El portal i baluard de Sant Cristòfol. Portal medieval, i possiblement anterior, va ser molt modificat arrel de les grans reformes de principi del segle XVIII que transformaren la fesomia d'aquest sector deixant­lo tal com és avui. El 1535 era un simple portal obert al mur nord de la muralla. Tot i que el portal ja disposava d'un cos de guàrdia des de 1690, no va ser convertit en baluard per a la defensa del sector del Galligants fins al 1725.
Amb aquesta finalitat es va construir una punta avançada a la muralla, visible des del passeig de la reina Joana, que retornava cap a l'interior aprofitant l'absis de l'antiga capella romànica que, convenientment sobrealçat i fortificat, feia les funcions de torre de vigilància.
Durant els setges napoleònics de la Guerra del Francès, el baluard de Sant Cristòfol (1), disposava de tres canons i un obús per a la seva defensa. Aquest baluard, conjuntament amb el de les Sarraïnes, varen tenir un gran protagonisme el 19 de setembre de 1809 en impedir un terrible assalt de l'exèrcit francès, l'anomenat Gran Dia de Girona (2). Las fortificació va ser derruïda en bona part en aquesta data.

(Ampliar) - Els artillers del fort de San Cristòfol obrint foc d'artilleria contra els napoleònics durant la Guerra del Francès. Gravat 1883. Autor desconegut. SGDAP - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Vista des de Torre Gironella. En primer terme, les restes de la Caserna d'Alemanys. En segon terme al centre, el portal i la capella de Sant Cristòfol. Al fons a l'esquerra, la Catedral de Girona, al centre, la torre Magdala als Jardins de la Francesa i a la dreta, el barri de Sant Pere de Galligants. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El passeig fins els Jardins de la Francesa. Sortint del conjunt defensiu de Sant Cristòfol i en direcció oest, el camí de ronda que corona un bon tram de la muralla carolíngia, ens porta fins als anomenats Jardins de la Francesa; la francesa que dóna nom a l'indret era Madame Matieu, que residía al carrer de les Hortes, on composava les seves obres literàries, i qui fins els anys 60 en va tenir la propietat que consistía en una torreta amb el seu jardí, l'anomenada Torre Magdala.
Amb aquest recorregut es pot gaudir d'unes esplèndides vistes de la Vall de Sant Daniel, el castell de Montjuïc i Sant Pere de Galligants per la banda nord, i dels absis i campanars de la Catedral i Sant Feliu per la oest.
En aquest espai finalitza el recorregut per camins de ronda i paral·lelament a ras de sòl, per resseguir, al tram següent, exclusivament des de l'exterior les muralles els trams visibles des del Passeig Arqueològic fins al Galligants.

(Ampliar) - El baluard de Sant Cristòfol des del Passeig Arqueològic

(Ampliar) - El portal i capella de Sant Cristòfol. Al fons, la torre Magdala dels jardins de la Francesa. 1910-1920. Valentí Fargnoli. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Processó dins els actes organitzats en honor a la Nostra Senyora de Fàtima passant pel Portal de Sant Cristòfol. 11 de juny 1951. Antoni Varés Martinell. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - El baluard de Sant Cristòfol des de les muralles de l'antiga Caserna dels Alemanys.

(Ampliar) - Tram de la muralla de Sant Cristòfol a l'altura dels jardins de la Francesa. 1877. Joan Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.

---

Notes

(1) - Com a curiositat, fer constar que el portal de Sant Cristòfol apareix als atlas francesos del segle XVIII com Porte de St Christoval, Porte de S. Cristoval, Porte St Pierre, Porte S. Christophle, Porte Xptobal, Porte St Christofle, Porte st Exptoual, Porte Chap. S. Xptoval, Porte Christophle, Porte St Christophle i Porte de St Christophe. ("Toponímia del Pla de Girona en els atlas francesos del segle XVIII", Modest Prats i Narcís Iglésias). - Tornar al text

(2) - El 8 de maig de 1809, organitzades les guàrdies de les milícies civils de l'allistament general, s'assignen al portal de Sant Cristòfol 18 sastres. ("La cvroada gironina. La fi de les milícies urbanes i el mite de la igualtat". Francesc Xavier Morales Garcia UAB). - Tornar al text

---

Bibliografia

● "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN-84-8415-751-2.
● "La muralla de Girona". Jaume Prat i Pons, Jordi Pericot i Dilmé. Ajuntament de Girona, 2008.
● "Las obras de las murallas de Gerona 1362-1685. Notas documentales para su historia". José M. Madurell i Marimon. Revista de Gerona, 1889.
● "Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona, 1995.
● "La muralla de Girona. Fotografies, 1877-2002". Col·lecció Fotografia a Girona, 1. Ajuntament de Girona, 2002.
● "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. Ajuntament de Girona, 2003.

---