Magraner (Punica granatum)

L'arbre de la magrana es troba present a la ciutat a diversos jardins i parcs, com al Jardí de l'Àngel. El nom del gènere punica vegetal establert per Linné deriva de la denominació llatina, malum punicum, atès que aquest fruit procedeix de la part d’Àfrica antigament anomenada Punica, compresa per Cartago.

És un dels conreus fruiters més antics. El fruit madur, sec, típic de la tardor, està envoltat d'una clova coriàcia de tonalitats groguenques a vermell pujat, semblant a les flors, dins el qual es troben les llavors carnoses, traslluïdes o vermelles i rosades.

El seu aspecte ha fet esdevenir aquest fruit en punt d'atenció de moltes cultures. Així, els jueus creuen que és un símbol de veritat, ja que afirmen que té 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah. Per això apareix en decoracions religioses cristianes, que van heretar aquesta connotació, i es menja a nombroses celebracions gregues. A la mitologia grega, Persèfone menja una magrana i això li impedeix escapar de l'Hades per sempre. També és un dels símbols de la deesa Hera. Simbolitza el poder, ja que oberta té forma de corona. Per això els egipcis eren enterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis.






Back