Carreus de gres a la part inferior de la Torre del Telègraf o del Llamp, prop de la Torre Gironella

Torre de l'Escola Pia.

Aspecte actual de les dues torres medievals que cobreixen les romanes de secció quadrada, a Sobreportes.

Restes de construcció romana a la Porta Rufina, a la part nord de l'actual plaça de Sant Domènec.

Entrada a la torre quadrangular amb afegitons medievals a la Torre Gironella



2. La muralla baix-imperial. Segle III dC.

El traçat de la muralla fundacional va variar molt poc fins la construcció del recinte medieval el segle XIV. No obstant, les reformes i reconstruccions que es produïren a finals del segle III i, més tard, a l'època carolingia, en modificaren notablement l'aspecte. Segons els darrers treballs, la construcció de la nova muralla es va produir durant el baix imperi, a les darreries del segle III -durant el regnat de Dioclecià i Maximià- com a defensa dels atacs de les tribus germàniques a tot l'Imperi romà (1). Cal recordar la posició estratègica que ocupava -i que havia originat la fundació de la ciutat- respecte de la Via Augusta.

Els murs construïts en aquesta època responen a una tècnica i a la utiltzació d'uns materials ben diferents dels emprats per a la muralla fundacional. El nou parament és l'anomenat opus quadratum, que correspón a carreus de gran dimensions i de forma regular quadrangular, i en el cas de Girona, fet de pedra sorrenca obtinguda a les pedreres de Domeny, que la feien més fàcil de treballar. No obstant, les característiques del nou material en allò que es refereix a l'escassa resistència que presenten a la humitat i l'erosió climatològica, aconsellava seguir emprant la calcària nummulítica per a les fonamentacions de la nova muralla.

Muralla romana baix-imperial. Carreus de pedra sorrenca a la plaça de Sant Domènec.

Fragments de la construcció d'aquesta època són ben visibles a la Força Vella. On es més visible, no obstant, és a la plaça de Sant Domènec on, a tocar la torre Rufina, una paret de carreus quadrangulars de l'esmentada pedra sorrenca forma una mostra excel·lent d'aquest tipus de construcció. Aquest tipus de carreus varen ser reutilitzats en nombroses construccions, posteriorment, motiu pel qual són visibles a diversos indrets sense correspondre's a l'època baix-imperial.

Les noves construccions incorporaren, com a nou element, les torres, separades per poca distància. Malgrat que generalment combinaven les cilíndriques amb les de secció quadrangular, a Girona no hi ha constància de cap que correspongui al primer tipus. De les de secció quadrada, se'n troben dues mostres a Sobreportes, on, sota el revestiment medieval que les convertí en cilíndriques, es troben les dues torres romanes que flanquejaven el portal de 3,7 metres d'amplada i sobresortien del llenç de muralla.

Plaça de la Catedral, en una imatge antiga. Al fons, la casa Pastors i Sobreportes.

Iglésias, al treball indicat a la bibliografia, esmenta que a l'extrem oriental, a la Torre Gironella, en el mateix indret on es localitza un baluard republicà, hi resta la torre del baix imperi, de 7 metres de llargada per 8 d'amplada, que és visible parcialment des de l'exterior; una bona part va ser coberta pel castell bastit al seu damunt (2). Prop de l'esmentada Torre, als Jardins dels Alemanys, el basament de la Torre del Telègraf, formada per carreus de gres, indica l'existència, en el mateix indret, d'una altra torre.

Al carrer de l'Escola Pia és visible una torre que presenta finestres bicromes, formades per dovelles de gres i de pedra volcànica. Aquest element defensiu, que presenta una secció circular, tal com han demostrat les excavacions arqueològiques que s'hi han practicat, pren una forma quadrada a mesura que va acostant-se a la base, el que fa suposar que l'actual torre circular seria una reconstrucció alt medieval en la que s'utilitzarien alguns carreus de la torre anterior.

A la Placeta del Correu Vell, al capdavall del carrer de la Força, l'any 1857 es va enderrocar una de les dues torres que s'aixecaven a banda i banda del portal que hi existia, torres d'estructura similar a les de Sobreportes. En el procés d'enderroc, i dins l'estructura cilíndrica medieval, va ser descoberta la quadrangular romana, amb blocs calcaris, elements arquitectònics i fragments d'escultures a l'interior i per fora els carreus rectangulars de pedra sorrenca.

Aquests dos portals, nord i sud damunt la Via Augusta. Per accedir a aquesta via, es va obrir una nova porta, l'anomenada Porta Rufina, que donava accés a l'esplanada de l'actual plaça de Sant Domènec, des d'on, resseguint l'actual carrer del Portal Nou, s'hi enllaçava.

Aquesta porta, que actualment té aparedada l'entrada, que va ser descoberta el 1930 durant les excavacions dutes a terme per Serra Ràfols, tenia un accés sinuós de baioneta, el que facilitava la seva defensa, i estava protegida per una torre quadrangular avançada a la muralla que s'elevava al seu costat.


Notes

(1) - L'any 212 Girona havia esdevingut ciutat romana, beneficiant-se de la concessió de la ciutadania romana que l'emperador Caracalla (211-217) havia concedit a tot l'Imperi. David Iglésies, a "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". Tornar al text

(2) - Aquesta torre romana se situa molt a prop de la muralla oriental de la Caserna d'Alemanys i de la porta feta obrir per la reina Joana Enríquez, esposa de Joan II i mare del futur Ferran el Catòlic, el 1467. Conserva perfectament visibles tres de les quatre cares de l'edifici, est, nord i oest, mentre que la del sud queda emmascarada per construccions medievals. Es conserven deu o més filades de blocs molt ben tallats i escairats paral·lelograms de pedra sorrenca, sovint amb encoixinats molt gastats. La cara de ponent presenta una porta tapiada, possiblement a l'època medieval. Esmentat per Josep M. Nolla a Girona romana. De la fundació a la fi del món antic. Tornar al text




Bibliografia

- La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament. David Iglésias i Franch. Col·lecció Patrimoni Cultural. Ajuntament de Girona / Institut d'Estudis Gironins, 2003. ISBN 84-869523-21-9

- Historia de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona. Carlos Díaz Capmany i Fernando Torres González, Institución Fernando el Católico C.S.I.C, Saragossa, 1998. ISBN 84-7820-412-1

- Girona romana. De la fundació a la fi del món antic. Josep M. Nolla. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 1987. ISBN 84-505-5303-2

Back-Index