La puput (Upupa epops)

La, o el puput és un ocell d'uns 30 cm de llargària, de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades espectacularment de blanc i negre. La part inferior és de color groc terrós amb taques negres en el ventre. El bec és prim, una mica corbat i molt llarg. És característic el seu floc de plomes erèctils o cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. Sovint després d'aterrar l'obre i la torna a tancar de seguida.

Ampliar
(Ampliar)

D'aquest ocell, J. Gibert a "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore" diu que és presumit perquè sí, malgrat que faci pudor. Si se l'engabia, s'ensopeix i no canta perquè no pot fatxendejar el seu plomall ni la seva corona. Només fa un ou i encara el fa covar per altres ocells, no sabent-se perquè, car si se li demana s'excusa dient "no puc, no puc, no puc". Acostumen a arribar per allà Setmana Santa, i per això es deia:

Si per Setmana Santa
el puput no canta,
és pres o és mort,
o és a França.

També esmenta referides a aquesta au les següents comparances que s'utilitzaven a Girona: "punt com un puput", "saluda com un puput".

Les fotografies d'aquest exemplar han estat preses el 23 de maig de 2010 darrera els absis de Sant Pere de Galligants, mentre s'apropava amb tota naturalitat als humans, cercant menjar per terra.

Entre els seus hàbits cal destacar que acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant, i que a la tardor emigra i se'n va cap a l'Àfrica, retornant al febrer següent. El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra.






Back