció, el 1945
(Ampliar) - El Mercat del Lleó poc després de la seva construcció, el 1945. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.
El Mercat del Lleó poc després de la seva construcció, el 1945
(Ampliar) - El Mercat del Lleó poc després de la seva construcció, el 1945. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.

El 1982 es van remodelar les parades interiors del mercat, però la reforma més important es va executar el 1993, quan els arquitectes Fuses i Viader van canviar la imatge més clàssica substituint la coberta, i renovant les cambres frigorífiques, les obertures i els subministraments. Una reforma valorada i premiada arquitectònicament que ha persistit fins avui.
El 1997 se'n va canviar el paviment intern i el 2002 s'hi va posar el nou sistema de climatització. El 2008 es va renovar el moll de càrrega i el 2009 es va estrenar l'Aula Gastronòmica.
Actualment té 56 paradistes que ofereixen els seus productes frescos. Les carnisseries són el sector predominant, amb onze locals, als quals cal afegir les cinc polleries. El peix és un dels elements estel·lars, també amb nou parades, el mateix nombre que de fruiteries, així com dues fleques, parades de menuts, plats cuinats, calçats, quiosc, vins, te, licors i fruita seca completen l'oferta del mercat.
El 2014 va celebrar el 70è aniversari amb un seguit d'activitats, que va culminar amb la gran festa del 4 d'octubre.

Interior del Mercat del Lleó el dia de la seva inauguració, el 3 de novembre de 1944
(Ampliar) - Interior del Mercat del Lleó el dia de la seva inauguració, el 3 de novembre de 1944. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.
El Mercat del Lleó poc després de la seva construcció, el 1945
(Ampliar) - El Mercat del Lleó poc després de la seva construcció, el 1945. Interior. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.
Façana del Mercat del Lleó. 1945-1950
(Ampliar) - Façana del Mercat del Lleó. 1945-1950. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.
Façana del Mercat del Lleó a la dècada dels 50
(Ampliar) - Façana del Mercat del Lleó a la dècada dels 50. Fons Josep Jou Parés, Ajuntament de Girona.
Vista aèria del mercat del Lleó en la que s'aprecien els lavabos. Gentilesa de Jordi Pericot i Dilmé
(Ampliar) - Vista aèria del mercat del Lleó, anterior a 1972, en la que s'aprecien els lavabos. Gentilesa de Jordi Pericot i Dilmé.


Notes

(1) - Un informe de 1836, arran de la supressió i desamortització dels convents, constatava que no "habiendo plazas bastante capaces en esta ciudad para los mercados, i debiéndose celebrar estos en días lluviosos en los pocos arcos que hay en aquellas [plazas]" i recomanava el reaprofitament del convent de Sant Francesc com a mercat: "Y en este casso quedaría siempre para el público el famoso aljibe de sus claustros tan capaz como magnífico".. Font: "Fonts documentals per a l'estudi de l'urbanisme a Girona del segle XVI al segle XX", Anna Gironella Delgà, 2014. [Tornar al text]

(2) - Aquest pla de creixement anava lligat a l'enderrocament de les muralles de la ciutat, que va ser autoritzat el 1895, però no es va fer efectiu fins al 1901. El projecte de Campllonch s'estructurava a partir de l'obertura de l'actual Gran Via de Jaume I nascuda de l'enderrocament de la muralla del Mercadal, via que serviria per connectar l'antic recinte urbà emmurallat i les noves zones urbanitzables. Font: "Fonts documentals per a l'estudi de l'urbanisme a Girona del segle XVI al segle XX", Anna Gironella Delgà, 2014. [Tornar al text]


[Més imatges] -----------Back-Index-Next

Plànol de la façana del mercat municipal,  vista des del pont d'Isabel II, elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929
(Ampliar) - Plànol de la façana del mercat municipal, vista des del pont d'Isabel II, elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929.
Secció transversal del Mercat, segons el projecte elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929
(Ampliar) - Secció transversal del Mercat, segons el projecte elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929. Ajuntament de Girona.
Secció longitudinal del Mercat, segons el projecte elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929
(Ampliar) - Secció longitudinal del Mercat, segons el projecte elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929. Ajuntament de Girona.

Obres de construcció del Mercat del Lleó

(Ampliar) - Obres de construcció del Mercat del Lleó, 1944. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Interior del Mercat. Al centre es veu un rellotge, i una parada amb el següent cartell: Tabla reguladora municipal. Venta de carne de tocino a 13 ptas Kg

(Ampliar) - Interior del Mercat. Al centre es veu un rellotge, i una parada amb el següent cartell: "Tabla reguladora municipal. Venta de carne de tocino a 13 ptas Kg". 1944-1950. Fons Josep Jou i Parés, Ajuntament de Girona.

Font a l'interior de l'edifici del Mercat Municipal. 1945

(Ampliar) - Font a l'interior de l'edifici del Mercat Municipal. 1945. Autor desconegut. Ajuntament de Girona.

El Mercat del Lleó, 1979-1982

(Ampliar) - El Mercat del Lleó, 1979-1982. Fotografia: Joan Comalat. Ajuntament de Girona.

El Mercat del Lleó, 1988

(Ampliar) - El Mercat del Lleó, 1988. Fotografia: Carles Sans Gutiérrez. Ajuntament de Girona.

Vista actual del Mercat del Lleó, amb el monument dels defensors de Girona 1808-1809 en primer terme

(Ampliar) - Vista actual del Mercat del Lleó, amb el monument dels defensors de Girona 1808-1809 en primer terme.

Vista actual de la façana posterior del Mercat del Lleó

(Ampliar) - Vista actual de la façana posterior del Mercat del Lleó.

Vista actual del Mercat del Lleó, amb el plàtan en primer terme

(Ampliar) - Vista actual del Mercat del Lleó, amb el plàtan en primer terme.

Vista actual de la façana posterior del Mercat del Lleó

(Ampliar) - Vista actual de la façana posterior del Mercat del Lleó.


  • 70 anys del Mercat del Lleó---Articles i reportatges de les activitats amb motiu del 70è aniversari del mercat.

  • Els urinaris del Mercat del Lleó---Article i reportatge de l'element desaparegut situat als peus del baluard de Sant Francesc.

  • El Mercat del Lleó---Web oficial del Mercat municipal de Girona.

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés