La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Síntesi biogràfica. En Pepet Gitano era el sobrenom amb el que era conegut Josep Cortés i Soler, natural de Palamós, fill de Mariano i Antònia, nascut el 19 de gener de 1859. Segons algunes fonts vivia al carrer Ginesta i segons d'altres al del Pavo, acompanyat d'una germana. Josep Cortés no es va casar mai. Va morir a l'Hospital de Girona l'11 de gener de 1929 (1) als 69 anys d'edat. Va ser el millor amic i company que Santiago Rusiñol i Prats (1861-1931) tenia a Girona.
Quan Rusiñol arribava a Girona, en Pepet gitano anava a buscar-lo a l'estació i li traginava l'equipatge. El mateix feia durant les sortides del pintor als entorns de la ciutat, sobretot a la Vall de Sant Daniel; en Pepet era l'encarregat de traginar els estris de pintar: les teles, cavallets, pintures... I de contemplar-lo mentre anava confegint les obres. S'explica que, si quan acompanyava Rusiñol, ajudant-lo a portar els estris de l'ofici, algú l'importunava, els deia, molt seriós: "No em destorbeu, que, ara, anem a pintar", i a vegades afegia: "Anem a pintar misses", referint-se als campanars i als absis dels temples gironins tan presents en l'obra del pintor.
De la seva relació amb Rusiñol en queden, o se li atribueixen, moltes anècdotes. La gent, per fer enfadar aquell home, que era un tros de pa beneït, exclamava, quan s'hi acostava: "Aix (o Acs!), Pepet Gitano!", com si fes mala olor. Carles Vivó a "Gervnda cvm figvris", publicat per Fires de 1989, hi puntualitza que els marrecs corrien darrere seu cridant "Atx, Pepet Gitano, llepaculs de viatjant!"

Pepet gitano, representat com a titella de les llegendes de Girona, al teatret de la Mula Baba

(Ampliar) - Pepet gitano, representat com a titella de les llegendes de Girona, al teatret de la Mula Baba.

Cortés, segons Pla, Bertrana i de Palol. Josep Pla explicava que "Pepet [gitano] que fou una figura popular gironina, tingué per Rusiñol un gran afecte, una d'aquelles tendreses que només tenen els vagabuns, que solen ésser molt solitaris. El gitano de jaqué anomenava a Rusiñol, en senyal de respecte, Mossèn Tiago". ('Santiago Rusiñol i el seu temps'. Obra completa, volum XIV). A 'Girona. Un llibre de records', Pla el descriu: "En reprendre la marxa, a l'entrada de la Rambla, era fatal: hom veia don Pepet Gitano. Vestit sempre de jaqué de color de cafè amb llet i barret de palla a l'estiu, negre el jaqué i barret fort a l'hivern, alt, carregat d'espatlles, les faccions monstruoses i negroides, l'ull sanguinolent, el llavi morat, calçat d'uns enormes sabatots, el bastó al braç, passava entre la gent amb un aire emporuguit i enfeinat. Don Pepet era l'admiració dels pagesos i de la quitxalla. En veure'l, els pagesos tocaven amb el colze les seves dones i deien amb un aire xiroi: 'Mira En Pepet Gitano!'. Les seves faccíons em feien pensar en un Distaeli derrotat, errant i crepuscular".
També el varen retratar dos intel·lectuals de la bohemia modernista gironina, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana. Bertrana veié el personatge entre revolucionari, infeliç i taciturn: "Rusiñol, mentre fou a Girona, dugué sempre al seu costat un element provocador de desordre. Em refereixo al ja esmentat 'Pepet Gitano'. Aquest infeliç li carretejava els estris de pintura, li rentava els pinzells i li feia, de grat allò que li manava amb les seves dèries, amb les seves preocupacions, amb les seves pors estrafolàries, i també amb les seves follies súbites i perilloses, quan li pujava la mosca al nas". Els descrivia com "el gitanet de cara bruna, llavis grossos, ulls lleganyosos i de parlar papissot". Miquel de Palol l'esmenta a la seva obra 'Girona i jo' on el descriu com "un ciutadà com qualsevol altre, fort i sà d'una corpulència entera, però d'una mentalitat de criatura de vuit anys. Tot allò que s'havia desenvolupat en el seu cos s'havia atrofiat a la seva intel·ligència".

Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol, 1909

(Ampliar) - Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol, 1909. Museu d'Art de Girona.

Pepet Gitano i la Girona de principis del segle XX. Jaime Pumarola, al seu article "Tipos populares. 'Pepet Gitano'", publicat al diari Los Sitios de Gerona, el 21/02/1943, deia: "Su nombre era Pepe Cortés. Así lo acreditan, sino los Registros civiles, por lo menos las tarjetas con que acostumbraba a felicitar a sus parroquianos por las tradicionales fiestas navideñas y el día de su glorioso Patrón. Todos fuimos clientes de 'Pepet'; muchas veces, de pequeñuelos, depositamos con unción temblorosa unos céntimos entre sus manos pardas, casi negruzcas, que se extendían a la caridad de los asistentes a las últimas misas que se celebraban en la Iglesia de Nuestra Señora del Carmen.
Gitano de naturaleza; ojos negros, húmedos, sin expresión y con un carácter quieto y lento. Intolerable en el aseo. Siempre fué enemigo de las cuchillas de afeitar. Su barba era un bosque con flora y con fauna. Sin embargo, su carácter era tierno y leal. Quien sabía tratarlo hacía de él el más rendido servidor. Su ropaje, como el verso de Unamuno 'A una capa", era una muestra de todos los colores.'
Sombrero fuerte o bombín; abrigo o gabán, bastante usado y que iba gritando con sus desproporcionadas medidas "que el difunto era mayor". Sus zapatos eran las botas de siete leguas y tenía entre sus manos un garrote con puño plateado que agitaba como un conquistador una espada allá por las tierras de América.
A tan estrafalario personaje, no había de faltar su leyenda infantil. Las madres, en esa hora santa de la madrugada, lo invocaban cuando los niños no las dejaban dormir con sus llantos inoportunos. Los domingos por la mañana, acostumbraba a asistir a la misa de 12 en la Iglesia del Carmen. Horas antes, sentado en la puerta de la Sastrería Fernández, pedía con voz melancólica algunos céntimos. Empezada la misa, entraba en el templo y, a través de las capillas laterales, iba a sentarse en uno de ios bancos que existían en el Presbiterio. Siempre le tocaba el turno colocarse debajo de uno de los barbudos profetas.
Tanto los pequeños como los mayores, lo hacían blanco de sus juegos y caprichOs, gritándole 'Aix, Pepet Gitano' y otros calificativos. Nuestro hombre reaccionaba, a pesar de su temperamento, que era un verdadero "iceberg". Amenazaba con el garrote como si fuera un campeón en una sala de esgrima, e iniciaba un verdadero galope detrás de los diminutos enemigos, lanzándoles una verdadera lluvia de piedras, de las que siempre llevaba abundante provisión.
Un sin fin de anécdotas, todas pintorescas, podriamos citar de nuestro popular 'Pepet'. En sus tiempos de juventud, acudía a la llegada de todos los trenes, a fin de ofrecer sus servicios a los viajeros, llevándoles el equipaje. Un buen día, llegó a Gerona, por primera vez, un viajero que aceptó sus servicios y se dirigieron a la "Fonda de San Antonio", hoy "Hotel Peninsular". En el trayecto, se produjo el cotidiano batallar con las gentes. Llegados a la posada, el pobre señor solicitó una explicación a todo aquello, y "Pepet", con su típico ceceo, le dijo: —No haga cazo, zeñor; en Gerona son gente mal educada. En cuanto ven a un zeñor foraztero acoztumbran a inzultarlo de ezta manera. La gracia que debió hacerle a nuestro viajante, cuando momentos después los mozos del hotel le sacaron de su error!
Santiago Rusiñol, durante sus estancias en nuestra ciudad, llevaba siempre consigo a 'Pepet', abusando muchas veces de su paciencia, ya que de antemano tenia preparados a los que debían de salir en todas las esquinas a gritarle el clósico e inoceníe 'Aix, Pepet'.
Y como la muerte, la igualadora, siempre llega en este mundo, un buen día besó la frente de Pepe Cortés. Toda su humanidad lenta debió sentirla como una caricia. Una congestión pulmonar enfrió su cuerpo en la cama número 1 de la Sala de Medicina del Hospital de Santa Catalina. Y ahora estará en ese cielo alto de los gitanos, donde hay óngeles tostados de sol que dan compañía y consuelo a ios que por la tierra pasaron y sufrieron".

Manuel Bonmatí, en un article titulat "En Pepet Gitano", publicat a la revista 'Presència', explicava que "Per Fires, en Pepet Gitano es posava al fons d'una barraca —encara recordem la seva aparició al Coliseo Imperial— i col·locant-se darrera d'unes bótes treia el cap de tant en tant i llavors el públic li tirava pilotes i aquell que aconseguia tocar-li el barret que portava, obtenía un premi: 'Tres pilotes per una pesseta i el que el toqui un caliquenyo'".

Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol, 1909

(Ampliar) - Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol, 1909. Museu d'Art de Girona.

En un article sobre Pedret i la font Picant del Barri, publicat al diari 'Los Sitios de Gerona' del 30/3/1979, s'esmenta que Joaquim Pla Cargol, al parlar de l'indret, explicava que "Figuraba muchas veces como una atracción para los contertulios, la presencia de un tipo muy popular en la Gerona de aquel tiempo, el llamado Pepet Gitano, el cual solía cantar, de manera muy difícil de entender, algunas canciones de las zarzuelas entonces en boga, o se excitaba a sí mismo simulando la 'muerte del toro', dando de estocazos —con un palo— a una pobre silla de enea".
Va ser un individu que va patir el maltractament de vàries generacions de gironins que van acabar acceptant com a normal que aquell home fos insultat i perseguit assíduament per la mainada (2). Un assetjament sistemàtic que fins i tot el va portar a un intent de suïcidi el 1906 (3). Dies després de la seva mort un periodista publicava un article al diari on deia que en aquell taüt hi anava “el sac de les burles del veínat”.
De la seva sornegueria i sentit de l'humor, Emili Casademont Comas escrivia en un article publicat al 'Diari de Girona' el 19 de juny 2011, titolat "Santiago Rusiñol, l´amic del meu avi", que el seu pare contava que, en trobar-lo una vegada a Barcelona, el saludà amb l'expressió habitual "Atx, Pepet Gitano". "Això, amic Josep de Ca la Justa, no m'ho diguis aquí. Els barcelonins no saben que els gironins em 'piropegen' d'aquesta manera i, si se n'enteren, voldran imitar-los", li pregà.
I, per altra banda, també el seu pare li contava que un dia, en baixar Santiago Rusiñol del tren a l'estació de Girona, procedent de Barcelona, i ser rebut per en Pepet Gitano, que havia de portar-li l'equipatge, escoltà que alguns individus deien allò d'"Atx, Pepet Gitano!". I, com que ignorava a qui es referien, car era al principi de la seva relació amb Josep Cortés, li ho preguntà a aquest. "Ah!, no en faci cas, "don" Santiago -li contestà-. Veurà, és que la gent d'aquí és molt mal educada i diu aixó a tots els forasters quan arriben".
Del caràcter de Santiago Rusiñol en deixa constància en la següent anècdota: "Un home pot ser un gran escriptor, un gran pintor, un gran metge o un gran polític; però personalment, també pot ser un gran malparit. I don Santiago Rusiñol a vegades ho era. Amb l'excusa de fer brometa, de fer gatzara i sabent que tot li era permàs, a vegades en feia un gra massa. I qui rebia a Girona, ja se sap, era el més indefens, el més dèbil. En Pepet Gitano. Crec haver dit que aquest home tenia un deix d'elegància, volia ser polit. Quan saludava traient-se el barret fort ho feia amb una distinció d'arxiduc. No anava, però molt galdós de vestit i es delia per tenir-ne un de nou. Un dia, don Santiago Rusiñol li va comprar un vestit blanc d'estiu. En Pepet Gitano era l'home més feliç del món i, procurant no trepitjar fang, se'n va anar a can Muntaña on l'esperava el seu amo. Aquest li va lloar el vestit immaculat i, amb tota la premeditació amb tota la, perdoneu-me, mala llet, li va abocar damunt del vestit impolut una taça de cafè. En Pepet Gitano, quan el ferien amb sadisme no deia res, no cridava, no insultava. En Pepet Gitano, jo ho he vist, plorava en silenci. I aquella tarda a can Muntaña, en Pepet Gitano plorava mentre don Santiago reia".
El "Diario de Gerona de Avisos y Noticias" del 31/1/1907, publicava que "El Cinematógrafo 'Sport' anuncia para hoy un variado programa. Entre otras películas se exhibirá una local que obtuvo gran éxito cuando fué tomada y en la que figura el popular 'Pepet gitano'. Las sesiones darán principio á las 5 de la tarde.". D'aquest film no n'hem trobat més referències.
Com personatge popular de la ciutat, va donar lloc a la dita "ser més conegut (o famós) que en Pepet Gitano", frase que el va sobreviure molts anys. La seva popularitat va fer que durant molt temps fós la figura introductòria a les representacions dels "Pastorets" a la ciutat.
És esmentat als treballs literaris de diversos autors gironins com Carles Vivó o el poeta Josep Tarrés:

Un bleix de neu perfumada
envaeix la processó,
quan la Creu dels Improperis
passa per la cantonada
de la plaça del Recó,
el gall d'en Pepet Gitano
canta des del seu balcó.

(Fragment del poema "Na Tramuntana i el Centurió", de Josep Tarrés, publicat per gentilesa de l'autor)
L'1 de novembre de 1981, el setmanari "Presència" dedicava la portada de Fires a "Santiago Rusiñol i Pepet Gitano", i a la pàgina 27 Jaume Ministral i Masià sota el títol genèric "Tres homenots a Girona", parlava de Pepet Gitano, Santiago Rusiñol i Josep Pla. Del nostre personatge deia que "si algú em preguntés per què disposo aquests il·lustres personatges en aquest ordre respondria: 'Perquè així els imagino situats davant de Déu'".
I afegia: "No es pot parlar de don Santiago Rusiñol a Girona sense pensar primer en Pepet Gitano. [...] el meu pare li tenia una gran consideració i sempre que el veia li donava deu cèntims, i li dirigia la paraula amb afecte, puix aquell gitano alt, macís, barbut, que usava barret fort, 'bombín', i dintre la seva natural brutícia i aparent deixadesa conservava una elegància potser ancestral, era un bon home. Tenia força per esterrossar qualsevol galifardeu, però era incapaç de matar una mosca. [...] En Pepet Gitano, de tan bona carnadura, era home geniüt i s'enfadava amb facilitat. Tothom sabia també que les merengues el treien de pollaguera, li feien un fàstic inexplicable. Doncs bé, els homenots que sempre han gaudit fent crispar el més dèbil se l'enduien a la font de la Pòlvora, a la font del Canó o a la font del Rei, on hi havia una senyoreta que despatxava merengues, i l'invitaven a cantar. En Pepet Gitano creia que tenia bona veu i per poc que li preguessin entonava una ària o un lied. Quan iniciava el pinyol, els ulls clucs, el cap alt i la boca ben oberta, els malcors li encastaven una merenga a la boca i allí es produia la gresca: en Pepet Gitano escupint, els altres rient... així es divertia la jovenalla de Girona pels anys 20".

Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol, 1908

(Ampliar) - Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol, 1908.

Les fotos d'estudi de Pepet Gitano. A la fotografia més coneguda d’en Pepet gitano, feta per Joan Pereferrer, anomenat popularment senyor Lux, En Pepet gitano hi apareix somrient i amb una frondosa barba. Tan una cosa com l’altra van ser un caprici del fotògraf. Tal i com explicava ell mateix en una entrevista a 'Los Sitios de Gerona' de 30 de juny de 1954 (4), i en un article de 29 de gener de 1965 (5), va oferir-l’hi dues pessetes cada setmana a canvi que no s’afaités, i sembla que en Pepet va aguantar durant sis mesos.
Fer-lo somriure, tot i que no somreia mai, va ser una mica més senzill. Havien estipulat que per la sessió de fotografies l’hi pagaria dos duros. Després de demanar-li insistentment que somrigués sense resultat va mostrar-l’hi els duros, en Pepet va somriure, i ell va poder fer la foto que volia. Una còpia d’aquesta fotografia es pot veure al damunt del piano que hi ha al bar l’Arc.

El brollador. Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol

(Ampliar) - El brollador. Girona. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol.

La persistència de Pepet Gitano a l'imaginari popular. La figura de Pepet gitano no va ser oblidada. "Por un lado siento nostalgia por un nuevo Pepet Gitano, bullicioso, pintoresco, que se salga del marco adocenado y monótono para alegrar la vida gerundense", escrivia mossèn Carles de Bolós, sota el pseudònim de 'Gerion' al diari 'Los Sitios de Gerona' del 15/1/1943.
El mateix articulista escrivia el 23/6/1945 al mateix diari, a propòsit d'unes comferències sobre Santiago Rusiñol: " Pero no podemos evocar la figura de Rusiñol sin que nos venga a la memória la de su escudero y tal vez amigo: 'Pepet Gitano'. Cómo conoció Rusiñol a nuestro tipo popular es cosa que no sabemos; pero aseguraríamos sin miedo a equivocarnos que no fué 'Pepet' quien buscó a Rusiñol sino éste quien buscó a 'Pepet', Y acabaron por ser casi inseparables. El alma simple e infantil del corpulento gitano era incapaz de comprender las finas y sutiles ironías del literato artista, y por tanto el uno podia, dar rienda suelta a su humorismo sin que el otro hallase materia de ofensa; segurament que 'Pepet' se veía mucho más respetado por aquel señor de fuera que por sus convecinos, siempre dispuestos a gastarla bromas pesadas y hasta groseras y esto hubo de despertar en el alma corta del pobre hombre sentimientos de gratitud, de adhesión y de fidelidad y así 'Pepet' vino a ser para Rusiñol un tipo real, vivo, de carne y hueso entre los muchos que desfilaron en la novela de su vida".
El 12/01/1958, Gonzalo Gibert publicava un article titulat "Los últimos tipos populares", al diari 'Los Sitios de Gerona', on explicava, a propòsit de Pepet Gitano, que "cada domingo y fiestas de guardar, se le veía en la misa de las doce, la 'dels senyors', que tenia lugar en la iglesia del Carmen, ocupando siempre el primer puesto del banco del costado derecho del presbiterio, persignándose -de continuo y dándose en el pecho a cada momento-. Tan pronto el oficiante pronunciaba el 'Ite misa est', salía a toda prisa a fin de situarse frente a la puerta del templo desde donde, reverencioso, prodigaba las sonrisas y salpicaba de postillones a los que se dirigía alargando la mano, mientras decía: 'hí ha paz rez, company?'".
El gener de 1980, el regidor del PSUC a l'Ajuntament de Girona Josep Quintanas va proposar que hi hagués un carrer dedicat al popular Pepet Gitano. La proposta es va debatre el ple del 21 de febrer. La oposició del regidor de CiU, Martí Manuel Díez, a la que es va afegir la del també regidor per Unió Democràtica, Josep Perpinyà Citoler, va donar peu a un encreuament de dures cartes i articles entre els dos regidors als diaris locals.
Actualment, la figura entranyable de Pepet Gitano es recorda amb un titella de la Mula Baba, l'introductor de les representacions que es fan per a la mainada en diverses ocasions al llarg de l'any (Festes de Primavera, Fires de Sant Narcís, Festes de Nadal...).


Notes

(1) - El 12/1/1929, a la secció de necrològiques del "Diario de Gerona de Avisos y Noticias", es publicava concisament "Ha fallecido José Cortés (a) 'Pepet Gitano', tipo popular en esta capital. D.E.P." Dos dies més tard, el 14/11/1929, el mateix diari publicava una extensa nota sobre Josep Cortés, a la primera pàgina: "En Pepet Gitano és mort. Amb ell desapareix una figura característica de Girona, la més genuïna representació actual del seu popularisme excèntric. Els anys han infantat aquestes figures populars, que acostumen a ésser el que vulgarment es diu "enrenous de poble", de tothom coneguts i joguina constant dels grans despreocupats i de la mainada.
Cada vegada que la mort arrebassa del carrer i de la placeta aquests tipus característics¡ sembla talment com si una ventada espurgués de l'arbre col·lectiu una vella fulla...
Abans la manera de viure infantava tota una sèrie de personatges d'aquest caient en cada poble; avui en les ciutats més grans el corrent cosmopolita de la vida actual desdibuixa bon xic les traces típiques, per a igualar a tots sota un ropatge d'indiferència. Així aquelles figures còmiques, caricaturesques, representatives en certa manera, van caient per no deixar successió.
En 'Pepet Gitano', no deixa successió. Potser amb ell fuig de nosaltres la flaire d'una època que s'esvaeix fatal i insensiblement per a no tornar. Per això sentim una certa recansa de la mort d'En Pepet, que ens apar un vestigi d'un passat ric en popularismes, i que a voltes xocava amb el nostre taranna el veure'l passar habíllat amb robes deixades i gesticulant airat, però inofensiu, als crits dels vailets que tot darrera seu atronaven els aires amb aquell 'Atx...!' que tenia la virtut de soliviantar-lo.
Potser sense adornar-nos-en compte miravem al pobre Pepet com una supervivència, com una deixalla, com una despulla d'un temps que es perd entre boirines.
Adeu Pepet! que la terra et siguí lleu, com en mig de tot ha estat tendre la pietat que has inspirat als gironins. Ells et feien enfadar, pero mai la teva mà s'havia clos en va, al extendre-la en demanda d'una almoina. Aquesta almoina, és l'única justificació nostra a l'hora en que en pobre taüt va el 'sac de les burles del veinat', camí del cementiri.
Si enterrem un home, si amb ell sotarrem una figura creada per un costumisme ric i fecund, que no enterrem al menys el sentit d'entendriment col·lectiu i aquella ingenuïtat que dona sabor al viure"
.
El 29 de març d'aquest any, Divendres Sant, el mateix recordava la tradicional participació de Josep Cortés en l'esdeveniment religiós: "Enguany 'Pepet Gitano' no ha seguit amb la seva còrpora el misterí deis gitanos, dels bons gitanos, ciutadans, com tu i jo lector, de la nostra Girona. Alcem la mà al passar el misteri". [Tornar al text]

(2) - Al "Diario de Gerona de Avisos y Noticias" del 29/4/1890, a propòsit d'una representació de la sarsuela "Los baturros", comentava que "Antes de concluir éstos lijeros apuntes teatrales, no podemos por menos que censurar la conducta que alguna parte del público observó con el pobre 'Pepet gitano', conducta censurable siempre y mucho mas cuando no se dá motivo para insultos de semejante especie". El mateix diari, el 13/11/1896, publicava que "Anoche entre 8 y 9 en la plaza de la Constitución siguiendo algunos muchachos la mala costumbre de irritar al popular Pepet gitano le sacaron de sus casillas lo que les valió unos cuántos latigazos". Dotze dies més tard, el 25/11/1896, publicava que "Ayer sirvió á muchos de espectáculo la corrida que el popular Pepet gitano armado de un palo dio á uno de los muchachos que se entretenían como de costumbre en excitar su viacibilidad. Lo sensible es que si hubiese logrado darle alcance seguramente habríamos tenido que lamentar una desgracia, que ha de ocurrir un dia ú otro, si con mano fuerte no se castiga á esos impertinentes de mal género". [Tornar al text]

(3) - El "Diario de Gerona de Avisos y Noticias" del 19/08/1906, publicava que "Anoche el popular 'Pepet gitano' intentó poner fin á sus días en su propio domicilio colgándose de una viga, pero habiéndolo percibido una de sus hermananas en el momento que acababa de realizar su propósito dio voces de auxilio! acudiendo dos soldados de caballería que lograron aun salvarle de una muerte segura". [Tornar al text]

(4) - L'entrevista feta per la periodista Maria Alonso i publicada el diario 'Los Sitios de Gerona' del 30/06/1954, acabava amb la referència obligada a Josep Cort&eacutue;s: "Des del fondo del estudio [de Joan Pereferrer] me sonrie Pepet Gitano.
- ¿Lo recuerda? Iba con su traje cuidado, a su manera, y su hongo que no dejaba por nada.
- ¿Cómo consiguió que riera? -pregunto-. Siempre iba serio...
- Yo le habia dicho 'Pepet, si te dejas crecer la barba hasta que esté a mi gusto y posas para mí, te daré dos duros'. El habia dejado que creciera y, el día en que vino, le saqué todas estas fotos. Pero yo quería una en que estuviera sonriendo. 'Mira lo que te voy a dar', dije, mostrándole uno de los duros. Entonces sonrió y yo aproveché el momento"
. [Tornar al text]

(5) - La periodista Maria Alonso publicava el diario 'Los Sitios de Gerona' del 29/01/1965 un article titulat 'Tipos' on entrevistava el 'senyor Lux', Joan Pereferrer, qui explicava de Pepet Gitano que "tenía acusada personalidad física. Moreno, como buen tipo de su raza. [...] En las fotos del 'Sr. Lux' está como si hablara, con su torpeza característica.
— Esa barba se la dejó por mí —cuenta nuestro informante—; le prometí que mientras le creciera hasta la medida que me pareciera bien para el retrato que iba a hacerle, le daría dos pesetas todas las semanas. Usted ya sabe lo que eran entonces dos pesetas. Hablo de cuando un panecillo costaba diez céntimos... 'En Pepet Gitano' aguantó seis meses. Se quejaba de lo incómodo que le resultaba el capilar aditamento, pero aguantó hasta el final.
Parece que cuando Santiago Rusiñol venía por Gerona, 'En Pepet Gitano' se convertía en voluntario ayudante del escritor. Le llevaba las telas en sus salidas pictóricas y le acompañaba en la semibohemia a que podía entregarse en la Ciudad. En una ocasión, Rusiñol invitó al gitano a cenar en 'Cal Foradat', una especie de tasca que había en la calle de 'La Neu'. En el recuerdo del Sr. Lux, la tal tasca era lugar no demasiado limpio, donde se comía sin manteles y por cuyo suelo pululaban perros y gatos en amistosa compañía y con el permiso de la dueña del figón. Rusiñol se presentó allá y anunció que iba a cenar con Pepet el Gitano. La dueña (Enriqueta, se llamaba) creyó propio adecentar la mesa en que cenaría aquél, y en un entresuelo de la tasca arregló una mesa con los mejores manteles que encontró en su cómoda y con los mejores cubiertos que guardaba en su aparador.
No hemos de decirle a usted la decepción de la buena señora, cuando Rusiñol se negó a cenar donde ella había dispuesto y manifestó sentirse encantado con compartir su cena con su convidado, en la amable compañía de anímales que en la planta hacían vida. 'Este hombre no está bien de la cabeza', diz que dijo la dueña de 'Cal Foradat'"
. [Tornar al text]


Bibliografia
- "Tres homenots a Girona. Pepet Gitano, Santiago Rusiñol i Josep Pla". Jaume Ministral i Masià. Revista 'Presència' de l'1/11/1981.
- "En Pepet Gitano". F. Torrella Codina. Diari 'Los Sitios de Gerona', el 25/1/1963.
- "Santiago Rusiñol, su pintura, su auca... y su anécdota ferial". Emilio Casademont Comas. Diari 'Los Sitios de Gerona' el 28/10/1964.
- "Cada dia és Fira". Carles Fages de Climent. Diari 'Los Sitios de Gerona' el 8/11/1964.
- "Trenta personatges singulars de les comarques gironines (1808-1936)". Jordi Cortés Rodríguez. 2019. Cossetània Edicions. ISBN 84-9034-808-6.
- "Santiago Rusiñol en terres gironines". Carme Clusellas. Revista 'Girona Cultura', maig-juny 2016.
- "Pepet Gitano, un gironí popular". Josep Brugada. Diari 'El Punt' el 27/1/1980.
- "En Pepet dels Pastorets". Pius Pujades. Diari 'El Punt' el 8/1/1982.
- "La clau". Maria Assumpció Soler. Revista 'Presència' el 7/8/1983.
- "El francès". Maria Assumpció Soler. Revista 'Presència' el 12/2/1984.
- "Santiago Rusiñol i Girona". Xavier Romero. 'Diari de Girona' el 24/6/1990.
- "Els gitanos". Enric Mirambell i Belloc. 'Diari de Girona' el 13/10/1991.
- "Els tipus populars". Enric Mirambell i Belloc. 'Diari de Girona' el 20/10/1991.
- "En Santiago Rusiñol i en Pepet Gitano". Emili Casademont i Comas. 'Diari de Girona' 24/10/1999.


Retrat d'estudi de Pepet Gitano. 1920

(Ampliar) - Retrat d'estudi de Pepet Gitano. 1920. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Pepet gitano  segons Carles Vivó

(Ampliar) - Pepet gitano segons Carles Vivó. Dibuix a "Gervnda cvm figvris"

Registre del llibre de baptismes de la parròquia de Santa Maria de Palamós amb la inscripció de Josep Cortés i Solés

(Ampliar) - Registre del llibre de baptismes de la parròquia de Santa Maria de Palamós amb la inscripció de Josep Cortés i Solés. Arxiu Diocesà de Girona.

Pepet gitano en una fotografia de J. Llinás Badosa, 1910

(Ampliar) - Pepet gitano en una fotografia de J. Llinás Badosa, 1910. CRDI - Ajuntament de Girona.

Pepet gitano a les escales de la Catedral. Fotografia de Rafael Masó

(Ampliar) - Pepet gitano a les escales de la Catedral. Fotografia de l'arquitecte Rafael Masó, gentilesa de Nausica Masó.

Pepet gitano. Fotografia Joan Pereferrer (Foto Lux). 1915

(Ampliar) - Pepet gitano. Fotografia Joan Pereferrer (Foto Lux). 1915. CRDI - Ajuntament de Girona.

Pepet gitano. Fotografia de Foto Lux. 1915-1934

(Ampliar) - Pepet gitano. Fotografia de Foto Lux. 1915-1934. CRDI - Ajuntament de Girona.

Pepet gitano. Fotografia de Foto Unal. 1925

(Ampliar) - Pepet gitano. Fotografia de Foto Unal. 1925. CRDI - Ajuntament de Girona.

Pepet gitano. Fotografia de Foto Lux. 1935-1940

(Ampliar) - Pepet gitano. Fotografia de Foto Lux. 1935-1940. CRDI - Ajuntament de Girona.

Santiago Rusiñol pintant les cases de l'Onyar

(Ampliar) - Santiago Rusiñol pintant les cases de l'Onyar. Imatge Museu d'Art de Girona.

Portada de la revista 'Presència' de l'1/11/1981, núm. 553. Disseny d'Enric Marquès

(Ampliar) - Portada de la revista 'Presència' de l'1/11/1981, núm. 553. Disseny d'Enric Marquès.

Retrat de Pepet Gitano. 1920

(Ampliar) - Retrat de Pepet Gitano. 1920. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

En Pepet Gitano

(Ampliar) - Titella de la Mula Baba. En Pepet Gitano.

El riu Onyar al seu pas per Girona. Oli de Santiago Rusiñol. Museu de Belles Arts de València

(Ampliar) - El riu Onyar al seu pas per Girona. Oli de Santiago Rusiñol. Museu de Belles Arts de València. Viquipèdia.

Retrat de Santiago Rusiñol. Ca. 1900. Ramon Casas

(Ampliar) - Retrat de Santiago Rusiñol. Ca. 1900. Ramon Casas. Carbonet i guaix sobre paper. Museu Nacional d'Art de Catalunya.


Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés