La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Infància i joventut. Josep Maria Varés i de Batlle, més conegut com a Max Varés, fill del cineasta Antoni Varés i de Lluïsa de Batlle, va néixer a Girona l'1 d'abril del 1947. Del 1953 a 1963 cursa els estudis primaris al Foment de Cultura, la secundària a l’Institut de Girona, i la Formació Professional al Taller Escola de Sant Narcís.
Entre els anys 1957i 1965 es dedicà a la pràctica esportiva del futbol infantil en l’equip del Foment de Cultura F.C. i en l’edat juvenil en els equips Gerió–La Salle, el C.F. Girona i altres. El 1963 entrà a formar part de la Cofradia Jesús Crucificat de Manaia, i l'any següent formà part de la Cavalcada de Reis.

Fotografia escolar. 21/05/1953

(Ampliar) - Fotografia escolar. 21/05/1953.

Inicis musicals i artístics. El 1965 s’inicia en la música amb la formació 'Duo Grisems' tocant la guitarra; pocs mesos després, el 18 d'abril, entra a formar part del grup 'The Blue Star', grup amb el que el 16 de maig participa en el concurs musical d’Arenys de Mar, on varen guanyar el quart premi. El 21 de novembre forma part del grup 'Kyrin'. El 10 de maig de l'any següent comença a tocar amb l'orquestra 'Beguin'.
El mateix any presenta a l’exposició d’Art Sacra a la Casa de la Cultura de Girona una 'Creu de Ferro'. Després de la mort del seu pare Antoni Varés el 2 de març de 1966, i per qüestions personals, adopta el pseudònim de Max.

Foto promocional de 'Los 5 Diablos' a Ripoll. 1967

(Ampliar) - Foto promocional de 'Los 5 Diablos' a Ripoll. 1967.

Los 5 Diablos. El 3 de novembre de 1966 deixa l’orqestra 'Beguin' per entrar a formar part del grup 'Los 5 Diablos', el grup més important de l'escena musical gironina durant l'anomenada dècada prodigiosa, del que va formar part fins el seu últim concert, el 6 de gener del 1970 al 'Roseto' de Palamós (1). El 12 d'abril de l'any següent gravaven el seu primer disc, als estudis Victòria de Barcelona.
El grup estava format per Teo Arias (veu), Llorenç Frigolé (guitarra solista i teclats), Pepe López (guitarra rítmica i teclats), Agustí Cabarrocas (bateria) i Max Varés (baix). Aquesta va ser la seva formació més coneguda i estable, tot i que altres vuit músics varen passar en algun moment pel grup: Jordi Santaló, que va ser el primer baixista; els bateries Lluís Font, Miquel Gil, Josep Sánchez i Santiago Simó, que van substituir Cabarrocas quan se'n va anar a la mili i ja no es va reincorporar a la banda, i ja en la recta final del grup, durant l'any 1969, tres músics barcelonins que van anar suplint els cridats a files: Francisco Sáez, Joan Escudero i un baixista anomenat Francisco. Pere Rodríguez Matas era el mànager i publicista del grup, i completaven l'equip Santi Garcia, com a fotògraf i tècnic de so i llum, i Antonio Riosegura, en qualitat de director musical.

Actuació amb 'Los 5 Diablos' a L'Escala. 1968

(Ampliar) - Actuació amb 'Los 5 Diablos' a L'Escala. 1968.

El 10 d'agost de 1967 TVE grava un reportatge de 'Los 5 Diablos' que emet pel segon canal; el 5 de juliol, la mateixa cadena de televisió grava una actuació del grup al Teatre Albéniz de Girona. El 5 de novembre de 1967 participen en el concurs de música Moderna organitzat per l’Ajuntament de Girona al Pavelló de la Devesa i guanyen el primer premi.
L'activitat escultòrica de Max, però, segueix, i el 28 de juliol de 1967 presenta una escultura a la XII Exposició de la Diputació de Girona. Un any més tards, el 15 de juny de 1968 participa amb una escultura a la I Exposició d'ANSIBA a Girona.
La gravació del segon disc del grup musical, també als estudis Victòria de Barcelona, va ser el 25 de juliol de 1968. El 10 de gener de l'any següent actuen a la discoteca J.J. de Madrid, concert del que TVE grava i n'emet un reportatge. El 20 de maig de 1969 deixa el grup per fer el servei militar a Saragossa; l'1 de juny de 1970 l'acaba a Jaca, amb la graduació de 'Ducado de Banda'.

Max Varés durant el servei militar a Jaca. 1969

(Ampliar) - Max Varés durant el servei militar a Jaca. 1969.

L'estada a França. L'octubre de 1970 s’instal·la a Barcelona on compagina la serralleria i la música, i el 31 de gener de 1972 marxa a Nuits St. Georges, França, amb la seva companya Mai i la seva filla Imma; el mateix any neix la seva segona filla Albina, i l'any següentm la seva tercera filla, Jesahel. A Barcelona segueix compaginant la serralleria i la música.
El 30 d'octubre de 1973 abandona Nuits St. Georges i s’instal·la a Narbonne, on reinicia els seus treballs artístics en el disseny i el reciclatge, el que compagina amb la serralleria. L'any següent presenta una mostra de treballs en ferro dins una exposició col·lectiva a Maison des Jeunes de Narbonne. A finals de 1974 es trasllada de Narbonne a Istre (Provença), i segueix compaginant la feina amb la música, activitat que abandona el 1977. El darrer grup amb el que toca és 'Stock', un grup de hard rock. A Istre entra com a professor artístic en coure i aram en el 'Centre Educatif et Culturel Les Heures Claires' pel curs 1976-1977.

Actuació a França. 1977

(Ampliar) - Actuació a França. 1977.

L'Enderroc. Després de set anys visquen a França, el 15 de març de 1978 torna a Girona amb la seva família, i reprèn l’activitat del cafè 'L'Enderroc', al Barri Vell de Girona a tocar del portal de Sant Cristòfol, aconseguint un punt de trobada i de reunió important en el temps de la transició.
El 1982 juntament amb membres de la junta de la Cofradia de Jesus Crucificat - Manaies de Girona, forma una banda musical anomenada 'Mameluks' a la Cavalcada de Reis, de la qual ell n’és el director. El 1983 neix a Girona la seva cuarta filla, Míriam.
El 15 de setembre de 1983 pateix un atracament, realitzat per un encaputxat; en la baralla posterior, rep dos trets d’escopeta de canons retallats, que li malmena tota la zona metacarpiana de la mà, quedant-li una atrofia permanent.
El 15 de desembre de 1984, amb una gran festa, clausura el cafè 'L'Enderroc', que havia esdenvingut una institució i per on, per espai de sis anys, havia desfilat tota una generació de gironins, a més de famosos com Georges Mostaki o la cantant xilena Marta Contreras Cáceres, entre d'altres.

Festa d'aniversari al pati del bar l'Enderroc de Girona. 1980-1981

(Ampliar) - Festa d'aniversari al pati del bar l'Enderroc de Girona. 1980-1981. Jordi S. carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

El mestratge i la creació. L'estada a Can Max. El 23 de desembre de 1984 s’instal·la a la muntanya dels Àngels amb la seva família i obren les portes del Restaurant 'Can Max'. Paral·lelament, el novembre de 1986 comença a treballar com a mestre al projecte de Tallers Formatius del 'Programa de Prevenció i Tractament de la Desescolarització' de l’Ajuntament de Girona, en l’especialitat del Reciclatge Artístic en Ferro.
Els anys 1990 i 1991 realitza murals de ferro, un de 2.50 x 1.50 m al Departament de Joventut de Creu Roja de Girona, i un altre de 1.50 x 1.00 m al Centre Social de Taialà. Instal·la al barri de Fontajau la seva primera obra-disseny 'Joc de Cubs', De 5.50 x 1.75 m.
El 23 de juliol de 1991 instal·la la que per molts és la seva obra mestre, el 'Crist de l’Acollida' de 5.00 x 1.00 m, amb un pes de 600 kg, al santuari dels Àngels, encàrrec que havia rebut de mossèn Joan Juanola. Va ser beneïda, en mig d'una festa, el 14 de setembre 2014, pel bisbe de Girona Francesc Pardo.
El 1993 presenta a Girona el disseny de la 'Creu dels Manaies', en fusta i ferro de 1.00 x 0.80 m. El mateix any confecciona dues piràmides en ferro i vidre, una de 3.50 m i l’altre de 4.50 m per al taller d’automòbils Alcalá, al barri de Germans Sàbat, que anomena 'Les Piràmides de l’Alcalá'.

Col·locació a la capella del Camp Nou del Barça FC d'una obra seva. 1993

(Ampliar) - Col·locació a la capella del Camp Nou del Barça FC d'una obra seva. 1993.

El 1993 rep l'encàrrec i instal·la a la capella del Camp Nou del Barça FC una creu en ferro i acer inoxidable, la 'Creu de les Quatre Barres', de 2.00 x 1.10 m, i l'any següent exposa obres a Albí, França, i a Tortosa, i el 1995, a Amposta. El 10 d'abril de 1995 instal·la a la vila de Colera l'obra 'Plenis Velis', de 5 m d'alçada.
L'octubre de 1995, després de 9 anys, presenta a l’Ajuntament de Girona la dimisió com a mestre de Taller del Programa de Prevenció i Tractament de la Desescolarització, i munta un taller de serrallaria amb un soci a Palol d’Onyar. De l'any següent són les obres 'Nativitat' i 'Pere Manaia', de 1.40 m d'alçada.
El 1996 participa a la Segona Fira de Forjadors i Artistes del Ferro a l’antic Hospital de Sant Julià, a Besalú (Garrotxa), amb dues obres, 'Babel' i 'Taràntula', exhibeix murals de ferro a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), maquetes i escultures a Riudarenes (Selva), i exposa l'escultura 'Domini Bernardus Miletensis'. El juny de 1996 obté el canvi oficial de nom de Josep Maria per Max.
El 1997 participa a la III Fira de Forjadors i Artistes del Ferro a Besalú. El 13 de novembre d'aquest any clausura el restaurant Can Max, a la muntanya dels Àngels, i se'n va a viure amb la seva família al veí poble de Quart (Gironès).

Exposició a La Caixa de Tarragona d’Amposta. 1995

(Ampliar) - Exposició a La Caixa de Tarragona d’Amposta. 1995.

L'estada a Quart. Del 1998 i fins al 2011 participa a les Fires de Forjadors i Artistes del Ferro i altres mostres, exposicions i trobades de Besalú (Garrotxa), Perpinyà (Rosselló), Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà), Quart (Gironès), El Soler (Vallespir), Dosrius (Maresme), Costoja (Vallespir), Amer (La Selva), Banyoles (Pla de l'Estany). Al Pavelló de les Arts d'Arles (Vallespir) exposa 'Creu Romànica', una obra amb un Crist dimensionat.
El 31 d'octubre de 1998 té lloc el 'Revival Musical dels anys 60', al Pavelló esportiu de Fontajau, en el que col·laboren diversos conjunts i cantants, entre d'altres 'Los 5 Diablos' amb la seva formació original. El 5 de maig de 2012 es ret homentage al conjunt 'Los 5 Diablos' a l’hotel S’Agaró (Castell-Platja d'Aro).

Carnet de Mestre Artesà - Escultor, atorgat per la Generalitat de Catalunya

(Ampliar) - Carnet de Mestre Artesà - Escultor, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

El 3 d'abril de 2000 la Comissió d’Artesans de Catalunya li atorga el Carnet d'Artesà i el 19 de setembre de 2007, al Palau de Pedralbes de Barcelona, el Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet i Biosca, li lliura el Diploma i la Insignia de Mestra Artesà (Escultor). El 2001 realitza l'escultura 'Decadència Alfabètica', concebuda com a obra itinerant. El maig de 2006 instal·la un mural de ferro titolat 'Temps era temps' a Auto Taller Alcalá a Taialà.

Max Varés a Quart. 2007

(Ampliar) - Max Varés a Quart. 2007.

El 10 de gener de 2004, desprŕs de 40 anys de participar a la Cavalcada de Reis de Girona, plega definitivament, deixant el carrec de Mestre de Banda i President de la Banda dels mameluks, a Núria Casellas. El 3 d'abril de 2007, per puntuació dins la Confraria de Jesús Crucificat - Manaies de Girona, és nomenat Decurió de Banda de la Secció de Percussió. El 4 d'abril del mateix any, en un acte de germanor de la Banda dels Manaies, el nomenen Pendonista dels Manaies. Li va lliurar el penó Pere Cornellà. Aquell any, el Pendonista de la processó del Sant Enterrament va ser Josep Maria Mont i Jordà. El 13 d'octubre del 2011 entra com a Soci Fundador a l'Assosiació Manaies de Sant Daniel.
El 8 de desembre de 2007 inagura l’escultura 'Vida' en homenatge als donants de Sang del Municipi de Quart en aquest municipi del Gironès. L'11 de setembre de 2009, instal·la a Besalú l'escultura 'La Diada'.

Max Varés al seu taller de Girona. 2009

(Ampliar) - Max Varés al seu taller de Girona. 2009.

El 2009 és convidat per l'Union Professionnelle Artisanale' de Perpinyà participa al VI 'Symposium Internationale d’Arts des Métaux Les Fevres 2009' a Eu-Seine Maritime, Normandia (França). Els anys 2011 i 2012, exposició individual 'Escultòrica 1991-2011' a Quart i a Germans Sàbat.
El 31 de març de 2012, conjuntament amb Jordi Pericot i Dilmé inaguren al Museu d’Història de Girona un taller del retallable 'El Manaia i La Vesta'.
Va morir el 19 d'abril de 2015 a Quart.

(Les fotografies sense atribució d'autoria formen part de la col·lecció personal de Max Varés).

Inauguració de l'exposició 'Escultòrica 1991-2011' a Germans Sàbat . Acompanya Max Varés el aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont

(Ampliar) - Inauguració de l'exposició 'Escultòrica 1991-2011' a Germans Sàbat . Acompanya Max Varés el aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont. 9 de febrer de 2012.

Inauguració de l'exposició 'Escultòrica 1991-2011' a Germans Sàbat . Acompanya Max Varés el aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont i el regidor Joan Alcalá

(Ampliar) - Inauguració de l'exposició 'Escultòrica 1991-2011' a Germans Sàbat . Acompanya Max Varés el aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont i el regidor Joan Alcalá. 9 de febrer de 2012.

Max Varés a Girona. 19 de setembre 2012

(Ampliar) - Max Varés a Girona. 19 de setembre 2012. Pedres de Girona.

Max Varés al despatx de casa seva. 8/07/2013

(Ampliar) - Max Varés al despatx de casa seva. 8/07/2013. Pedres de Girona.


Notes

(1) - "La prehistòria de 'Los 5 Diablos' comença amb un duet, 'Los Diablos Negros', format el 1963 per Teo Arias i Llorenç Frigolé. “Teníem un contracte per actuar al Mercantil de Banyoles, però dos érem pocs, així que van demanar reforços a uns amics que tenien un altre grup, 'Los Nixis': eren l'Agustí, en Pepe i en Jordi Santaló. I així van néixer 'Los Diablos'.” L'any 1966, ja amb Varés, es van convertir en 'Los 5 Diablos', per no coincidir amb altres 'Diablos' ja registrats. Van començar assajant al soterrani de la parròquia de Sant Josep de Girona, gràcies a mossèn Francesc Puig –“mentre els tinc aquí, no estan fent mal en un altre lloc”, deia el bon home–, amb el micròfon que s'utilitzava per fer missa, abans de passar a assajar al local de la família Varés on Max va muntar després el bar 'L'Enderroc'. Tot i que 'Los 5 Diablos' va arribar a ser el grup gironí tècnicament més preparat, com gairebé tots els grups de l'època –inclosos The Beatles– tenia autèntics problemes per sonar bé en directe amb els mitjans d'aquell moment i no era estrany que els músics no arribessin a escoltar-se mútuament a l'escenari. Sempre elegants i molt dinàmics en directe, 'Los 5 Diablos' eren uns habituals de les emissores gironines i els concerts benèfics, i van arribar a sortir a la UHF de Televisió Espanyola. Reconeixen que eren apolítics, però van tenir el seu moment de resistència quan van tocar en un club madrileny una sardana amb guitarres “en record de la nostra petita pàtria”. “Després d'un silenci sepulcral, el públic va començar a xiular i a cridar, i va haver de venir la Guàrdia Civil a desallotjar la sala”." Extret de l'article "Los 5 Diablos: els Beatles gironins", de Xavier Castillón, publicat al diari 'El Punt' el 19 de juliol de 2015. (Tornar al text)



  • El Manaia i la Vesta. - Article i reportatge fotogràfic del taller, amb Jordi Pericot, al Museu d'Història de Girona, el 2012.
  • 75è aniversari dels Manaies. - Article i reportatge fotogràfic de desfilada especial amb motiu del 75 aiversari, el 2014.
  • Vexillatio Gerundensis. - Article i reportatge fotogràfic de la trobada de manaies per celebrar el 75è aniversari dels Manaies de Girona, el 2014.
  • Benedicció de la Creu dels Àngels. - Article i reportatge fotogràfic de l'acte de benedicció de l'obra de Max Varés al Santuari dels Àngels, el 2014.


  • Josep Maria Varés i el seu oncle, Alfons de Batlle, el dia del seu bateig. 1947

    (Ampliar) - Josep Maria Varés i el seu oncle, Alfons de Batlle, el dia del seu bateig. 1947.

    Josep Maria Varés el dia de la seva primera comunió. 23/05/1954

    (Ampliar) - Josep Maria Varés el dia de la seva primera comunió. 23/05/1954. Fotografia Barber.

    Josep Maria Varés, jugador del Girona F.C. 26/06/1964

    (Ampliar) - Josep Maria Varés, jugador del Girona F.C. 26/06/1964.

    Josep Maria Varés, manaia. 1964

    (Ampliar) - Josep Maria Varés, manaia. 1964.

    Coberta d'un disc de 'Los 5 Diablos'. 1967

    (Ampliar) - Coberta d'un disc de 'Los 5 Diablos'. 1967.

    Actuació a Girona amb 'Los 5 Diablos', octubre 1968

    (Ampliar) - Actuació a Girona amb 'Los 5 Diablos', octubre 1968.

    Coberta d'un disc de 'Los 5 Diablos'. 1967

    (Ampliar) - Coberta d'un disc de 'Los 5 Diablos'. 1967.

    El servei militar a Jaca. 1970

    (Ampliar) - El servei militar a Jaca. 1970.

    Actuació a França. 1977

    (Ampliar) - Actuació a França. 1977.

    Max Varés, de mameluk, a la cavalcada de Reis. 1979

    (Ampliar) - Max Varés, de mameluk, a la cavalcada de Reis. 1979.

    Festa d'aniversari al pati del bar l'Enderroc de Girona. 1980-1981

    (Ampliar) - Festa d'aniversari al pati del bar l'Enderroc de Girona. 1980-1981. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Max Varés, manaia de banda. 1983

    (Ampliar) - Max Varés, manaia de banda. 1983.

    Max Varés, al seu taller de Girona. 1993

    (Ampliar) - Max Varés, al seu taller de Girona. 1993.

    Josep Maria Varés, amb una obra seva, a Girona. 1994

    (Ampliar) - Max Varés, amb una obra seva, a Girona. 1994.

    Max Varés, al seu taller de Girona. 1995

    (Ampliar) - Max Varés, al seu taller de Girona. 1995.

    Max Varés, de mameluk, a la cavalcada de Reis. 1997

    (Ampliar) - Max Varés, de mameluk, a la cavalcada de Reis. 1997.

    Max Varés durant l'assaig dels manaies a la plaça dels Apòstols. 31/03/2012

    (Ampliar) - Max Varés durant l'assaig dels manaies a la plaça dels Apòstols. 31/03/2012.

    Max Varés i Jordi Pericot al 'Castrum' de Sant Lluc. 06/04/2012

    (Ampliar) - Max Varés i Jordi Pericot al 'Castrum' de Sant Lluc. 06/04/2012.


    [Obres de Max Varés]--- Back - Index - Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés