La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Nascut el 2 de desembre de 1887 a la població de Vilaür, a l'Alt Empordà, va ser un destacat pedagog, geògraf i polític republicà. Després d'un intensos anys de joventut i de formació, va aconseguir una plaça de professor a l'Escola Normal de Girona. Inquiet, actiu i dinàmic, va començar a fer diverses contribucions en matèria pedagògica, ja fos en forma de conferències o publicant els primers llibres, sempre amb esperit renovador. L'any 1919 va ser un dels fundadors del Grup Excursionista i Esportiu Gironí.

Orla del curs 1918-1922 de l'Escola Normal de Mestres. Noms dels alumnes d'aquest curs d'esquerra a dreta: Joan Adroher Serra, Conrad Batlle Comas, Fermí Calsina Sais, Narcís Coma Freixas, Miquel Esteba Barber, Josep Guibas Costa, Ferran Llach Fita, Pere Llauró Llistosella, Lluís Maria Mestras Martí, Salvador Nadal Viader, Joan Ramió Buscató, Santiago Ribas Descals, Joan Vilagran Anolada. 1922

(Ampliar) - Orla del curs 1918-1922 de l'Escola Normal de Mestres. Noms dels alumnes d'aquest curs d'esquerra a dreta: Joan Adroher Serra, Conrad Batlle Comas, Fermí Calsina Sais, Narcís Coma Freixas, Miquel Esteba Barber, Josep Guibas Costa, Ferran Llach Fita, Pere Llauró Llistosella, Lluís Maria Mestras Martí, Salvador Nadal Viader, Joan Ramió Buscató, Santiago Ribas Descals, Joan Vilagran Anolada. 1922. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Es va formar dins el nucli del republicanisme gironí del primer quart del segle XX a Girona, juntament amb Darius i Carles Rahola, que acabarien convergint dins Esquerra Republicana de Catalunya. El 1921 es casà amb Adelina Cortina i Benajas, companya d'estudis a l'Escola Superior de Magisteri i directora de l'Escola Normal de Mestresses de Girona, amb qui tingué tres fills: Adelina, Joana i Miquel Àngel.

Visita oficial del president de la Generalitat Francesc Macià i del president del govern Manuel Azaña a Girona. Parlament del president de la República espanyola Manuel Azaña en la mateixa tribuna del baluard de Sant Francesc. Porta a les mans un pergamí dibuixat per Josep Aguilera. 19 de desembre de 1931

(Ampliar) - Visita oficial del president de la Generalitat Francesc Macià i del president del govern Manuel Azaña a Girona. Parlament del president de la República espanyola Manuel Azaña en la mateixa tribuna del baluard de Sant Francesc. Porta a les mans un pergamí dibuixat per Josep Aguilera. 19 de desembre de 1931. Josep Maria Segarra. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 1923 va ser designat diputat de la Mancomunitat de Catalunya, una institució llavors limitada per la política dictatorial de Primo de Rivera. El 1931 va ser elegit alcalde de Girona. Va ser l'encarregat de proclamar la República a la ciutat; va ser el candidat més votat en les eleccions municipals celebrades el dia 14 d'abril, fet que li va merèixer l'alcaldia, que ocupà fins al 1933, quan presentà la renúncia al càrrec en ser nomenat ministre a Madrid.

Intervenció de Miquel Santaló a la sessió de les Corts espanyoles celebrada al monestir de Montserrat l'1 de febrer de 1938. El del seu costat amb ulleres és Lluís Nicolau d'Olwer i al darrera, mig tapat, Josep Puig i Pujades

Intervenció de Miquel Santaló a la sessió de les Corts espanyoles celebrada al monestir de Montserrat l'1 de febrer de 1938. El del seu costat amb ulleres és Lluís Nicolau d'Olwer i al darrera, mig tapat, Josep Puig i Pujades. Arxiu Salomó Marquès.

El maig de 1931 va ser nomenat conseller adjunt del Govern provisional de la Generalitat, i a les eleccions generals del 28 de juny de 1931 va ser escollit per formar part de les Corts Constituents de la República espanyola i, un cop constituïdes, en fou diputat. No abandonà mai aquest escó per la circumscripció de Girona i el revalidà successivament a totes les eleccions legislatives de la República, esdevenint Ministre de Comunicacions entre el 12 de setembre i el 8 d'octubre de l'any 1933.

Visita oficial del president de la Generalitat Francesc Macià i del president del govern Manuel Azaña a Girona. Recepció oficial al saló de sessions de l'Ajuntament de Girona, acompanyats de l'alcalde Miquel Santaló, el comissari de la Generalitat Josep Irla i altres primeres autoritats locals i provincials. 19 de desembre de 1931

(Ampliar) - Visita oficial del president de la Generalitat Francesc Macià i del president del govern Manuel Azaña a Girona. Recepció oficial al saló de sessions de l'Ajuntament de Girona, acompanyats de l'alcalde Miquel Santaló, el comissari de la Generalitat Josep Irla i altres primeres autoritats locals i provincials. 19 de desembre de 1931. Josep Maria Segarra. CRDI - Ajuntament de Girona.

Ocupà el càrrec d'alcalde de Girona fins al 1933, quan hi renuncià per la multiplicitat de càrrecs que acumulava, atès que l'havia de compaginar amb el de ministre de comunicacions al govern espanyol i el de Conseller Primer del govern de la Generalitat de Catalunya, sota l'etapa final de la presidència de Francesc Macià i el primer govern de Lluís Companys (1933-1934). El 1934, amb la resta del govern català, va ser detingut i empresonat pels fets del sis d'octubre de 1934 a Girona. Al judici de 1935 va ser defensat pel advocat Eusebi Isern, i absolt. Un cop alliberat, va reprendre la labor política com a diputat, càrrec que ocupà durant tot el període de la Guerra Civil.

Els membres del govern de Catalunya i els diputats del Parlament reten homenatge a les despulles del president Macià, mort el 25 de desembre de 1933. Santaló, amb un barret fosc a la mà, és el sisè per la dreta de la fotografía

(Ampliar) - Els membres del govern de Catalunya i els diputats del Parlament reten homenatge a les despulles del president Macià, mort el 25 de desembre de 1933. Santaló, amb un barret fosc a la mà, és el sisè per la dreta de la fotografía.

Al camp acadèmic destacà en tant que geògraf i membre fundador de la Societat Catalana de Geografia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Va publicar, entre d'altres, "Lo que puede hacer el magisterio por la cultura" (1916), "La interpretación materialista de la historia" (1918), "Per l'estudi de Catalunya: concepte de la comarca geogràfica i dels seus factors: assaig monogràfic: El Gironès" (1923),"Una lliçó pràctica de geografia" (1925) i "Estado actual de la enseñanza de la geografía en España y convenientes reformas" (1927). "La península ibírica: Geografía de España y sus colonias" (1929) i "El Gironès i Banyoles" (1931).

Visita del Ministre d'Indústria i Comerç, Plácido Álvarez-Buylla, a les comarques gironines. La comitiva va celebrà l'àpat a l'Hostal de la Gavina, de S'Agaró. Entre els assistents s'observa la presència dels senyors Álvarez-Buylla, Casanoves, Prunés, Barrera, Irla, Oliva i Miquel Santaló. 31 de maig de 1936

(Ampliar) - Visita del Ministre d'Indústria i Comerç, Plácido Álvarez-Buylla, a les comarques gironines. La comitiva va celebrà l'àpat a l'Hostal de la Gavina, de S'Agaró. Entre els assistents s'observa la presència dels senyors Álvarez-Buylla, Casanoves, Prunés, Barrera, Irla, Oliva i Miquel Santaló. 31 de maig de 1936. Vicenç Gandol. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 1939 partí a l'exili amb 62 diputats de les Corts per la frontera amb França a Catalunya. Després de romandre fins al 1942 a Cotlliure, París, Bordeus, Seta i Marsella, aconseguí d'embarcar-se, acompanyat de la seva esposa i dels seus tres fills, Adelina, Joana i Miquel Àngel, a bord del Nyassa, un dels vaixells que el govern de Mèxic posà a disposició dels exiliats espanyols situats a la part francesa no ocupada pels alemanys.

Targeta d'identificació de Miquel Santaló emesa pel Servei de Migració de Mèxic el 14 d'agost de 1943

(Ampliar) - Targeta d'identificació de Miquel Santaló emesa pel Servei de Migració de Mèxic el 14 d'agost de 1943.

S'instal·là a Mèxic el mateix any, on no va abandonar el seu compromís polític i va participar en diverses iniciatives per reorganitzar les institucions espanyoles i catalanes a l'exili. Mentrestant, treballà de professor i reprengué el seu treball com a geògraf. Supervisà el diccionari enciclopèdic de la Unión Tipográfica Editorial Hispano Americana UTEHA. Va morir a Guadalajara, Mèxic, l'1 de gener de 1962.

