La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

En Pepet Gitano era el sobrenom amb el que era conegut Josep Cortés i Soler, natural de Palamós, fill de Mariano i Antònia. Va morir a l'Hospital de Girona l'11 de gener de 1924 als 69 anys d'edat. Va ser el millor amic i company que Santiago Rusiñol i Prats (1861-1931) tenia a Girona.

La mirada sorneguera d'en Pepet Gitano.

Quan Rusiñol arribava a Girona, en Pepet gitano anava a buscar-lo a l'estació i li traginava l'equipatge. El mateix feia durant les sortides del pintor als entorns de Girona, sobretot a la Vall de Sant Daniel; en Pepet era l'encarregat de traginar els estris de pintar: les teles, cavallets, pintures... I de contemplar-lo mentre anava confegint les obres que actualment ens queden de Rusiñol.

De la seva relació amb Rusiñol en queden, o se li atribueixen, moltes anècdotes. La gent, per fer enfadar aquell home, que era un tros de pa beneït, exclamava, quan s'hi acostava: "Acs, Pepet Gitano!", com si fes mala olor. Carles Vivó a "Gervnda cvm figvris", publicat per Fires de 1989, hi puntualitza que els marrecs corrien darrere seu cridant "Atx, Pepet Gitano, llepaculs de viatjant!"

Va ser un individu que va patir el maltractament de vàries generacions de gironins que van acabar acceptant com a normal que aquell home fos insultat i perseguit assíduament per la mainada. Un assetjament sistemàtic que fins i tot el va portar a un intent de suïcidi el 1906. Dies després de la seva mort un periodista publicava un article al diari on deia que en aquell taüt hi anava “el sac de les burles del veínat”.

Com personatge popular de la ciutat, va donar lloc a la dita "ser més conegut (o famós) que en Pepet Gitano", frase que el va sobreviure molts anys. La seva popularitat va fer que durant molt temps fós la figura introductòria a les representacions dels "Pastorets" a la ciutat.

És esmentat als treballs literaris d'autors gironins com Carles Vivó o el poeta Josep Tarrés:

Un bleix de neu perfumada
envaeix la processó,
quan la Creu dels Improperis
passa per la cantonada
de la plaça del Recó,
el gall d'en Pepet Gitano
canta des del seu balcó.

(Fragment del poema "Na Tramuntana i el Centurió", de Josep Tarrés, publicat per gentilesa de l'autor)

A la fotografia més coneguda d’en Pepet gitano, feta per Joan Pereferrer, anomenat popularment senyor Lux, En Pepet gitano hi apareix somrient i amb una frondosa barba. Tan una cosa com l’altra van ser un caprici del fotògraf. Tal i com explicava ell mateix en una entrevista a Los Sitios de Gerona de 30 de juny de 1954, i en un article de 29 de gener de 1965, va oferir-l’hi dues pessetes cada setmana a canvi que no s’afaités, i sembla que en Pepet va aguantar durant sis mesos.

Fer-lo somriure, tot i que no somreia mai, va ser una mica més senzill. Havien estipulat que per la sessió de fotografies l’hi pagaria dos duros. Després de demanar-li insistentment que somrigués sense resultat va mostrar-l’hi els duros, en Pepet va somriure, i ell va poder fer la foto que volia. Una còpia d’aquesta fotografia es pot veure al damunt del piano que hi ha al bar l’Arc.

Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol, 1909
(Ampliar) - Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol, 1909. Museu d'Art de Girona.

De la seva sornegueria i sentit de l'humor, Emili Casademont Comas escrivia en un article publicat al Diari de Girona el 19 de juny 2011, titolat "Santiago Rusiñol, l´amic del meu avi", que el seu pare contava que, en trobar-lo una vegada a Barcelona, el saludà amb l'expressió habitual "Atx, Pepet Gitano". "Això, amic Josep de Ca la Justa, no m'ho diguis aquí. Els barcelonins no saben que els gironins em "piropegen" d'aquesta manera i, si se n'enteren, voldran imitar-los", li pregà.

I, per altra banda, també el seu pare li contava que un dia, en baixar Santiago Rusiñol del tren a l'estació de Girona, procedent de Barcelona, i ser rebut per en Pepet Gitano, que havia de portar-li l'equipatge, escoltà que alguns individus deien allò d'"Atx, Pepet Gitano!". I, com que ignorava a qui es referien, car era al principi de la seva relació amb Josep Cortés, li ho preguntà a aquest. "Ah!, no en faci cas, "don" Santiago -li contestà-. Veurà, és que la gent d'aquí és molt mal educada i diu aixó a tots els forasters quan arriben".

Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol, 1909
(Ampliar) - Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol, 1909. Museu d'Art de Girona.

L'1 de novembre de 1981, el setmanari "Presència" dedicava la portada de Fires a "Santiago Rusiñol i Pepet Gitano", i a la pàgina 27 Jaume Ministral i Masià sota el títol genèric "Tres homenots a Girona", parlava de Pepet Gitano, Santiago Rusiñol i Josep Pla. Del nostre personatge deia que "si algú em preguntés per què disposo aquests il·lustres personatges en aquest ordre respondria: "Perquè així els imagino situats davant de Déu".

"No es pot parlar de don Santiago Rusiñol a Girona sense pensar primer en Pepet Gitano. Ignoro si havia nascut a Salt. A vegades penso que sí perquè el meu pare li tenia una gran consideració i sempre que el veia li donava deu cèntims, i li dirigia la paraula amb afecte, puix aquell gitano alt, macís, barbut, que usava barret fort, "bombín", i dintra la seva natural brutícia i aparent deixadesa conservava una elegància potser ancestral, era un bon home. Tenia força per esterrossar qualsevol galifardeu, però era incapaç de matar una mosca. [...] En Pepet Gitano, de tan bona carnadura, era home geniüt i s'enfadava amb facilitat. Tothom sabia també que les merengues el treien de pollaguera, li feien un fàstic inexplicable. Doncs bé, els homenots que sempre han gaudit fent crispar el més dèbil se l'enduien a la font de la Pòlvora, a la font del Canó o a la font del Rei, on hi havia una senyoreta que despatxava merengues, i l'invitaven a cantar. En Pepet Gitano creia que tenia bona veu i per poc que li preguessin entonava una ària o un lied. Quan iniciava el pinyol, els ulls clucs, el cap alt i la boca ben oberta, els malcors li encastaven una merenga a la boca i allí es produia la gresca: en Pepet Gitano escupint, els altres rient... així es divertia la jovenalla de Girona pels anys 20".

Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol, 1908
(Ampliar) - Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol, 1908.

Del caràcter de Santiago Rusiñol en deixa constància en la següent anècdota: "Un home pot ser un gran escriptor, un gran pintor, un gran metge o un gran polític; però personalment, també pot ser un gran malparit. I don Santiago Rusiñol a vegades ho era. Amb l'excusa de fer brometa, de fer gatzara i sabent que tot li era permàs, a vegades en feia un gra massa. I qui rebia a Girona, ja se sap, era le més indefens, el més dèbil. En Pepet Gitano. Crec haver dit que aquest home tenia un deix d'elegància, volia ser polit. Quan saludava traient-se el barret fort ho feia amb una distinció d'arxiduc. No anava, però molt galdós de vestit i es delia per tenir-ne un de nou. Un dia, don Santiago Rusiñol li va comprar un vestit blanc d'estiu. En Pepet Gitano era l'home més feliç del món i, procurant no trepitjar fang, se'n va anar a can Muntaña on l'esperava el seu amo. Aquest li va lloar el vestit immaculat i, amb tota la premeditació amb tota la, perdoneu-me, mala llet, li va abocar damunt del vestit impolut una taça de cafè. En Pepet Gitano, quan el ferien amb sadisme no deia res, no cridava, no insultava. En Pepet Gitano, jo ho he vist, plorava en silenci. I aquella tarda a can Muntaña, en Pepet Gitano plorava mentre don Santiago reia".

El brollador. Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol
(Ampliar) - El brollador. Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol.

Pepet gitano, representat com a titella de les llegendes de Girona, al teatret de la Mula Baba
(Ampliar) - Pepet gitano, representat com a titella de les llegendes de Girona, al teatret de la Mula Baba.



Back


Fotografia de Pepet Gitano, per gentilesa de Lluís Buenaventura

Pepet gitano  segons Carles Vivó
(Ampliar) - Pepet gitano segons Carles Vivó. Dibuix a "Gervnda cvm figvris"

Pepet gitano en una fotografia de L. Llinás, 1915-1930. Col·lecció Ajuntament de Girona
(Ampliar) - Pepet gitano en una fotografia de L. Llinás, 1915-1930. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Pepet gitano a les escales de la Catedral. Fotografia de Rafael Masó
(Ampliar) - Pepet gitano a les escales de la Catedral. Fotografia de l'arquitecte Rafael Masó, gentilesa de Nausica Masó.

Pepet gitano. Fotografia probablement de Joan Pereferrer
(Ampliar) - Pepet gitano. Fotografia probablement de Joan Pereferrer.

Pepet gitano. Fotografia de Foto Lux. 1915-1934
(Ampliar) - Pepet gitano. Fotografia de Foto Lux. 1915-1934. CRDI - Ajuntament de Girona.

Pepet gitano. Fotografia de Foto Unal. 1925-1929
(Ampliar) - Pepet gitano. Fotografia de Foto Unal. 1925-1929. CRDI - Ajuntament de Girona.

Pepet gitano. Fotografia de Foto Lux. 1935-1940
(Ampliar) - Pepet gitano. Fotografia de Foto Lux. 1935-1940. CRDI - Ajuntament de Girona.

Santiago Rusiñol pintant les cases de l'Onyar
(Ampliar) - Santiago Rusiñol pintant les cases de l'Onyar. Imatge Museu d'Art de Girona.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés