Ajuda- Inici

Anada al Santuari dels Àngels

Durada anada: 2,5-3 hores

El santuari de la Mare de Déu dels Àngels es troba dins l'Espai d'Interès Natural de les Gavarres. Aquest massís, situat a l'extrem septentrional de la serralada litoral catalana a cavall de les comarques del Baix Empordà i el Gironès, ofereix un estens paisatge forestal de gairebé 350 km2 repartits entre una vintena de municipis.

El massís presenta valuosos recursos forestals: una de les millors suredes i pinedes de pinastre del país, l'arboç, el boix i l'alzina, i és una excel·lent reserva de poblaments faunístics i florístics mediterranis, amb espècies singulars.

La Ruta.

Atesa la seva situació i proximitat amb la ciutat, és el santuari gironí per antonomàsia. A part d'altres d'accessos ( des de Sant Martí Vell, Quart, Llambilles, Madremanya, etc), des de Girona es pot iniciar la ruta des de la Torre Gironella, o des de Sant Pere de Galligants, travessant la Vall de Sant Daniel, on, prop abans d'arribar a la Plaça de les Sardanes, es trenca a la dreta, punt en el que s'inicien els indicadors que permanentment van mostrant l'itinerari a seguir.

Després d'uns 35 minuts, s'arriba a la Font dels Lleons, on es passa per sota del túnel de la variant de la N-II i, de seguida, apareix una bifurcació: qualsevol de les dues vies senyalitzades, els anomenats Camí dels Àngels o el Camí Vell dels Àngels, porten al santuari.

Arribats a l'indret anomenat l'Olivet d'en Salgueda, un petit turó, una hora i 10 minuts després d'haver iniciat el recorregut, es poden contemplar unes extraordinàries vistes de la ciutat de Girona. Un camí indicat de l'esquerra puja al castell de Sant Miquel (ruta que es tractarà en un altre apartat).

Descendent uns 400 metres, es pren un camí a l'esquerra que ens anirà conduïnt cap al santuari. Es desemboca a la carretera de Girona als Àngels, la GIV-6703, una hora i quart després de la sortida. A partir de la Casa de les Figues, restes avui abandonades d'una antiga masia, que tradicionalment ha estat considerat lloc d'aturada, es combinen trams de terra i d'asfalt, tots ells molt ben indicats amb distàncies de longitut i de temps.

A les 2 h es desemboca des d'un corriol de pujada a una pista ampla, on cal tombar a la dreta, cap al sud, per tornar a passar, al cap d'uns centenars de metres, a tocar de la carretera. Transcorregudes unes dues hores i mitja s'arriba a la darrera pujada i a l'escalinata del santuari de la Mare de Déu dels Àngels.

Els Àngels i les petites tradicions.

L'excursió a la Mare de Déu dels Àngels, ha estat al llarg dels temps una ruta acostumada per als gironins, tant en la seva vessant de devoció mariana, com en la més lúdica de gaudir d'una passejada pel bosc i la natura.

Els atractius naturals, que avui són d'observació, en altres èpoques eren de "recol·lecció gastronòmica"; s'hi anava a diverses èpoques amb l'objectiu, complementari, de recollir els productes forestals propis de l'època: cireres d'arboç, castanyes a la tardor, per fer la castanyada, bolets, del reconeixement de les espècies dels quals tothom n'era un expert, pinyons, etc.

A aquesta llista encara s'hi poden afegir altres espècies vegetals, com les mòres, el fruit de l'esbarzer que es troben madures entre agost i primers de setembre, el fonoll, l'herba aromàtica de la qual hom es col·locava un branquilló a la boca per anar gaudint del seu sabor anissat, fins i tot, si l'anada tenia lloc poc abans de Nadal, s'aprofitava l'excursió per recollir molsa, amb que es parava el Pessebre, pràctica habitual a totes les llars.

El sòl de la majoria d'indrets que es travessen en aquesta ruta són de naturalesa pissarrosa, però de tant en tant s'hi troba alguna veta de sílex, l'anomenada per la mainada pedra foguera, de la que se'n desaven alguns troços a les butxaques per, quan es feia fosc, colpejar-los l'un a l'altre, per fet saltar les guspires, i ensumar l'olor característic que aquest experiment deixava a la superficie dels rocs.

A les imatges. De dalt a baix: Fragment de la panoràmica visible des del santuari. Façana principal de l'ermita. Soca d'una alzina surera, una de les espècies més abundants a la zona. La imatge de la Mare de Déu dels Àngels.

Enllaços

Anar

Visita virtual.

Mostra
Anar

L'entorn i la història.

Mostra
Anar

El costumari i les tradicions.

Mostra

Anar

El monòlit commemoratiu de la Renaixença.

Mostra

Ajuda-Index