 Creu dels improperis de l'Arxiconfraria de la Passió i Mort. Fotografia de Fargnoli. |
|
|||||
Aquesta Arxiconfraria va ser fundada el 1684, mitjançant una Constitució Apostòlica del papa Climent VIII de data 20 de novembre, i erigida pel aleshores bisbe de la ciutat Francesc Severo Thomàs Auther, el 24 de gener de 1685.El capítol de la Col·legiata de Sant Feliu el 18 de desembre de 1684 va admetre la Confraria de les 72 espines de la Corona de Crist Nostre Senyor, formada per 72 confrares; això fa suposar que la fundació de la Confraria de la Passió i Mort hauria estat promoguda per la de les Espines, o s'hauria produït un ingrès col·lectiu a la nova de la Passió i Mort; de fet, fins avui manté la xifra de 72 confrares numeraris, i la resta s'anomenen supernumeraris. Tres anys més tard de la seva fundació, el 19 de març de 1687, va adquirir la seva pròpia imatge de Jesús crucificat, que va acompanyar en els actes a l'agrupació fins la seva destrucció el 20 de juliol de 1936. L'any 1939 es va encarregar la construcció d'una nova imatge, que també ha participat en les activitats de l'Arxiconfraria. La Confraria de la Puríssima Sang i l'Arxiconfraria de la Passió i Mort s'alternen cada any la Creu dels Improperis i el Sant Crist, obra de l'escultor noucentista barceloní Rafael Solanic i Balius (1895-1990), figura essencial del'escultura noucentista dels anys 20 i 30, company d'aprenentatge del també escultor Frederic Marés. Bibliografia |
||||||
 |
||||||