Les ciències i els sabers. L'activitat i la producció científica dels jueus catalans va ser extraordinària. Al llarg de l'època medieval, varen difondre les ciències clàssiques per terres de Catalunya i Provença. Varen confeccionar calendaris i taules astronòmiques de gran qualitat i instruments utilitzats en l'art de navegar, com ara brúixoles, astrolabis i mapes.
És coneguda la fama dels metges jueus, alguns dels quals treballaven al servei dels monarques. A Girona destaquen mestre Mossé ben Nahman, que es va dedicar, entre altres ocupacions, a la medicina, o Rabí Nissim, Girondí, que va ser metge de cort a Barcelona; metges gironins il·lustres foren també Saltell Gracià, Bendit Caravita, Abraham Descatllar de Besalú i Cresques Benvenist de Figueres. Algunes dones exercien pràctiques curatives al servei de princeses i reines, com Na Floreta, que era metgessa de la reina Sibil·la de Fortià, i Bonanada, que tenia cura personal de la reina Violant de Bar.

Tractat medicinal (fragment). Segle XIII-XIV. Girona - (Ampliar)

Llibre d'Amor de Dones. Segle XIII. Provença o Catalunya. Biblioteca Medica Laurentiana, Florència. Compendi de sabers i remeis d'obstetricia, ginecologia, cosmètica, màgia i sexualitat. Són coneixements que probabalement tenen origen femení i estan destinats a la cura i atenció del cos de les dones - (Ampliar)

L'herència cultural del judaisme català. Els jueus catalans varen distingir-se en l'estudi i en l'exercici de les matemàtiques, la medicina, l'astronomia, les llengües i totes les ciències en general. Personalitat destacades del judaisme català conformen un capítol important del saber medieval. També la seva producció literària i poètica va ser molt valuosa. La filosofia jueva és especialment remarcable, ja que va tenir un paper clau en l'evolució del pensament medieval. A Girona va ser representada sobretot en l'escola de Càbala i en l'estudi del Talmud.

Panell que presideix una de les sales dedicades a la cultura jueva, homenatge a tots aquells noms il·lustres - (Ampliar)

7. L'activitat econòmica. Imatges que provenen de documentació medieval ens suggereixen les que foren les ocupacions del jueus i les jueves de Girona. L'artesanat, el comerç i el préstec monetari eren les seves principals ocupacions. A més, l'alfabetització imposada als nois per la religió jueva va donar lloc a una destacada especialització científica, amb reconeguts metges, cartògrafs o astrònoms.

Vista parcial de una de les sales dedicades a la cultura i l'activitat econòmica dels jueus de Girona - (Ampliar)

Hagadà de Barcelona. Segle XIV. Facsímil - (Ampliar)

Mapamundi de Cresques. 1375. Obra de Cresques Abraham i Jafudà Cresques, jueus de Mallorca, per encàrrec de l'Infant Joan, futur Joan I, que en féu obsequi al delfí de França Carles IV, amb motiu del seu casament. Reproducció fotogràfica. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

El pa de cada dia. A les ciutats, on residien majoritàriament, l'artesanat era la professió que predominava entre la poblaciió jueva de nivell mitjà. Es dedicaven al moerç i a l'activitat mercantil, però sobretot feien de sastres, sabaters, teixidors, basters, mercers, assaonadors, coralers, didalers, ferrers, orfebres, argenters. També feien de relligadors de llibres i il·lustradors. Alguns homes tenien oficis relacionats amb la comunitat, com cantor, rabí, mestre d'infants o notari. Entre les dones, hi havia perleres, sederes, merceres i altres artesanes, però els oficis més comuns eren els domèstics; algunes eren dides, com Bonadona i Ester, de Barcelona, o Mariam de Besalú. D'altres feien de criades, com Dolça, de Girona, que el 1389 servia a Barcelona, a casa del jueu Massot Ferrer.

Llibre de préstecs de jueus. 1331. Girona. Cancel·lació de deute feta per Mossé Deuslocrega, jueu de Girona, a Pere Cantó i Guillem Pi, de Torroella de Montgrí. El jueu els havia prestat 633 sous de moneda corrent de Barcelona, que li han estat retornats, amb un 20% d'interès, segons estipula la llei. Per a donar-ne constància legal, ambdues parts en signen document a la notaria de Pere Massanet, notari públic de Girona, el dia 4 de juny de l'any 1331 - (Ampliar)

Document llatí amb la signatura de Rahel, jueva. 1047. Girona. Arxiu Capitular de Girona - (Ampliar)

---

41º 59' 11" N 2º 49' 32" E

[De la coexistència a la marginació]

---