Reproducció del crani d'un
Homo heidelbergensis.

Estris unifacials. Paleolític Inferior.

Reproducció del crani d'un
Homo neanderthalensis.

Sala del Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona.

Reproducció del crani d'un Homo sapiens.

Sala del Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona.

Eines de sílex. La Bora Gran d'en Carreras (serinyà Pla de l'Estany). Paleolític Superior, 13000-11000 aC.

Vas, ceràmica, (Sant Julià de Ramis, Gironès). 4200-3500 aC

Bols, ceràmica. Carretera N-II km 752, Pontós, Alt Empordà. 900-800 aC.

Urna cinerària decorada i tapadora, ceràmica feta a mà. Necròpolis d'incineració de Can Bech de Baix (Agullana, Alt Empordà). 1000-700 aC.

Urnes cineràries decorades i tapadora, ceràmica feta a mà. Necròpolis d'incineració de Can Bech de Baix (Agullana, Alt Empordà). 1000-700 aC.

Urna cinerària decorada i tapadora, ceràmica feta a mà. Necròpolis d'incineració de Can Bech de Baix (Agullana, Alt Empordà). 1000-700 aC.

Sala del Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona.

Molí de vaivé, gres, oppidum del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà). Segles V-IV aC. - La ciutat ibèrica d'Ullastret

Askos teriomorf amb cap d'Aquelous, divinitat fluvial. Ceràmica jònica. Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Segles VI-V aC.

Kylix de ceràmica àtica de figures roges, grup del Pintor de Viena 116, Rhode (Roses, Alt Empordà). 375-350 aC.

Esquerra: alabastron, dreta: amforisc. Vasos per a perfums, vidre, origen mediterrani, segles VI-IV aC.

En primer terme, kantharos. En segon terme, Crater de campana, ceràmica àtica de figures roges (detall). Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà). Mitjan segle IV aC.

1. Puntes de fletxa, bronze, s. V-IV aC. 2. Puntes de llança, ferro, 225-200 aC. Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà). 3. Punta de llança, ferro, poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà).

Fragment de vas (kalathos) amb decoració aplicada del mite de Truptòlem, ceràmica comuna. Bosc del Congost (Sant Julià de Ramis, Gironès). 225-175 aC.

Esquerra: moneda, bronze, semis d'Ebussus (eivissa) amb representació del déu Bes, finals segle II aC. Dreta: cap de déu Bes, faiança, segle III aC.

[Més imatges]

[Tornar]--------