La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

De les quatre grans llibreries que hi havia a Girona, la Roca, la Franquet, la Pla Dalmau i la Geli, aquesta és l'única que encara es manté en la seva ubicació original i amb la seva activitat comercial.
L'any 1878, Francesc Geli Geli, veí de Llampaies, es va establir a Girona per muntar una fleca al número 18 del carrer de la Cort Reial (1). Un any més tard, es va casar amb Àngela Costa, fillola del matrimoni propietari de Ca l'Oms, un petit comerç dedicat a la venda de fils, llibres, papers i cordons, i va convertir Ca l'Oms, situada al número 19 del mateix carrer, en llibreria, i posteriorment va obrir una altra entrada per l'Argenteria. La llibreria Geli va estar regentada per aquesta família fins que el 1988, que va ser traspassada a la família Rodeja-Gibert. Amb els anys, la llibreria ha esdevingut una de les botigues més entranyables de la ciutat.

Façana de la llibreria Geli a l'Argenteria. 1910
(Ampliar) - Façana de la llibreria Geli a l'Argenteria. 1910. Col·lecció Ajuntament de Girona.

"Libreria Geli. Viticultura Americana. Guía del viticultor para el buen cultivo de las viñas y la buena elaboración de sus vinos. Puntos de venta en Gerona: Casa del autor, Rambla de la Libertad, 26, Relojería. — Librerías de P. Torres, Plaza de la Constitución y de F. Geli, Cort-Real", deia un anunci, publicat a la Nueva Lucha el 28 de juny del 1889, que informava de les existències de la Llibreria Sant Joseph, un establiment catòlic que el 1910 ja havia traslladat la seu al número 19 del mateix carrer, on va obrir un espai singular farcit de volums, creus, rosaris, devocionaris i estampes, una aposta que va fer créixer una botiga que es va allargar fins al carrer de l'Argenteria.

Anunci publicat el 28 de juny de 1889 a Nueva Lucha, on apareix la Llibreria Geli
Anunci publicat el 28 de juny de 1889 a "Nueva Lucha", on apareix la Llibreria Geli. Hemeroteca Ajuntament de Girona.

Els diaris de l'època ens informaven que a la Llibreria Geli venien des del "Gran Diccionario Enciclopédico" de Montaner, compost de 26 toms enquadernats en negre, a la "Història d'Espanya" de Víctor Shebart, 13 toms (Diario de Gerona de Avisos y Notícias 30 de novembre 1910), o el "Diccionari Ortogràfic", editat per l'Institut d'Estudis Catalans, (Diario de Gerona de Avisos y Notícias, 22 de desembre 1917).

Anunci publicat el 22 de desembre de 1917 a Diario de Gerona de Avisos y Notícias
Anunci publicat el 22 de desembre de 1917 a Diario de Gerona de Avisos y Notícias, i la capçalera del diari. Hemeroteca Ajuntament de Girona.

Tot i que la llibreria havia nascut amb una etiqueta confessional i catòlica, els propietaris sempre es van mostrar oberts a vendre tant els volums recomanats per l'església com altres de caire més progressista, una ambivalència que no acabava de complaure a l'ortodòxia i que feia que tot i ser un punt de trobada on els capellans més oberts hi anaven a fer tertúlia, no hi entressin els representants dels sectors més conservadors de la ciutat.

Interior de la llibreria Geli el 1910
(Ampliar) - Interior de la llibreria Geli el 1910. Col. Ajuntament de Girona.

El fill del fundador, Francesc Geli Costa, va morir prematurament i va deixar un fill de dos anys, Francesc Geli Fraser, la qual cosa va fer que fins a la seva majoria d'edat el negoci estigués administrat per un conseller de la família. El 1924, els comunicats de premsa arriben signats per "Sucesores de Francisco Geli". L'any 1926 l'aparador mostrava "un magnífico paño humeral bordado al oro, obsequio que a la Adoración Nocturna de esta ciudad hace su activo y celoso presidente don Bartolomé Buxeda", i el 1931 es venien llibres de "La Cuestión Catalana y el Estatuto (de Cataluña)" escrit per Emili Saguer i Olivet, expresident de la Diputació de Girona i jurista que a l'any 1935 va renegar del catalanisme.

Façana de la llibreria Geli a la Cort Reial. 1900-1920
(Ampliar) - Façana de la llibreria Geli a la Cort Reial. 1900-1920. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Can Geli era una llibreria religiosa i progressista, però el segon tret no la va salvar de la ira d'uns revolucionaris que van entendre que pesava més la seva vinculació amb l'església que l'aposta per la modernitat. Després dels dies ateus, a la llibreria es va tornar a entronitzar la imatge de Sant Josep, protector de l'Església i la família, i va exercir tant de botiga com de centre d'agitació ciutadana des del qual tant es repartien invitacions per a l'acte cultural hispano-japonès organitzat per la Jefatura Provincial de Propaganda, que va omplir l'antic teatre Albéniz amb una campanya recomanada per "las altas Jerarquías del Estado y del Movimiento" (24 de novembre 1939), com es recaptaven diners per salvar un convent de la Bisbal o es donava suport a l'organització de pelegrinatges a Montserrat, a Lorda o a Vic per visitar la tomba d'Antoni Maria Claret.

Façana de la llibreria Geli a la Cort Reial. 1905-1911
(Ampliar) - Façana de la llibreria Geli a la Cort Reial. 1905-1911. Col·lecció Ajuntament de Girona.
Interior de la llibreria Geli el 1910
(Ampliar) - Interior de la llibreria Geli el 1910. Col. Ajuntament de Girona.

Can Geli va sobreviure a la guerra, però li va costar refer-se de l'aiguat de Sant Lluc del 1940, quan el nivell del riu va pujar set metres, es va menjar la Rambla i va sembrar la desolació entre botigues i cafès.
El 15 de setembre del 1945 i gràcies a la coneixença que tenia amb Joaquim Moret, hi va entrar a treballar Pere Rodeja i Ponsatí, un noi de tretze anys, un aprenent que sota la tutela de Francesc Geli, que va viure una vida llarga i plenament dedicada a la botiga, i va transformar el passadís que uneix l'Argenteria i la Cort Reial en un espai on els capellans van deixar pas a uns joves antifranquistes que, a part de la literatura oficial, trobaven autors com Marx o Clarín.

Façana de la llibreria Geli a l'Argenteria
(Ampliar) - Façana de la llibreria Geli a l'Argenteria.
Interior de la Llibreria Geli durant les inundacions de 1962
(Ampliar) - Interior de la Llibreria Geli durant les inundacions de 1962. Imatge: CRDI - Ajuntament de Girona.

Després que el 1988 l'aprenent es convertís en amo i la família Rodeja-Gibert n'obtingués la propietat, la llibreria va continuar essent una referència, que ha sabut superar les crisis i les desamortitzacions i que continua essent una botiga particular amb un fons històric de més de 200.000 llibres, que li permet mantenir el mite que "el que no es troba a can Geli no es troba enlloc".

(Text basat en l'article "La llibreria Geli", de Pau Lanao, publicat al diari "El Punt" el 27 d'octubre 2010 i "Más de cien años al servicio de Gerona", publicat al diari Los Sitios el 6 de novembre 1984)


Notes

(1) - Segons un certificat signat per l'alcalde del poble de Saus, el senyor Francesc Geli i Geli, natural i veí de Llampaies "levanta el domicilio para empadronarse en la ciudad de Gerona, calle Cort Reial, número 18". Esmentat a l'article "Más de cien años al servicio de Gerona", publicat al diari Los Sitios el 6 de novembre 1984. [Tornar al text]


Pere Rodeja i Ponsatí, l'any 1952
(Ampliar) - Pere Rodeja i Ponsatí, l'any 1952. Fotografia gentilesa de la família Rodeja-Gibert.
Pere Rodeja i Ponsatí a la llibreria, el 1988
(Ampliar) - Pere Rodeja i Ponsatí a la llibreria, el 1988. Fons El Punt. Col·lecció Ajuntament de Girona.
Pere Rodeja i Ponsatí a la llibreria, el 1993
(Ampliar) - Pere Rodeja i Ponsatí a la llibreria, el 1993. Foto de Martí Artalejo. Col·lecció Ajuntament de Girona.
La llibreria Geli actual
(Ampliar) - La llibreria Geli actual.
La llibreria Geli actual
(Ampliar) - La llibreria Geli actual.
La llibreria Geli actual
(Ampliar) - La llibreria Geli actual.
La llibreria Geli actual
(Ampliar) - La llibreria Geli actual.
La llibreria Geli actual
(Ampliar) - La llibreria Geli actual.
Anunci de la llibreria Geli publicat a Diario de Gerona del 17 de gener de 1894
(Ampliar) - Anunci de la llibreria Geli publicat a Diario de Gerona del 17 de gener de 1894. CRDI - Ajuntament de Girona.

  • Pere Rodeja i Ponsatí
    Article biogràfic i resenyes publicades amb motiu de la seva mort el 2009.

  • La llibreria Geli
    Reportatge fotogràfic. Presentacions de llibres i aparadors temàtics.

  • III Memorial Pere Rodeja
    Article i reportatge fotogràfic de la 3a. edició de l'esdeveniment, celebrat el 30 de juny 2014.

  • Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés