Llimoner (Citrus limon)Malgrat aquest desconeixement, hi ha qui opina que el mític arbre de les pomes d'or, que era la joia del mitològic Jardí de les Hespèrides, custodiat per Ladon, un drac-serp, seria un taronjer o un llimoner. Euristeu, rei de Micenes, va encarregar dotze treballs a Heracles, entre els quals, en onzena posició, hi havia robar les pomes d'or. El seu fruit, la llimona, té molts usos, tant medicinals i farmacològics com alimentaris. És utilitzada per prevenir l'acció de virus i bacteris, a l'augmentar les defenses de l'organisme amb l'activació del glòbuls blancs, a causa del seu elevat contingut en vitamina C; aquesta propietat era molt coneguda pels navegats, qui en portaven a bord de les seves embarcacions per combatre l'escorbut. També ajuda a combatre infeccions respiratòries com el refredats i la grip. Útil per l'aparell digestiu, fa una funció reguladora i estimula les secrecions gàstriques i, a més, calma l'acidesa estomacal, la gastritis, i també és eficaç per evitar o frenar el vòmit i expulsar els paràsits intestinals. S’utilitza per tractar infeccions urinàries, gota, dolors reumàtics, colesterol, artritis, gràcies a les seves virtuts diürètiques i depuratives. En l'aparell circulatori, no només tonifica els vasos sanguinis, sinó que també prevé l'angina de pit, ajuda a la circulació sanguínia, rebaixa la hipertensió, combat l'arteriosclerosi i estimula la formació de glòbuls vermells, essent molt adequat pel tractament de l'anèmia. En l'ús extern s’aplica per curar irritacions, úlceres, picadures d'insectes, herpes labials, acné, epistasi i en forma de gargarismes per les angines i la faringitis. Pel que fa a l'alimentació, la llimona, s’utilitza principalment en l'elaboració de sucs, de begudes refrescants i de licors. També, per pastisseria en general, com en l'elaboració dels típics bunyols, i per aromatitzar diversos plats. En perfumeria, s’utilitza la pell de la llimona, generalment ratllada, i l'essència obtinguda de les flors. |