Els antecedents històrics de l'actual mercat se situen a l'edat mitjana, quan els mercats estaven regulats a través de privilegis i altres ordinacions. A partir del segle XVIII, es va establir un mercat setmanal a la plaça de les Cols, avui Rambla de la Llibertat, que era el primer precedent estable. Altres indrets de la ciutat acollien diversos mercats: el de bestiar a l'Areny o a tocar l'actual del Lleó; d'aviram davant l'antic Hospital de Santa Caterina, i tantes places que recorden amb el seu nom l'existència de mercats especialitzats; la de l'Oli, del Vi, de les Castanyes, etc. tots a l'aire lliure o propers a zones porxades. (Ampliar) - Mercat a la plaça de les Cols, a la part baixa de l'actual Rambla de la Llibertat, antecedent de l'actual Mercat del Lleó. 1870-1872. Gravat d'autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.
A partir del segle XIX, amb la introducció de nous productes, modificació de dietes, millora de vies de comunicació i l'especialització de mercats, es varen modernitzar aquest tipus d'equipaments. A Girona els projectes per a la construcció d'un mercat s'anaren succeint des de final del segle XIX. (Ampliar) - Projecte del Mercat elaborat per l'arquitecte Maggioni l'any 1929. El govern prohibí l'obra, que s'havia de realitzar a l'espai on posteriorment es construiria la plataforma de la plaça Catalunya. Fons Josep Jou i Parés, Ajuntament de Girona.
El 1892, l'arquitecte municipal Martí Sureda i Vila presentà un projecte de construir un mercat cobert, amb estructures de ferro i grans finestrals, amb carnisseries, peixateries, venda de verdura i ultramarins, a la plaça de la Independència, nascut d'una proposta de Rafael Masó i cinc regidors més. El projecte va topar amb els interessos dels petits comerciants i, pel seu alt cost econòmic, es va abandonar. (Ampliar) - Plànol de la façana del mercat municipal, elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929. Fons Josep Jou i Parés, Ajuntament de Girona.(Ampliar) - Emplaçament del Mercat, segons el projecte elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929. Ajuntament de Girona.(Ampliar) - Projecte de Mercat sobre la plataforma de l'Onyar, posteriorment plaça Catalunya elaborat per Maggioni el 1929. Vista des del pont de Pedra. Fons Fotografia Unal, Ajuntament de Girona.
El 1939 Ricard Giralt i Casadesús, arquitecte municipal, plantejà la construcció del mercat al solar de l'antic convent de les Bernardes, entre els carrers Santa Clara, Hortes i Obra. Acabada la Guerra Civil, es va optar per construir-lo sobre l'antic baluard de Sant Francesc, a la plaça Calvet i Rubalcaba. (Ampliar) - El Mercat del Lleó durant la seva construcció. 1944. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.(Ampliar) - El Mercat del Lleó poc després de la seva construcció, el 1945. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.(Ampliar) - El Mercat del Lleó poc després de la seva construcció, el 1945. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.
El 1982 es van remodelar les parades interiors del mercat, però la reforma més important es va executar el 1993, quan els arquitectes Fuses i Viader van canviar la imatge més clàssica substituint la coberta, i renovant les cambres frigorífiques, les obertures i els subministraments. Una reforma valorada i premiada arquitectònicament que ha persistit fins avui. (Ampliar) - Interior del Mercat del Lleó el dia de la seva inauguració, el 3 de novembre de 1944. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.(Ampliar) - El Mercat del Lleó poc després de la seva construcció, el 1945. Interior. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.(Ampliar) - Façana del Mercat del Lleó. 1945-1950. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona.(Ampliar) - Façana del Mercat del Lleó a la dècada dels 50. Fons Josep Jou Parés, Ajuntament de Girona.(Ampliar) - Vista aèria del mercat del Lleó, anterior a 1972, en la que s'aprecien els lavabos. Gentilesa de Jordi Pericot i Dilmé.Notes (1) - Un informe de 1836, arran de la supressió i desamortització dels convents, constatava que no "habiendo plazas bastante capaces en esta ciudad para los mercados, i debiéndose celebrar estos en días lluviosos en los pocos arcos que hay en aquellas [plazas]" i recomanava el reaprofitament del convent de Sant Francesc com a mercat: "Y en este casso quedaría siempre para el público el famoso aljibe de sus claustros tan capaz como magnífico".. Font: "Fonts documentals per a l'estudi de l'urbanisme a Girona del segle XVI al segle XX", Anna Gironella Delgà, 2014. (2) - Aquest pla de creixement anava lligat a l'enderrocament de les muralles de la ciutat, que va ser autoritzat el 1895, però no es va fer efectiu fins al 1901. El projecte de Campllonch s'estructurava a partir de l'obertura de l'actual Gran Via de Jaume I nascuda de l'enderrocament de la muralla del Mercadal, via que serviria per connectar l'antic recinte urbà emmurallat i les noves zones urbanitzables. Font: "Fonts documentals per a l'estudi de l'urbanisme a Girona del segle XVI al segle XX", Anna Gironella Delgà, 2014. [Tornar al text][Més imatges] ------------- |
(Ampliar) - Plànol de la façana del mercat municipal, vista des del pont d'Isabel II, elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929.(Ampliar) - Secció transversal del Mercat, segons el projecte elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929. Ajuntament de Girona.(Ampliar) - Secció longitudinal del Mercat, segons el projecte elaborat per l'arquitecte Maggioni. 1929. Ajuntament de Girona.
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |