Manel Palahí a la porta del seu estudi






Back-Index

L'ARTISTA

Manel Palahí va néixer a Girona el 19 de maig de 1945, en el si d'una família d'artesans del llibre, enquadernadors i impressors. Ha anat alternant l'art amb el treball social. A l'actualitat alterna el seu treball de psicoterapeuta amb el d'artista plàstic i escultor. Des de 1975 ha participat en diverses exposicions individuals i col·lectives a Girona, Barcelona, Cassà de la Selva, Caldes de Malavella, Conca i França, entre d'altres.

PALAHÍ. EL GUST PEL CONCEPTE

Si parles amb ell, ja pots fer-te una idea de la forma de connectar el seu cervell amb les mans. La seva forma de discutir i d'afirmar llurs conviccions la trasllada de forma dinàmica a les seves obres d'art. És igual que pinti o faci escultures, per a ell els materials representen els suports empírics susceptibles de ser transformats per a exercir la crítica d'allò que ens envolta. Prolífic, tormentat per allò que creu i aimant de la llibertat, quan crea explota i quan explota imprimeix caràcter a tot allò que vol representar. Homes, dones, llibres, éssers antropomorfitzats, gairebé sempre documents de la cultura humana. Gairebé sempre pulsions que l'il·luminen. Uan constel·lació de textures, colors, formes que s'apropen a la sobrietat d'un art conceptual autoafirmant. Pulsió de vida, pulsió de transcendència mitjançant les realitzacions. Força en estat pur tan sols domesticada per la voluntat d'explicar, de ser. Guiat per les contradiccions i el coneixement de la psicologia humana, s'autoretrata de manera inconscient fins uns límits sublims i moltes vegades difícils de comprendre. Fa un exercici conscient d'autoconstrucció de les seves pulsions racionals i simultàniament allibera l'energia de la matèria construint icones.

Lluny de la banalitat de molts de l'art actual, torna a l'art de l'explicació i del context on la motivació i la necessitat pedagògica han d'anar agafades de la mà. Rebel per la naturalesa de la seva forma de ser i de pensar, fidel a allò que vol ser, el seu art és una expressió de la seva impaciència.

Eudald Carbonell Roura
Arqueòleg, escriptor.
Premi Príncep d'Astúries com co-director de les excavacions d'Atapuerca

Extret del catàleg de l'exposició "Herrumbroides", Cuenca 2002.




---

MANEL PALAHÍ. ÈTICA I ESTÈTICA

[...] Però un dia varem descobrir amb la seva obra artística que estàvem, alhora, davant un imaginatiu desbordant, davant un comunicador, davant un artista innovador, inconformista, experimentador, hàbil, creador. Algú que, des de la seva sòlida formació empírica, amb llenguatges, tècniques i estils diversos, ens proposa estètiques pròpies i enlluernadores, realistes o d'abstracció segons el cas, però sempre impactants, mai superflues. És clar que la seva obra no es limita a allò que és formal, estètic; està carregada d'un humanisme evident, i no tan sols implícit. En aquest sentit l'obra de Palahí esdevé també un plantejament ètic.

He escrit que és un dels artistes més suggerents dels darrers temps al nostre àmbit cultural. Així ho crec. Per la seva capacitat tècnica (els diversos tipus de material emprats, la diversitat escultòrica, els mètodes de realització) ens ofereix novetats formals de veritable originalitat: els seus llibres-pedra, els metacrilats purs, la manipulació dels objectes... Però també el missatge humà, els simbolismes, la reflexió sobre l'home, la vida, al societat, el nostre futur nacional i planetari, els arriba nítid, directe, clamorós. A vegades mitjançant una aproximació lírica o poètica, altres, amb la finesa de la ironía o amb el contrast d'un sarcasme corrosiu.

Lluís Maria de Puig.
Diputat per Girona. President de la Comissió de Cultura del Consell d'Europa

Extret del catàleg de l'exposició "Herrumbroides", Cuenca 2002.