|
||||||
|
||||||
|
Els més populars són els clàssics panellets de pinyons que estan fets de la base de panellet arrebossada de pinyons i envernissats abans d'anar al forn de clara d'ou. L'origen dels panellets es situa al segle XVIII, quan tenien un caràcter sacramental. En un terreny més escatològic, J. Gibert, a "Girona, petita històrica de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", esmenta un refrany relacionat amb aquests dolços: Per Tots Sants, panellets, que a les dones fan fer pets. L'elaboració casolana dels panellets, com la de qualsevol altre plat, varia de casa en casa, però generalment sol seguir les següents pautes: Ingredients: admetlles crues triturades molt fines, igual quantitat de sucre, i la meitat de moniatos o patates. Bullir els moniatos (o patates), pelar-los i triturar-los fins a obtenir un purè. Refredar-lo i afegir-hi el sucre i les admetlles, aixafant-ho tot amb una forquilla i deixar-ho reposar mentre es preparen la resta de components. Amb la pasta base preparada fer boles i passar-les per clara d'ou lleugerament batuda, arrebossar-les amb els pinyons sencers. Col·locar-los en una safata per anar al forn, i pintar-los amb clara d'ou. Coure al forn durant uns quinze a vint minuts. Aquesta recepta, referida als panellets més clàssics, els de pinyons, accepta variants per a la obtenció de panellets d'admetlla, versió en la que se subtitueixen els pinyons per admetlles trinxades, de coco, en què l'element a substuituir és l'admetlla picada per coco ratllat, de cafè, variant en el que a la pasta base s'hi afegeix cafè liofilitzat, i qualsevol altra que la imaginació o el gust personal dicti. Bibliografia: |
![]()
|
|||||