Carreus de gres a la part inferior de la Torre del Telègraf o del Llamp, prop de la Torre Gironella

Restes de construcció romana a la Porta Rufina, a la part nord de l'actual plaça de Sant Domènec.

Restes de fortificacions romanes a la Torre Gironella

Restes de construcció romana a la Porta Rufina, a la part nord de l'actual plaça de Sant Domènec.

Carreus de la porta de l'època baix-imperial, a la Torre Gironella.

Blocs sorrencs de la Torre del Telègraf, de l'època baix-imperial, a la Torre Gironella.

Torre circular del pati de les Àligues.

Detall de la decoració de la torre circular del pati de les Àligues.



2. La muralla baix-imperial. Segle III dC.

La construcció de les noves muralles se superposen, pel que és conegut fins ara, a l'antic tramat; totes les excavacions i sondejos efectuats han detectat, per sota dels grans blocs sorrencs, la muralla antiga republicana, construïda amb pedra del subsòl immediat. La muralla primitiva serviria de fonaments a la nova construcció defensiva que continuari complint amb el seu objectiu, sense massa modificacions, fins a final del segle IX i, en alguns sectors, fins els setges del 1285 i del 1462.

Aquest blocs sorrencs es disposaven en opus quadratum, grans i de forma quadrangular. Procedien de les pedreres de Domeny, i es té notícia d'un nom d'una de les pedreres d'on s'extreia la roca, les parietes rufini (D. Iglésies). Les seves característiques fisico-químiques, d'escassa resistència a la humitat i l'erosió, aconsellaven, com s'ha indicat, el manteniment de l'obra nummulítica anterior com a fonament.

Plànol de la Gerunda romana.

La gran torre oriental de la ciutat, la Torre Gironella adapta el baluard republicà a les construccions amb les noves tècniques, els gran blocs quadrangulars, sovint encoixinats, de dimensions regulars, recobrint el cub de formigó que forma l'ànima interna de la torre. Actualment, aquesta medeix 6 metres d'alçada, a la part superior de la qual, en opinión dels investigadors, hi devia haver instal·lacions d'artilleria per defensar còmodament l'indret.

A partir de la Torre Gironella, i seguint el traçat cap a l'oest pel sud, la muralla inclouria un nombre indeterminat, encara, de torres, d'algunes de les quals encara se'n conserven restes ben visibles. El tram més sencer de muralla s'inicia al pati de les Àligues fins a la torre cilíndrica del carrer de l'Escola Pia, anomenada torre Agullana, des d'on baixava fins el carrer de la Força.

Fragments de la muralla del carrer Ballesteries.

Aquests elements, les torres, segons alguns estudis, representen el canvi més significatiu entre les defenses bastides en aquest periode i les anteriors fundacionals. Les torres es construïen separades entre elles per poca distància, i solien combinar-se les circulars amb les quadrangulars, malgrat que a Girona no hi ha constància de les primeres.

Muralla del pati de les Àligues.

A Sobreportes, sota les actualmente visibles torres circulars medievals, es conserven les torres romanes que guardaven el portal de les Gàl·lies. Aquestes torres quadrangulars dobles estaven fetes exteriorment de grans blocs de pedra sorrenca, ànima de formigó i un gran farcit interior de terra, senceres dins el revestiment cilíndric medieval (1).

També a la zona de la Torre Gironella, una torre del baix imperi és visible parcialment des de l'exterior, i als jardins dels Alemanys, la Torre del Telègraf Òptic, coneguda també com Torre del Llamp, presenta al seu basament carreus de pedra sorrenca.

Segons el treball, esmentat a la bibliografia, de David Iglésias, la torre circular amb finestres d'arc de mig punt bicromades del pati de les Àligues presenta una decoració típicament romana, i, per tant, l'orígen de la torre podria datar-se a aquesta època, malgrat que l'alternança de dovelles blanques i negres no és original, sinó fruit de la restauració que els anys 30 va dur a terme l'equip de Rafel Masó.

La torre situada al carrer de l'Escola Pia, en la que també s'observa una decoració bicolor, de planta circular, les excavacions han mostrat que aquest traçat anava esdevenint quadrat quan s'acostava a la base; s'ha conclòs, per tant, que es tractaria en aquest cas d'una reconstrucció posterior, medieval, feta aprofitant el basament romà quadrangular.

Rèplica d'una catapulta romana. Museu d'Història de la Ciutat.

La porta Meridiana estava situada a la placeta del Correu Vell, a l'inici del carrer de la Força, amb una torre quadrada a l'espai que avui ocupa la part nord de les escales que comuniquen amb els Quatre Cantons. L'altre torre, els fonaments de la qual no han estat localitzats al subsòl del carrer de la Força, estaria situada sota les escales que pujen al carrer Oliva i Prat. Aquesta segona torre tindria també secció quadrada. Aquestes dues torres varen ser enderrocades el 1857, treball del qual es varen poder salvar fragments escultòrics que havien estat emprats com material de construcció, i dipositats al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants.

La torre Rufina, descoberta per Serra i Ràfols durant les excavacions dutes a terme el 1930, era una de les que s'anomenen "de baioneta"; per passar la porta calia seguir un camí en forma de quatre. Aquesta tenia una sola torre, de secció quadrada, a la plaça de Sant Domènec, a l'inici del carrer dels Alemanys, situada dins la torre medieval que s'hi va edificar posteriorment.

Els blocs de pedra sorrenca de l'antiga torre romana encara hi són visible. És probable que aquesta porta s'utilitzés de comunicació amb l'espai planer de l'actual plaça de Sant Domènec, espai que devia ser d'esplai, atesa la manca d'espais lliures dins els murs de la ciutat.

Opus quadratum de pedra sorrenca a Sobreportes.


Notes

(1) - L'excavació del reompliment interior d'una d'aquestes torres (Casa Pastors) va permetre datar aquesta muralla amb força precisió vers les darreries del segle tercer. Per sota del Cor de Maria la muralla se segueix durant un curt tram, i és necessari imaginar que més enllà continuaria vorejant la paret nord de la Catedral fins arribar aproximadament a l'alçada de la Torre de Carlemany, bastida amb bona part amb blocs reaprofitats de sorrenca [...]. Josep Maria Nolla i altres, a "El baix imperi. La consolidació de la ciutat", a "La Girona romana". Tornar al text




Bibliografia

- La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament. David Iglésias i Franch. Col·lecció Patrimoni Cultural. Editat per l'Ajuntament de Girona / Institut d'Estudis Gironins, 2003. ISBN 84-869523-21-9

- Historia de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona. Carlos Díaz Capmany i Fernando Torres González, Institución Fernando el Católico C.S.I.C, Saragossa, 1998. ISBN 84-7820-412-1

- Girona romana. De la fundació a la fi del món antic. Josep M. Nolla. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 1987. ISBN 84-505-5303-2

- De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat. Lluís Palahí, Josep M. Nolla i David Vivó. Col·lecció Història de Girona. Ajuntament de Girona, 2007. ISBN 978-84-8496-047-8

- La Girona romana. Josep M. Nolla i Brufau. Dins "Història de Girona", ADAC, Girona, 1990. ISBN 84-404-7571-3

Back-Index-Next