La maleta de Miquel Santaló, que amb un bon grapat de documents, va fer el viatge de Mèxic a Catalunya, en mans del professor Salomó Marquès. El llegat documental va ingressar a l'Arxiu Municipal de Girona el 2008

(Ampliar) - La maleta de Miquel Santaló, que amb un bon grapat de documents, va fer el viatge de Mèxic a Catalunya, en mans del professor Salomó Marquès. El llegat documental va ingressar a l'Arxiu Municipal de Girona el 2008. Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera. Imatge Patronat de Turisme Costa Brava Girona.


Bibliografia
- "Miquel Santaló, geògraf, pedagog i polític". Josep Clara. 1988. Revista de Girona número 127.
- "Miquel Santaló i Parvorell. Professor i polític republicà". Salomó Marquès. 2015. Pagès editors.
- "Miquel Santaló, recensions de geografia". Josep Clara. 1978. Revista de Girona número 82.
- "Miquel Santaló, geògraf". Joan Vilà i Valentí. 1988. Revista de Girona número 127.
- "Professor de Geografia a la Normal de Girona". Joan Puigbert i Busquets. 1988. Revista de Girona número 127.
- "El pedagog vist per un deixeble". Santiago Coquard i Sala. 1988. Revista de Girona número 127.
- "Diputat a les Corts de la República". Pere Cornellà Roca. 1988. Revista de Girona número 127.
- "Records del Santaló polític". Xavier Casademunt Arimany. 1988. Revista de Girona número 127.



  • Visita del President Macià a Girona el 21 de juny de 1931. - Article de la visita oficial del President de la Generalitat a la ciutat de Girona, on va ser rebut per l'alcalde Miquel Santaló.



  • Index

    Retrat d'estudi de Miquel Santaló i Parvorell. 1925-1930

    (Ampliar) - Retrat d'estudi de Miquel Santaló i Parvorell. 1925-1930. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Candidatura d'Esquerra Republicana per a les eleccions generals del 19 de novembre de 1923

    (Ampliar) - Candidatura d'Esquerra Republicana per a les eleccions generals del 19 de novembre de 1923.

    Llista de qualificacions dels primers alumnes que Miquel Santaló va tenir a la Normal de Girona, el curs 1918-1919

    (Ampliar) - Llista de qualificacions dels primers alumnes que Miquel Santaló va tenir a la Normal de Girona, el curs 1918-1919. Revista de Girona núm. 127, 1988.

    Francesc Macià Llussà a Miquel Santaló i Parvorell, des de Barcelona. 4 d'octubre de 1933. Delega temporalment les funcions executives de la Presidència de la Generalitat

    (Ampliar) - Francesc Macià Llussà a Miquel Santaló i Parvorell, des de Barcelona. 4 d'octubre de 1933. Delega temporalment les funcions executives de la Presidència de la Generalitat. Ajuntament de Girona.

    Retrat d'estudi de Miquel Santaló i Parvorell. 1925-1930

    (Ampliar) - Retrat d'estudi de Miquel Santaló i Parvorell. 1925-1930. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Francesc Macià Llussà a Miquel Santaló i Parvorell, des de Barcelona. 8 d'octubre de 1933. El nomena Conseller de Finances del Consell Executiu de la Generalitat

    (Ampliar) - Francesc Macià Llussà a Miquel Santaló i Parvorell, des de Barcelona. 8 d'octubre de 1933. El nomena Conseller de Finances del Consell Executiu de la Generalitat. Ajuntament de Girona.

    Miquel Santaló en una sanguina del seu amic el pintor Josep Aguilera

    (Ampliar) - Miquel Santaló en una sanguina del seu amic el pintor Josep Aguilera.

    Francesc Macià Llussà a Miquel Santaló i Parvorell, des de Barcelona. 11 de maig de 1931. El nomena Conseller Adjunt de la Generalitat

    (Ampliar) - Francesc Macià Llussà a Miquel Santaló i Parvorell, des de Barcelona. 11 de maig de 1931. El nomena Conseller Adjunt de la Generalitat. Ajuntament de Girona.

    Miquel Santaló i Parvorell

    (Ampliar) - Miquel Santaló i Parvorell. Arxiu Municipal de Girona.

    Homenatge a Miquel Santaló el 24 de  setembre de  1933 a la plaça de braus de Santa Eugènia

    (Ampliar) - Homenatge a Miquel Santaló el 24 de setembre de 1933 a la plaça de braus de Santa Eugènia.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés