La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La documentació que parla del desaparegut pont de Sant Jaume a Pedret data de 1352. És una ordre reial documentada al Llibre Vermell de l'Arxiu Històric Municipal on s'autoritza als jurats de la ciutat per construir un pont de pedra prop de l'hospital de Sant Llàtzer (1), conegut també com hospital de Sant Jaume. Probablement es referia al pont que alçà el 1368 el mestre major de la Catedral de Girona Pere Sacoma, a qui també s'havia encarregat la direcció dels treballs de les muralles.
El privilegi reial es va renovar els anys 1420, 1448 i 1451, a fi de cobrar el dret de pontatge i subvenir les despeses de construcció i manteniment el pont, havent de contribuir-hi, especialment, els pobles dels voltants que n'eren els principals beneficiats.

Dibuix del pont de Sant Jaume. Llibre Vermell, any 1451, foli 121

(Ampliar) - Dibuix del pont de Sant Jaume. Llibre Vermell, any 1451, foli 121. Publicat a "Girona: rius, ponts, aiguats".

El Manual d'Acords del Consistori gironí de 1424 descriu un pont de pedra, dit pont nou, que consta d'una sola arcada, mentre la resta s'omplia amb terra en ambdós costats fins assolir l'amplada del riu. Com a conseqüència, qualsevol petita riuada, erosionava la terra quan no se l'emportava, deixant l'arcada del pont inutilitzada. Per a solucionar-ho, l'Ajuntament va nomenar una comissió responsable de dur a terme la construcció d'un nou pont, bastit totalment de pedra.
Mentrestant es va solucionar provisionalment el pas del riu amb una barca (2), entre els anys 1446 i 1448 s'aixecava un altre pont, també anomenat pont nou i pont de Sant Jaume, obra que va anar a càrrec del capítol de la Catedral, que en portava la gestió directa, i dels jurats de la ciutat. Als llibres de comptes de les diverses despeses hi consten els noms dels que intervingueren en l'obra, el director de la qual era el mestre Pere Ciprés, mestre major de la Catedral de Girona entre els anys 1430 i 1434, al front, entre d'altres, dels picapedrers Jaume Cobias, Elies el francès, Joan Mayol, Joan Llapart, Joan Escuder, etc. i els fusters Narcís Serra i Marcó.

12 de maig de 1451. Privilegi concedit per la reina Maria, com a lloctinent del seu marit, a súplica de Joan Cavalleria i Jaume de Santceloni, com a síndics de la Universitat de Girona. Entre altres, concedeix que la ciutat de Girona pugui cobrar el dret de pontatge durant trenta anys a tothom qui passi pel Pont Major i s’hi estipulen els pagaments segons els casos, amb la finalitat de poder-lo reparar

(Ampliar) - 12 de maig de 1451. Privilegi concedit per la reina Maria, com a lloctinent del seu marit, a súplica de Joan Cavalleria i Jaume de Santceloni, com a síndics de la Universitat de Girona. Entre altres, concedeix que la ciutat de Girona pugui cobrar el dret de pontatge durant trenta anys a tothom qui passi pel Pont Major i s’hi estipulen els pagaments segons els casos, amb la finalitat de poder-lo reparar. Fons Ajuntament de Girona.

Aquest pont no durà gaire; el 1493 se'n construïa un altre que va patir problemes per l'extracció de pedra. El mestre major de la Catedral de Girona va anar a la presó perquè impedia que els picapedrers que treballaven per al pont s'emportessin pedra de les pedreres que aportaven el material a l'obra de la Seu, en plena activitat a finals del segle XV.
La reina Maria, el 1451, autoritzava l'ús d'una part del pontatge recaptat al pont Major per a l'obra d'un nou pont, que devia ser pecisament el de Sant Jaume. La princesa Joana, lloctinent de Joan II, concedí als obrers d'aquest pont, el 4 de gener de 1467, un censal de 40 lliures, i de 40 sous de pensió anual, que uns gironins havien venut a un cert Boix, al qual li havia estat confiscat per haver estat ell rebel al monarca durant l'anomenada Guerra Civil catalana.
Les considerables despeses que comportava fer un pont de pedra i tot i comptant amb una solidesa notable, observant que tampoc resistien les riuades, s'acordà desistir d'utilitzar pedra i retornar a la idea primitiva d'una passera de fusta, menys costosa, gairebé d'igual durada, i de reposició més senzilla i ràpida.

Arc rebaixat a l'entrada de l'antic hospital de Sant Llàtzer de Pedret, la capella del qual estava dedicada a Sant Jaume. 1911-1936

(Ampliar) - Arc rebaixat a l'entrada de l'antic hospital de Sant Llàtzer de Pedret, la capella del qual estava dedicada a Sant Jaume. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 28 d'abril de 1512, Guillem de Boi, bisbe de Girona, va contractar els fusters de Santa Coloma de Farners Dalmau i Dimas Ballestar per a la construcció d'un pont de fusta aprofitant l'existència de dos pilars de pedra d'un pont anterior, que es reparaven aleshores. Tot i ser de fusta, el nou pont havia de tenir l'amplada del pont de Sant Francesc (actual pont de Pedra), i s'havia de tenir en compte la seva fortificació. Segons un altre contracte signat el 9 de juny del mateix 1512 amb el fuster Bernat de Peira, originari de Lescar, a Occitània, la fusta emprada "per al pont que novament se fa en lo riu de Ter prop de la ciutat de Girona" procedia dels boscos de Canet d'Adri i de Campllong.
L'any 1515 consta que es tractava de construir un pont a uns cent metres aigües avall d'on es trobava l'Hospital de Sant Llàtzer. No consta si aquesta nova obra es realitzà o no. El que sí resulta evident és que l'anterior hauria desaparegut o hauria quedat inservible. També hi ha constància que en el segle XVII els únics mitjans per comunicar el camí de França, que era l'actual carrer de Pedret, amb el paratge de Sant Ponç i la carretera que porta a Sant Gregori creuant el Ter, eren el pont Major i la barca d'en Roca.

La barca de llibant que travessava el riu Ter. 1900-1904

(Ampliar) - La barca de llibant que travessava el riu Ter. 1900-1904. Lleó Audouard Deglaire. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 1575 hi hagué una forta discussió per fer el pont: el rei atorgà el dret, el batlle ordenà l'obra, però els mercaders s'hi oposaren per una colla de raons: que la gent no entraria a la ciutat, que la construcció del pont comportaria, com al Pont Major, el naixement d'un suburbi amb tasques i prostíbuls, i finalment protestaven perquè consideraven que qui demanava la construcció del pont eren uns quants terratinents que tenien les seves propietats a Fontajau i Taialà.
Proposaren com alternativa la construcció definitiva del pont de Sant Jaume de Girona. Tant els uns com els altres tenien força social per aconseguir el pont però els mitjans tècnics de l'època no en garantien la seguretat. La necessitat era el tràsit cap al Llémena, no per comunicar directament Girona amb Fontajau, que tenia poca entitat. A aquella banda del Ter només hi havia les masies de can Roca i can Botet i l'ermita de Sant Ponç que pertanyia a la parròquia de Sant Feliu. Mentre a la resta de la ciutat, a la marge dreta del Ter florien els barris del Mercadal, Pedret i Pont Major.
A Sant Ponç i Fontajau, al no estar comunicats amb la ciutat sinó a través de la barca, que no generava la mateixa vida que un pont, no es desenvolupava una activitat mercadera o industrial i restava ocupat a les tasques de l'agricultura i la ramaderia integrada en els masos i organitzada per ells. A partir d'aquest moment, i segurament per no haver tingut el resultat esperat el nou pont, els esforços es varen concentrar en mantenir el pont Major o de l'Aigua per creuar el Ter.
F. Montsalvatge, a "Nomenclator histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia y diócesis de Gerona", explica que el 1768 només en quedaven unes poques restes.


Notes

(1) - Antigament, la capella de l'hospital de Sant Llàtzer estava dedicada a Sant Jaume, atès que durant el segle XIV va acollir nombrosos pelegrins francesos i italians que seguien el Camí de Sant Jaume. L'hospital va tancar l'any 1666, quan va entrar en funcionament el Santa Caterina, i va anar caient en desús, igual que la capella. [Tornar al text]

(2) - Quan els diners no hi eren o les raons socials que conduïen a construir ponts eren febles, es buscaven substitutius: les barques. En un document de 1323 se cita en Simon de Taialà que cedeix els drets de passatge a en Bernat Roca de Fontajau. Per pasar el Ter calia pagar passatge per a persones, animals i mercaderies; el mateix era pels ponts, el pontatge dels quals el concedia el rei.
La barca, peró, tenia un greu perill: els aiguats. L'any 1321, n'hi hagué un que ofegà la gent que creuava el riu. Per això es demanava de fer un nou pont per evitar la volta fins a Sarrià i el perill de la barca. El mateix 1321 es provà de fer-ne un de fusta, com el de 1339, 1352, 1433 (en què es començà de pedra i s'acabà de fusta per manca de diners), però tots se'ls endugué les crescudes del riu. ("El complex del plistocè mitjà del Puig d'en Roca", d'Eudald Carbonell). [Tornar al text]


Bibliografia general

- "Els antics ponts de Girona". Maria Mercè Costa i Paretas.
- "Girona: rius, ponts, aiguats". Ramon Alberch, Pere Freixas, Emili Massanas, Joan Miró, 1982. Ajuntament de Girona.
- "El complex del plistocè mitjà del Puig d'en Roca". 1988. Eudald Carbonell i altres. Editorial CSIC. ISBN 84-00-06756-8.
- "Les inundacions a Girona". Anna Ribas Palom, 2007. Ajuntament de Girona i Institut d'Estudis Gironins.
- "El pont de Sant Jaume". Enric Mirambell. Article publicat al Diari de Girona del 8 d'abril de 2012.


Ponts antics

Picapedrer medieval

Picapedrer medieval. Claustre de la Catedral de Girona. Viquipèdia.

Fuster medieval

(Ampliar) - Fuster medieval. Il·lustració de 'Hausbuch der Landauerschen Zwölfbrüderstiftung'. Nuremberg. Viquipèdia.

Picapedrer medieval

Picapedrer medieval. Claustre de la Catedral de Girona. Viquipèdia.

Fusters medieval

(Ampliar) - Fusters medieval. Catedral de Teruel. Viquipèdia.

Peregrins del camí de Sant Jaume

(Ampliar) - Peregrins del camí de Sant Jaume. Viquipèdia.


Back - Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés